Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Joan Creus va aconseguir un nou títol de Lliga i ser considerat el millor jugador de la final

La selecció espanyola va quedar cinquena al Campionat del Món

Articles dependents
Andrés Jiménez
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bàsquet (211)
Personatges Personatges
Aíto García Reneses (19)
Charles Barkley (2)
Derrick Alston (2)
Joan Creus (21)
Juan Antonio Samaranch (54)
Manuel Sainz Márquez (4)
Michael Jordan (14)
Milan Gurovic (2)
Nacho Rodríguez (1)
Salvador Alemany (18)
Zeljko Obradovic (6)
Entitats Entitats
Baskonia Vitoria (22)
Bàsquet Manresa (24)
Chicago Bulls (6)
Club Baloncesto Estudiantes (8)
Club Baloncesto Málaga (9)
Club Joventut de Badalona (40)
Futbol Club Barcelona (971)
National Basketball Association (36)
Ordre Olímpic d'Argent (1)
Pamesa València (8)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Selecció dels Estats Units de bàsquet (1)
Virtus Pallacanestro Bologna (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Barcelona (3483)
Atenes (Grècia) (28)
170 lectures d'aquest article
173 impressions d'aquest article
El TDK Manresa guanya la Lliga
Bàsquet
La sorpresa va saltar en el campionat de Lliga ACB de la temporada 1997-98. Per primera vegada a la història de la competició en la final no hi havia cap dels dos grans equips, ni Barça ni Real Madrid, que havien guanyat entre tots dos 12 dels 14 campionats anteriors. Per contra cap dels dos finalistes havia guanyat mai el títol. Els finalistes eren el campió de la temporada regular, el TAU Baskonia, i un sorprenent TDK Manresa, que després d'haver quedat sisè a la classificació final de la temporada regular, havia jugat uns play-offs increïbles eliminant successivament el tercer, l'Estudiantes, i el segon, el Real Madrid. Per arribar a la final el TAU Baskonia s’havia hagut de desfer primer de l’Unicaja i després, en els play-offs semifinals, del Barça. En tots dos casos ho va fer de manera contundent (3-0).

La final entre els dos equips revelació de la temporada va ser molt renyida i tots els partits molt igualats, amb resultats incerts fins els últims minuts o a la pròrroga. L'equip manresà va saber aprofitar l'ocasió i, magistralment dirigit pel seu base Joan "Chichi" Creus, va fer-se amb el títol per 3 victòries a 1. En el partit decisiu, Creus va encistellar tres tirs lliures en el últims 8 segons i va garantir la victòria del seu equip per 77 a 75. Com el TDK també Creus va entrar a la història ja què, als 41 anys, no només va aconseguir el títol de Lliga sinó que, a més, va ser escollit com a jugador més valuós de la final. Com a reconeixement de la seva exemplar carrera esportiva, al mes d'octubre el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, li va imposar l'Orde Olímpic d'Argent, la màxima distinció que concedia aquest organisme.

En la final de la Copa del Rei de l'any 1998 també va haver-hi sorpresa, ja que la victòria va ser per un debutant a la màxima categoria, el Pamesa de València, que va imposar-se al Festina Joventut per 89 a 75. El Joventut per la seva banda va guanyar la Lliga Catalana, derrotant a la final el TDK Manresa per 86 a 71. Era el vuitè títol que l'equip de Badalona aconseguia en aquesta competició.

El FC Barcelona va ser l’altra cara de la moneda. Va tenir una actuació decebedora al llarg de tota la temporada, després d'haver estat un dominador clar de totes les competicions en els últims anys. El Barça no va ser ni a les finals de Lliga, ni de Copa, ni de Lliga Catalana, però la principal decepció va ser el pobre rendiment de l’equip a la Lliga Europea, la competició a la que havia donat la màxima prioritat. Era la gran assignatura pendent del Barça que havia arribat a quatre finals sense guanyar-ne cap. En aquesta ocasió tenia un valor encara més gran ja que la fase final de la competició (la final four) es disputaria al Palau Sant Jordi de Barcelona, i precisament el dia de Sant Jordi. El Barça però no va poder ni tan sols classificar-se per a la gran final barcelonina, va ser eliminat en els octaus de final pel CSKA de Moscou per dues victòries a una, el partit decisiu el va perdre a Moscou per 88-76.

