Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article


Constantino Romero i Victòria Peña, protagonistes d'una de les millors versions de 'Sweeney Tood' fetes

El 'Rigoletto' representat al Teatre Victòria va ser la primera producció operística del Liceu després de l'incendi del 1994

Pere Arquillué va protagonitzar 'Els bandits', de Schiller, la primera col·laboració estable entre el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Albert Boadella (18)
Àngels Gonyalons (2)
Anna Lizaran (11)
Boris Rotenstein (4)
Calixto Bieito (17)
Carles Pons (1)
Constantino Romero (2)
Eduard Fernández (9)
Esperanza Roy (1)
Ester Formosa (3)
Friedrich Schiller (2)
Jess Winfield (1)
Joan Pera (6)
Joan Lluís Bozzo (11)
Joel Joan (20)
Jordi Sánchez (5)
Josep Anton Codina (1)
Laura Conejero (2)
Lluís Homar (8)
Luis García Berlanga (11)
Manuel Ángel Conejero (1)
Mario Gas (15)
Paco Moran (6)
Pep Cortés (1)
Pepe Rubianes (19)
Pere Sagristà (1)
Pilar Miró (5)
Sergi Belbel (23)
Vicky Peña (11)
Xavier Albertí (5)
Entitats Entitats
Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (4)
Circ Crac (1)
Comediants (10)
Coordinadora de Sales Alternatives (1)
Dagoll Dagom (20)
Els Joglars (10)
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (23)
Generalitat Valenciana (280)
Gog i Magog (2)
Institut del Teatre (13)
La cuadra de Sevilla (1)
Mercat de les Flors (11)
Partit Popular (1639)
Piccolo (1)
Sala Artenbrut (2)
Sala Beckett (6)
Sarruga (1)
Teatre Borràs (2)
Teatre Condal (4)
Teatre Grec (11)
Teatre Lliure- Teatre públic (46)
Teatre Malic (3)
Teatre Poliorama (14)
Teatre Principal de València (4)
Teatre Tívoli (10)
Teatre Victòria (11)
Universitat de Girona (34)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
Barcelona (3483)
Tàrrega (22)
Alcoi (Alacant) (7)
126 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
El teatre el 1995
L’ any 1995, el món del teatre a tot l'Estat espanyol va ser víctima de la inestabilitat política. Les companyies dels Països Catalans també en van patir les conseqüències. D'una banda, es van cancel·lar bolos prèviament contractats per governs municipals que van perdre les eleccions i van ser substituïts per alcaldies del Partit Popular. Una situació similar es va produir en algunes capitals on, sense haver-hi hagut canvis de govern, n'hi va haver d'altres a les àrees de Cultura o bé als consistoris, molts cops governats en minoria, cosa que els va obligar a controlar exageradament la despesa per evitar les polèmiques partidistes.

En molts casos, això es va traduir en una reducció dels pressupostos per a activitats culturals. Un dels espectacles més afectats per aquesta falta de diners va ser El llibre de les bèsties, del grup Comediants. El mateix els va passar a les companyies Dagoll Dagom de Barcelona i La Cuadra de Sevilla. En cercles teatrals es va manifestar la preocupació perquè aquesta situació no s'agreugés en el futur en cas de produir-se l'arribada al poder del Partit Popular.

En aquest sentit, una de les pitjors situacions va ser la viscuda al País Valencià, on a finals d'any les companyies més importants no veien gens clar el seu futur si no s'arribava a una entesa amb el representant de la Generalitat Valenciana, Manuel Ángel Conejero que va ser nomenat a finals de l'estiu pel nou govern conservador director artístic de Teatres de la Generalitat.

Conejero va rescindir els compromisos adquirits per obrir la temporada amb les companyies Piccolo de Milà, Dagoll Dagom de Barcelona i Capella Ministrers de València, al·legant que els honoraris pactats eren excessius. Posteriorment, va tenir un enfrontament públic amb l'actor Pepe Rubianes a la sala Arniches d'Alacant. Però el verdader problema va arribar amb la coordinació programàtica estipulada per Conejero: l'activitat teatral es va centrar sobretot al Teatre Principal de València, mentre que les altres sales públiques de la ciutat i el país quedaven en segon terme. En definitiva, la professió valenciana era deixada de banda, i la gestió del Circuit de Teatres, que integrava 37 sales a tot el País Valencià, va acabar l'any enmig d'un núvol d'incertesa.

A Catalunya, malgrat l'esmentada conjuntura general, al llarg de 1995 l'activitat teatral va continuar la tendència a l'alça que ja s'havia detectat el 1994. Més espectadors, més espectacles i més funcions: les xifres van corroborar que l'assistència al teatre va augmentar durant els primers vuit mesos del 95 en un 14% respecte al mateix període de l'any anterior.

