Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2009

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Alan Bennett (1)
Ambrosi Carrion (1)
Àngel Guimerà (6)
Bernard Shaw (1)
Carles Santos (24)
Connor McPherson (1)
Daniel Martínez (4)
Doris Lessing (6)
John Osborne (2)
Jordi Galcerán (7)
Jordi Colominas (6)
Josep Maria Pou (11)
Lluïsa Cunillé (7)
Marc Rosich (1)
Martin McDonagh (1)
Mercè Rodoreda (14)
Oriol Broggi (4)
Rafael Durán (1)
Ramon Simó (2)
Souad Massi (1)
Tom Stoppard (1)
Víctor Català (2)
William Shakespeare (6)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Amunt Produccions (1)
Associació d´Empreses de Teatre a Catalunya (11)
Barcelona Teatre Musical (2)
El Tricicle (10)
Espai Lliure (2)
Espejo Negro (1)
Federació Catalana d'Entitats Corals (2)
Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí (6)
Festival Teatral Temporada Alta (Salt) (5)
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (23)
Fira Mediterrània (1)
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Kiku Mistu (1)
Orfeó Manresà (1)
Palau de la Música (98)
Polifònica de Puig-Reig (1)
Ponten Pie (1)
Premi de la Crítica Catalana (6)
Sala Beckett (6)
Sala Muntaner (2)
Teatre de Salt (1)
Teatre Gaudí (1)
Teatre Goya (2)
Teatre Grec (11)
Teatre Nacional de Catalunya (76)
Teatre Poliorama (14)
Teatre Tantarantana (4)
Teatre Tívoli (10)
Teatre Victòria (11)
Teatreneu (1)
Teatro Gestual de Chile (1)
TV3 (363)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
53 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
El sector aguanta la crisi
Teatre 2009
El 7 de desembre de 2009 el president de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), Daniel Martínez, va donar a conèixer un balanç de temporada dels teatres de Barcelona. Segons l’organisme, les arts escèniques barcelonines havien agafat el timó amb força i havien resistit el temporal de la crisi. Si l’any anterior l’actualitat havia estat marcada per l’eclosió dels musicals, el 2009 aquest gènere havia sofert una petita baixada de 104.493 espectadors, compensada per una pujada del text dramàtic, amb 84.898 espectadors més, i també de la dansa amb un increment d’11.096 espectadors.

Les xifres van fer-se públiques en el decurs d’una gala del sector durant la qual s’atorgaren els Premis de la Crítica de Barcelona, classificats en 14 categories i amb la novetat del Premi Gonzalo Pérez de Olaguer a la trajectòria professional. La gala, retransmesa per TV3, es va reproduir al Palau de la Musica, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i a Barcelona Teatre Musical (BTM).

En termes estadístics, el Tricicle havia estat el vencedor absolut de la temporada pel que fa al rànquing d’assistència, ja que el musical Spamalot, dirigit per la companyia, havia estat l’espectacle amb més espectadors de pagament (178.228), mentre que el muntatge Garrick, interpretat pel mateix Tricicle, n’havia sumat 112.374. Els muntatges en català, que representaven el 40% dels que es van escenificar a la ciutat comtal, havien tingut un total d’1.070.000 espectadors, mentre que els parlats en castellà (36%) n’havien assolit 951.000.

El segon lloc del rànquing d’assistència se’l va endur La Bella y la Bestia, amb 126.374 espectadors, seguida per Garrick, Mamma Mia, Els nois d’història, El joc dels idiotes, La vida por delante, i el musical Fama.

Pel que fa al nombre total d’assistents a instal·lacions teatrals de pagament durant la temporada, la més concorreguda va ser el Gran Teatre del Liceu, amb 296.522 espectadors, seguit del BTM, el teatre Victòria, el Poliorama i el Tívoli. Respecte les petites instal·lacions, amb capacitat per a menys de 200 espectadors, el Teatreneu va estar al capdavant amb 25.221 espectadors, seguit de la Sala Muntaner, el Tantarantana, l’Espai Lliure i el Teatre Gaudí Barcelona.

Durant l’any, l’índex d’ocupació de sales va baixar del 59,2% al 54,8%, fet que va fer ressentir la recaptació, la qual va situar-se als 64.977.909 milions d’euros, 5 milions menys que l’any anterior. En termes absoluts, va haver-hi 15.589 espectadors menys de pagament, però 19.419 més si es comptaven els convidats. Va destacar la fortalesa de les sales alternatives, que només van patir un descens de 477 espectadors, una reculada insignificant tenint en compte que entre el 2007 i el 2008 van viure un increment de 35.530 espectadors.

