Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Els jugadors grecs celebren la consecució del primer títol de la història per part de la seva selecció

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Anderson Luis de Souza (20)
Angelos Charisteas (1)
Arjen Robben (2)
Cristiano Ronaldo Viado dos Santos Aveiro (14)
David Beckham (11)
Edwin van der Saar (2)
Fernando Maniche (1)
Fernando Couto (5)
Hélder Manuel Marques Postiga (1)
Henrik Larsson (3)
Hristo Stòitxkov (30)
Iñaki Saez (7)
Jorge Almeida (1)
Luís Figo (25)
Luis Aragonés (4)
Michael Ballack (1)
Michael Owen (3)
Milan Baros (1)
Oliver Kahn (2)
Olof Mellberg (1)
Pavel Nedved (2)
Rui Manuel César Costa (2)
Ruud van Nistelrooy (3)
Thierry Henry (22)
Trajanos Dellas (2)
Wayne Rooney (1)
Zinedine Zidane (12)
Zlatan Ibrahimovic (13)
Entitats Entitats
Eurocopa de Futbol (23)
Selecció Anglesa de Futbol (5)
Selecció Búlgara de Futbol (6)
Selecció Croata de Futbol (3)
Selecció Espanyola de futbol (38)
Selecció Francesa de Futbol (6)
Selecció Grega de Futbol (2)
Selecció Holandesa de Futbol (7)
Selecció Portuguesa de Futbol (5)
Selecció Txeca de Futbol (3)
34 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
El triomf de l’antifutbol
Eurocopa
Portugal va ser, del 12 de juny al 4 de juliol, l’escenari de l’Eurocopa 2004. Per a l’ocasió es van constuir set estadis i tres més van ser profundament remodelats, amb una inversió total de 650 milions d’euros, dels quals les administracions en van pagar un 53%. Contra tot pronòstic, l’equip grec va aconseguir guanyar el torneig, imposant-se a la final per 1-0 a Portugal, basant el seu joc en un futbol ultradefensiu amb només tres davanters a l’equip.
En el campionat hi participaven setze equips, repartits en quatre grups que disputaven una lligueta en la qual els dos primers classificats passaven als quarts de final. El grup A estava format per l’equip amfitrió, Portugal, Grècia, Rússia i Espanya. Portugal comptava d’una banda amb jugadors com ara Luís Figo, Rui Costa i Fernando Couto, que formaven part d’una generació que tenia l’última oportunitat per guanyar un gran títol després del Mundial sub-20 de l’any 1991, i de l’altra amb joves promeses com ara Anderson de Souza, Deco, i Cristiano Ronaldo. A priori, Espanya tenia poques expectatives de fer un molt bon paper al campionat, però aspirava, com a mínim, a passar la primera fase. El partit inaugural va enfrontar la selecció portuguesa contra la grega i va donar la primera sorpresa. Els hel·lènics van saber arofitar la confiança de Portugal i van mostrar molta determinació durant tot el partit, fet que els va dur a la victòria per 2-1. En aquesta primera jornada, Espanya va tenir moltes dificultats per aconseguir derrotar Rússia per 1-0. A la jornada següent, Grècia i Espanya, que no va donar una imatge gaire brillant, van empatar a un gol, i Portugal va superar Rússia per 0-2. A l’última jornada de la lligueta, Espanya en tenia prou amb un empat contra Portugal per classificar-se per a quarts, però els d’Iñaki Sáez van perdre per 0-1 i es van acomiadar de la competició havent marcat només dos gols i oferint una imatge realment pobra. El triomf posterior de Rússia sobre Grècia no va servir per classificar Espanya, que tenia el goal average en contra. Els equips classificats per disputar els quarts de final van ser, doncs, Portugal i Grècia. Després de l’eliminació de l’equip espanyol, el seu entrenador, Iñaki Sáez, va dir que no passava res i que seguiria al capdavant de l’equip, però les dures crítiques al joc de l’equip van forçar-lo finalment a dimitir. Va ser substituït per Luis Aragonés.
El grup B comptava amb la presència del país vencedor de l’última Eurocopa, França –gran aspirant a revalidar el títol gràcies a figures com Zinedine Zidane i Thierry Henry–, Croàcia, Suïssa i Anglaterra. Aquí no hi va haver sorpreses, i França, que va guanyar dos partits i en va empatar un, i Anglaterra, que també va guanyar dos partits, es van classificar per a la segona fase.