Una altra bona notícia d'aquest any va ser la firma del conveni del Teatre Lliure. Les dependències del Palau de l'Agricultura de Barcelona acollirien la nova seu del teatre. La Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona aconseguia un pressupost de gairebé 5.000 milions de pessetes, gràcies a la firma del conveni entre les diferents administracions públiques perquè la companyia del Teatre Lliure o qualsevol dels artistes o companyies associats poguessin disposar d'unes instal·lacions ben equipades per treballar.

La primera col·laboració estable entre el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors va tenir lloc el mes de setembre amb l'estrena d'Els bandits, de Friedrich Schiller, dirigida per Lluís Homar.

L'any 1995 es van complir deu anys de vida del teatre Malic, la petita sala del barri del Born de Barcelona. Un teatre amb 60 places de cabuda, que és un rècord avui a Catalunya. El Malic va celebrar el desè aniversari amb una cartellera que abastava òpera de butxaca, teatre de text, cabaret, pallassos i recitals de música i de poesia, a més de titelles, marionetes i teatre d'objectes, que és la disciplina de la companyia gestora, La Fanfarra. Les reduïdes dimensions del Malic han fet d'aquest teatre un espai singular adaptable a les necessitats de cadascun dels muntatges que acull. La proximitat que es dóna entre el públic i l'artista és una de les claus de l'èxit d'aquesta sala alternativa.

Les sales alternatives van crear el 1995 el Carnet de l'Espectador Alternatiu. La iniciativa va sorgir de la Coordinadora de Sales Alternatives, per oferir tot un seguit d'avantatges: un 25% de descompte en l'adquisició d'entrades, i altres descomptes en serveis complementaris, com col·loquis, debats, encontres, cursos i publicacions, així com l'edició de materials de difusió unificats. El document es va fer vàlid a totes les sales alternatives d'Espanya.

Una altra iniciativa, també lligada a la promoció del teatre, va tenir lloc durant el mes de novembre al Palau Sant Jordi de Barcelona: la Primera Fira Professional de l'Espectacle. Sota el nom de Show-Market, al llarg de tres dies es van combinar l'activitat expositora, els debats i les demostracions.

A la ciutat de Barcelona hi va haver moltes estrenes al llarg de l'any 1995. Dagoll Dagom va escenificar el musical T'odio amor meu, basat en els contes de l'escriptora de Nova York Dorothy Parker, amb música de Porter i sota la direcció de Joan Lluís Bozzo. Un espectacle creat sobre històries d'enamoraments, matrimonis, trobades i dissensions, que va connectar molt bé amb tota mena de públic.

L'obra Kràmpack, que l'any anterior havia obtingut el Premi Especial de la Crítica 1994 després de ser presentada a Sitges, per fi es va estrenar a Barcelona. Kràmpack' obra de l'actor Jordi Sánchez i dirigida per Josep M. Mestres, exemplifica el viatge iniciàtic de quatre joves que comencen a enfrontar-se a la vida. Va ser un dels èxits de la temporada barcelonina i estava protagonitzada pels joves actors Joel Joan, Ester Formosa, Eduard Fernández i Jordi Sánchez, l'autor.

El musical Sweeney Todd. de l'autor anglès Sondheim, va suposar un altre dels grans èxits de la crítica i d'assistència de públic. L'espectacle va ser dirigit per Mario Gas, un dels creadors més sòlids del moment, i va ser interpretat per Constantino Romero i Victòria Peña. Aquesta història d'un singular barber justicier, que podria tractar-se d'un assassí en sèrie dels que cada dia apareixen als noticiaris, va ser programada
pel Centre Dramàtic de la Generalitat al Teatre Poliorama de Barcelona.

A aquestes estrenes s'hi va afegir el triomf ininterromput de La extraña pareja, de Neil Simón. Paco Morán i Joan Pera protagonitzaven al Teatre Borràs de Barcelona aquesta comèdia, que l'estiu del 1995 feia ja 17 mesos que estava en cartell, havia estat vista per més de 260.000 persones i encara va continuar representant-se fins a finals d'any.

El 1995 va ser també l'any de l'autor Eduardo Escalante. A València, en ocasió de l'aniversari de l'autor de sainets més present en la història teatral del país i punt de referència per a les companyies locals i amateurs, els Teatres de la Generalitat Valenciana van presentar Tres forasters a Madrid. Aquest muntatge va suposar el primer treball de direcció teatral del cineasta Luis García Berlanga. L'obra va comptar amb un ampli repartiment, encapçalat per l'actriu Esperanza Roy.

També aquest any 95 va debutar en les tasques de direcció l'actriu Anna Lizaran, que va estrenar la peça Arsènic i puntes de coixí al Teatre Lliure de Barcelona.

També pertanyent al gènere musical es va estrenar Germans de sangamb l'actriu Àngels Gonyalons, dirigida per Ricard Regnant. Germans de sang> era la versió catalana d'un clàssic de Broadway. que portava deu anys en cartell a Londres i abordava el tema de l'amor fraternal.