Al marge de xifres i balanços, va ressaltar la iniciativa Barcelona Aixeca el Teló, que va reunir durant el mes de setembre per primera vegada teatres públics i privats. També cal assenyalar la intensa programació d’autors anglesos, irlandesos i nord-americans que hi va haver a les sales barcelonines. En són exemples el Hamlet d’Oriol Broggi estrenat el juny o La casa dels cors trencats de Bernard Shaw, representat durant les mateixes dates a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), L’home dels coixins de l’irlandès Martin McDonagh, o el Rock’n’roll de Tom Stoppard. Fins i tot es va poder veure per primer cop en català el Ricard II de William Shakespeare i un text de la novel·lista Doris Lessing, Jugar amb un tigre. La Sala Beckett va arribar a estrenar quatre obres d’un irlandès, Connor McPherson, i al Grec va poder veure-s’hi Mirant enrere amb ira de John Osborne.

Un dels espectacles triomfadors de la temporada va ser Els nois d’història, d’Alan Bennett, obra amb la qual Josep Maria Pou va reobrir el Goya per mantenir-lo ple de setembre a març, demostrant ser capaç d’arrossegar tota mena de públic amb obres de gran qualitat, a banda d’haver llançat vuit nois, els companys d’escena, a l’estrellat.

En el terreny de la dramatúrgia catalana, la temporada va incitar programadors i directors a investigar. Ramon Simó es va encarregar de versionar i recuperar La dama de Reus d’Ambrosi Carrion, mentre Rafael Duran i Marc Rosich van adaptar la Mort de dama de Llorenç de Villalonga. Dos èxits catalans que amagaven una temporada d’autors autòctons més aviat discreta, per la punxada que va tenir El bordell, de Lluïsa Cunillé, el Cancun de Jordi Galceran, la Terra baixa d’Àngel Guimerà, La infanticida de Víctor Català o el Mirall trencat de Mercè Rodoreda.

Respecte les programacions de fora de Barcelona, el balanç del Teatre de Salt va ser positiu, ja que la divuitena edició del Festival Internacional de Teatre Temporada Alta de tardor va tancar amb 50.265 espectadors, 6.230 més que l’any anterior, amb una ocupació mitjana del 90,66%. Concretament, 44.962 persones van assistir als muntatges de sala i 5.303 a les activitats complementàries que es van organitzar a Girona i Salt, combinant teatre, música, dansa i altres disciplines.

En l’àmbit de les fires d’espectacles, la dotzena edició a l’agost de la Fira Mediterrània de Manresa va oferir més de 200 actuacions i activitats professionals a càrrec de 105 companyies. Del total de muntatges, 42 eren estrenes, de les quals 21 a nivell internacional. La potenciació de les arts escèniques i el circ, així com dels concerts familiars, van ser alguns dels eixos principals de l’edició. Un dels espectacles que va despertar més interès va ser el de la cantant algeriana Souad Massi, mentre que Carles Santos va ser l’artista convidat de l’edició per a l’acte d’inauguració. Santos va proposar una aliança musical amb sis tenores en el muntatge Sis tenores i un senyor, una coproducció de la fira i Amunt Produccions. Santos també va oferir una mirada contemporània dels Cors de Clavé, per mostrar com amb el pas del temps la cultura popular s’havia anat contaminant i enriquint amb les aportacions de les cultures foranes arribades de la mà dels grans moviments migratoris. Aquest espectacle va ser coproduït per la fira manresana i el Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí i va comptar amb la participació de la Polifònica de Puig-reig i l’Orfeó Manresà, amb la col·laboració de la Federació Catalana d’Entitats Corals, la Federació de Cors de Clavé i d’un grup teatral format per adolescents, resultant d’un projecte d’integració social i immersió lingüística que es duia a terme a l’Institut Pablo Ruiz Picasso de Torre Baró (Barcelona).

Al setembre, la Fira de Tàrrega va celebrar la seva vint-i-novena edició, inaugurada amb l’espectacle Compartim la llum de la companyia Kiku Mistu. El primer dia de la fira es va estrenar Fisura 2, de la companyia Teatro Gestual de Chile. Seguidament, van venir Wasteland de la companyia danesa Braendende Kaerlighed i la Always Drinking Marching Band. En la línia de singularitat que caracteritzava la fira des que Jordi Colominas havia pres la direcció el 2006, va destacar també al llarg de les jornades el grup Ponten Pie, d’entre més de 80 muntatges amb companyies de sala destacades, com els andalusos Espejo Negro.