Al Palau Sant Jordi s'hi van trobar el Partizan de Belgrad, el Kinder de Bolonya, el Benetton de Treviso i l'AEK d'Atenes. El guanyador del trofeu va ser el Kinder que va derrotar a la final l'equip d'Atenes per un increïble 58 a 44.

Després del fracàs d’aquesta temporada, el Barcelona va renovar completament la seva secció. L’home que durant 12 anys havia conduït el bàsquet blaugrana en la seva etapa de més èxits, Salvador Alemany, va renunciar a la presidència de la secció mentre l’home que durant anys havia format tàndem amb ell Aíto García Reneses, era recuperat com a entrenador. L’equip també es va renovar a fons i va batre tots els rècords de l'ACB amb el fitxatge de l'aler iugoslau Milan Gurovic, pagant 500 milions de traspàs i 150 milions l'any al jugador durant cinc temporades. Gurovic, de 22 anys i 2,07 metres d'alçada jugava en el Peristeri grec i tenia doble nacionalitat iugoslava i grega, el que permetia que jugués com a comunitari sense ocupar plaça d'estranger. També destacaven la incorporació del base de l'Unicaja Nacho Rodríguez i del pivot nord-americà provinent del TDK Manresa Derrick Alston.


Pel que fa al bàsquet de seleccions, del 29 de juliol fins al 9 d'agost es va celebrar a Atenes una nova edició del campionat del món amb la participació de les seleccions de 16 països, entre les quals s'hi trobava Espanya. La victòria va ser per a l'equip de Iugoslàvia que participava per primera vegada en el Campionat del Mon desprès de la segregació del país. L'equip balcànic havia estat absent al mundial de Toronto de 1994, com a conseqüència de l’embargament decretat per l'ONU. Iugoslàvia, dirigida per l’exentrenador del Joventut Zeljko Obradovic, es va proclamar campiona guanyant en semifinals a la selecció amfitriona, Grècia, i a la final a Rússia per un ajustadíssim 64-62. Estats Units per la seva banda van ser eliminats per Rússia a semifinals i es va haver de conformar amb la tercera posició després d‘una còmoda victòria contra Grècia a la final de consolació (84-61).

La selecció espanyola, dirigida per Lolo Sainz, va fer una excel•lent fase de classificació i va quedar primera de grup. En la segona fase només va perdre un partit, contra els Estats Units i per 73-75. En quarts de final, li tocar enfrontar-se amb l’amfitriona Grècia que va derrotar l’equip espanyol per 69-62 en mig de grans queixes per l’actuació arbitral. Dues victòries contra Argentina i Itàlia van permetre que l'equip espanyol quedés finalment en cinquena posició, igualant la seva segona millor classificació de la història.

Potser el més destacat de la copa del món de 1998 en comparació amb edicions anteriors va ser la gran igualtat entre els equips. Això va ser degut en bona part a que la selecció dels Estats Units es presentava amb la baixa de les seves principals estrelles, com a conseqüència del conflicte que enfrontava els jugadors professionals amb els dirigents de la NBA, la lliga professional nord-americana.

El conflicte havia començat abans de l'estiu, poc després d'acabar la temporada regular, quan els propietaris de les franquícies havien demanat de renegociar el conveni salarial de la NBA. En no arribar-se a cap acord els jugadors s'havien declarat en vaga i les franquícies havien contestat amb el tancament i la suspensió de la competició. Malgrat totes les negociacions i els intents de mediació de les cadenes de televisió que tenien els drets de la lliga i, fins i tot, de destacats dirigents polítics, en acabar el 1998 el campionat encara no havia començat i semblava més que probable que la lliga nord-americana seria definitivament suspesa per tota la temporada.

Una de les conseqüències del tancament de la Lliga era la cada vegada més probable retirada definitiva de Michael Jordan, de 35 anys i la màxima estrella de la NBA en les deu temporades anteriors. Jordan, que havia intervingut a les negociacions l’octubre i al novembre, havia anunciat que no diria res sobre el seu futur fins que no s’acabés el conflicte, però el seu amic Charles Barkley declarava el desembre que calia deixar de considerar com a jugador en actiu l'aler dels Chicago Bulls que la temporada anterior havia aconseguit el seu sisè anell de campió en vuit anys i que havia estat elegit cinc temporades com el jugador més valuós de la NBA.