Comediants va estrenar per primer cop en la seva trajectòria una obra de text: El llibre de les bèsties, basada en l'obra homònima de Ramon Llull. El projecte es va materialitzar arran d'una proposta del director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, i s'ha de celebrar que aquest Llibre de les bèsties va donar lloc a una coproducció de Comediants amb València, Andorra, Tarragona i Girona.

Els Joglars van tornar a la palestra amb Ubú president. Un cop més, es tractava d'una delirant sàtira creada per Albert Boadella al voltant de la figura del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que durant la tardor es va mantenir en la cartellera al Teatre Tívoli de Barcelona.

La temporada d'estiu de Barcelona, el Grec 95, va repetir l'experiència de l'anterior edició, acollint en el festival totes les sales de teatre públiques i privades que van voler participar-hi. El resultat més positiu d'això va ser que, dins el marc promocional del Grec, alguns productors van aprofitar per presentar i provar les novetats de la temporada de tardor. Així, alguns dels muntatges estrenats sota el paraigua del festival del Grec van continuar una bona estona en cartellera a la ciutat de Barcelona: El rei Juan, obra shakespeariana dirigida per Calixto Bieito; el muntatge de Sergi Belbel de L'hostalera, de Goldoni, protagonitzada per Laura Conejero; De Montnmartre al Paral·lel, dirigida per Josep Anton Codina; Les obres completes de Shakespeare abreujades, sota la direcció de Jess Winfleld; La cantatriu calba, dirigida per Boris Rotenstein, i Hooker, el gos de Shakespeare, amb direcció de Pere Sagristà, en són alguns bons exemples.

El festival d'estiu de Barcelona va presentar 130 espectacles, de teatre, dansa i música, repartits en 33 espais de la ciutat. També es va dur a terme una mostra de teatre universitari a les sales de l'Institut del Teatre, en la qual va participar l'Aula de Teatre de la Universitat de Girona amb El perquè de tot plegat. La tragèdia Antoni i Cleopatra, de Shakespeare dirigida per Xavier Albertí, va inaugurar el Grec 95. Però les presses amb què aquesta producció es va realitzar van comportar que el muntatge no complís els objectius desitjats. Per això l'espectacle inaugural del Grec malauradament es va quedar en el camí i no va tornar a estar en la cartellera com hi van estar els espectacles abans esmentats.

Enmig de la gran varietat d'oferta de Ies sales privades al llarg del Grec, cal destacar que el mític cabaret cubà Tropicana va arribar al Teatre Victoria: que al Teatre Condal es va estrenar Cristales rotos, d'Artur Miller dirigida per Pilar Miró; i que Marsal Marsà, del Teatro Fronterizo, va ser el nou espectacle de la Sala Beckett.

I de la ciutat de Barcelona a la d'Alcoi, que té una mostra de teatre que és un autèntic aparador del circuit valencià. Produccions públiques i privades, grans i petites, i l'any 95 es va produir una agradable sorpresa. L'any del centenari d'Eduardo Escalante, com ja s'ha dit, va tenir lloc una operació de recuperació de l'obra d'un dels més cèlebres sainetistes valencians. En aquesta oportunitat, l'espectacle més aplaudit a Alcoi el van realitzar Pep Cortés i Carles Pons: L'aniversari de Don Eduardo, un muntatge que ja havia estat acollit amb entusiasme a València i a la Fira de Tàrrega.

La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega complia amb l'edició de 1995 els 15 anys en canell. A Tàrrega, com cada any, es va celebrar el mercat teatral més gran de l'Estat espanyol. Més de 120 companyies van participar en la fira per actuar al carrer o en sales improvisades per a l'ocasió. Com que el carrer té la seva màgia, un cop més pallassos, malabars, titellaires, músics i actors, i unes 90.000 persones, es van aplegar a la ciutat.

En aquesta edició de la fira va destacar el teatre de gran format de les companyies Gog i Magog i Sarruga. Les actuacions d'aquests grups van omplir les places de la ciutat. El treball de Gog i Magog Parasitum?, en la línia de les cercaviles de diables, va consistir en un espectacle de pirotècnia que va fer córrer força els assistents. Sarruga impressionava amb els insectes gegants del seus espectacles, d'arrels medievals, mentre representava una popular batalla entre les forces del bé i del mal.

L'any 1995 també va ser positiu per als amants del circ d'escenari. A finals d'any es va estrenar l'espectacle La gran reprís, del Circ Crac. Els seus components eren Tortell Poltrona, Boni & Caroli , Los Galindos i Los Los, un espectacle realitzat sense gaire infraestructura però amb moltes ganes i imaginació. Una poètica amb què tota mena de públic va poder disfrutar primer a l'auditori de Sant Cugat i després al Mercat de les Flors de Barcelona.