Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Abel Caballero (2)
Francisco Vázquez (6)
José Manuel Romay de Beccaria (8)
José María Aznar (620)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Mariano Rajoy (296)
Xosé Cuiña (3)
Xosé Manuel Beiras (27)
Entitats Entitats
Bloc Nacionalista Gallec (119)
Esquerra Unida-Esquerra Gallega (8)
Partit Popular de Galícia (17)
Partit Socialista de Galícia (22)
Xunta de Galícia (37)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Galícia (59)
37 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
El 'sorpasso' nacionalista



"Fraga arribarà al segle XXI com a president d'un país de finals del segle XIX"


Cristina Palomar
Periodista

Les eleccions gallegues del 19 d'octubre de 1997 no van servir només perquè el Partit Popular (PP) revalidés la seva majoria absoluta, aconseguint 42 dels 75 escons del Parlament gallec. Per primera vegada a la història gallega es va produir un fenomen amb el qual ningú no comptava: el ressorgiment amb força del nacionalisme gallec progressista. El Bloc Nacionalista Gallec (BNG), liderat per Xosé Manuel Beiras, es situava davant del PSG-PSOE, gran derrotat d'aquesta contesa malgrat anar en coalició amb EU-EG i Els Verds, i llançava un avís pera navegants als populars: "A les següents eleccions guanyarem."

Ningú nega que Manuel Fraga va ser el gran vencedor del 19O en aconseguir majoria absoluta per tercera vegada consecutiva. Malgrat la seva edat i la seva lesió de maluc, Don Manuel va recórrer tota la geografia gallega venent la gestió exemplar de la Xunta i exigint el vot per evitar que el país caigués en mans de socialistes, comunistes i independentistes. Però el president del PP gallec jugava a casa. Galícia és una autonomia bàsicament agrícola, amb una indústria poc arrelada, tret de Vigo i Ferrol, i amb una població que majoritàriament supera els seixanta anys. Això representa un caldo de cultiu excel·lent per al PP però alhora té els seus efectes secundaris. A Galícia, els gallecs no voten popular sinó Manuel Fraga. Per ells, Fraga és el seu president, és gallec i parla gallec—encara que digui una paraula en gallec i tres en castellà—, i ha arribat a ministre —tots obliden que ho va ser de Franco.

Conscient de tot això, Fraga va optar per tornar-se a presentar com a candidat popular a la Xunta. La decisió no va ser fàcil, però causes majors van obligar-lo a aparcar la seva retirada política i tornar a aparèixer als cartells electorals, encara que fos amb una fotografia on sortia trenta anys més jove. La raó era que el PP es quedava sense un recanvi amb prou força per evitar les lluites internes i la pèrdua de la Xunta. Els noms que sonaven com a possibles substituts eren els dels ministres José Manuel Romay i Mariano Rajoy, del sector urbanita opusdeià, i el del secretari general del PP gallec, Xosé Cuina, del sector rural i considerat el delfi de Fraga. Però cap d'ells tenia prou poder.

Quan Fraga va aterrar al PP gallec als anys vuitanta, es va trobar amb un partit desorganitzat i enfrontat. A la manera de cacics, els dirigents populars s'havien repartit el poder i eren inamovibles. L'any 1997, amb l'anunci de retirada, tornaven a aparèixer els fantasmes de les lluites fratricides entre el sector més urbà i el sector rural. En aquestes circumstàncies, el líder popular gallec —embolcallat per la plana major del PP— va optar per repetir candidatura. Amb aquesta solució salomònica, d'una banda congelava la disputa interna i, de l'altra, tranquil·litzava José Maria Aznar, per qui la victòria a les eleccions del 19-0 suposava un baló d'oxigen.

L'altre triomfador de la nit del 19-0 va serel BNG, liderat per Beiras, un personatge extravagant i esquerp, però alhora amb un gran carisma capaç de despertar els gallecs de la morriña. Beiras era el revulsiu que molts gallecs estaven esperant per començar a plantejar-se una alternativa real al PP. Els resultats de la nit electe-ral van confirmar aquesta tendència: el BNG aconseguia 19 escons -sis més que a les eleccions del 1993-i es situava com a segona força política.

El gran èxit de Beiras va ser substituir l'antic disnm radical per un de més moderat i de centreesquena, amb la intenció de fer un projecteenquè tinguessin» buda el nacionalisme gallec, els obrers, la burgesia pro pera al PP i la intel·lectualitat. El vot que va recollir el BNG va ser un vot urbà, progressista, nacionalista i jove, resultat de compaginar una gran campanya electoral centrada en els problemes de Galícia amb l'herència del galleguisme socialdemòcrata de Castelao.

El gir al centre del Bloc va ser el que més mal va feral PSG. Abel Caballero aconseguia només 15 escons, dos dels quals anirien a parar als seus socis d'EU-EG. De pas va servir que fessin servir Galícia com a banc de proves d'una aliança entre les forces de centreesquerra. L'invent no va quallar per culpa d'una campanya electoral pèssima, una estratègia política equivocada i l'erosió d'EU-EG per part d'Izquierda Unida, de qui s'havia separat. Els grans errors dels socialistes van ser supeditar els problemes dels gallecs a l'enfrontament entre PPi PSOE, i designar com a cap de llista un polític sense carisma. A més, el desembarcament de Felipe Gonzàlez i Alfonso Guerra van acabar de diluir la presència de Caballero. L'exministre no va aconseguir guanyar ni a Pontedeume, el seu poble natal.

L'endemà de conèixer els resultats electorals, els socialistes gallecs van començar a buscar culpables. No volien el cap de Caballero sinó el de Francisco Vàzquez, alcalde de la Corunya i veritable home fort del partit a Galícia. La raó era senzilla. Vàzquez s'havia negat a encapçalar la candidatura socialista a la Xunta perquè sabia que si Fraga repetia com a candidat del PP no tin-dria cap possibilitat de guanyar.

L'escenari després de la batalla no ha canviat gairea Galícia des del 19-O. De moment, l'únic que ha aconseguit Fraga és sortiral llibre dels rècords Guinness perla quantitat de gaites que van sonar a la plaça de l'Obradoiro de Santiago el dia que va prendre possessió com a president de la Xunta. Galícia continua sent una de les comunitats més subdesenvolupades de l'Estat espanyol, amb un dels índexs d'atur més elevats. A això cal afegir-hi les polítiques de la Unió Europea, que penalit-zen l'excés de producció de llet i afecten la flota pesquera, dues activitats bàsiques de l'economia gallega. Aquesta situació ha obligat moltes famílies a emigraro a dedicar-se al contraban. Fraga arribarà al segle XXI com a president d'un país de finals del segle XIX.