El grup C el formaven Suècia –que esperava convertir-se en l’equip revelació del campionat–, Bulgària –que tenia com a nou entrenador l’exblaugrana Hristo Stoichkov–,Dinamarca i Itàlia. Suècia no va decebre i es va classificar primera de grup amb un contundent 5-0 contra Bulgària, un empat a un contra Itàlia i un empat a dos contra Dinamarca, que quedava classificada com a segona de grup. Itàlia va quedar eliminada tot i fer els mateixos punts que Suècia i Dinamarca ja que tenia el goal average en contra.
L’últim grup el formaven la República Txeca, Letònia, Holanda i Alemanya. Aquest era el grup més dur, ja que tres dels equips que el formaven aspiraven, com a mínim, a arribar als quarts. Per aconseguir-ho, la República Txeca comptava amb Pavel Nedved, jugador de la Juve i Pilota d’Or el 2003, i amb un equip molt ofensiu, mentre que Holanda tenia el golejador Rud van Nistelrooy. Per la seva banda, Alemanya comptava amb velles glòries, com el porter Oliver Kahn, i amb jugadors consolidats com el migcampista Michael Ballack. Txèquia va acabar primera de grup amb autoritat, havent guanyat els tres partits disputats, mentre que Holanda es va classificar segona amb una victòria i un empat. Alemanya va fer un paper molt discret i només va aconseguir dos empats.
Als quarts de final, els classificats del grup A es van enfrontar amb els del grup B i els del grup C amb els del D. Al primer partit, anglesos i portuguesos van empatar a dos després d’un gran partit i Portugal va acabar guanyant als penals. Els britànics es van avançar en el marcador amb un gol de Michael Owen al minut tres i, a set minuts de final, Hélder Postiga, que acabava de substituir Luís Figo, va empatar el partit. A la pròrroga cada equip va fer un altre gol, i el partit es va decidir a la tanda de penals, que va acabar 6-5 a favor dels portugesos. David Beckham va fallar el primer llançament dels anglesos i Rui Costa el tercer dels portuguesos. En aquest moment, va aparèixer l’heroi del partit, el porter portuguès Ricardo, que no en va tenir prou parant-li un penal a Darius Vasell sinó que, a més, va marcar el penal que classificava Portugal per a les semifinals. Al segon partit, Grècia va tornar a donar la sorpresa i es va imposar a França amb un solitari gol de cap d’Angelos Charisteas al minut 65. Un cop més, els grecs van mostrar molt bona organització i van aprofitar les errades dels francesos per controlar el partit i marcar tan bon punt va ser possible. El tercer partit de quarts era un duel inèdit entre Holanda i Suècia, que prometia per la presència de golejadors com Henrik Larsson i Van Nistelroy. No obstant, el partit va ser decebedor i es va decidir a la tanda de penals després que els noranta minuts i la pròrroga acabessin sense gols. Aquí van fallar el suec Ibrahimovic primer i l’exblaugrana Phillip Cocu després. Finalment, amb empat a quatre penals al marcador, el veterà porter holandès Edwin van der Saar, de 34 anys, va parar un penal a Olof Mellberg, i Arjen Robben va marcar el definitiu 4-5 per a Holanda. L’últim partit dels quarts enfrontava la República Txeca i Dinamarca. Txèquia, l’únic equip que havia guanyat els tres partits a la primera fase, va fer una altra demostració de bon futbol i va guanyar Dinamarca per 0-3 amb dos gols de Milan Baros. D’aquesta manera, Baros sumava cinc gols al llarg de l’Eurocopa, es convertia en màxim golejador del torneig i desbancava el jove anglès Wayne Ronney, amb quatre gols.

En la primera semifinal, Portugal es va enfontar a Holanda i va guanyar per 2-1, i es va classificar per primera vegada per a una final de l’Eurocopa. L’equip local va dominar tot el partit i va estrenar el marcador al minut 27 amb un gol de Cristiano Ronaldo. Al minut 58, Fernando Maniche va fer el segon gol, i poc després Jorge Almeida, Andrade, es va fer un gol en pròpia porteria. Aquest fet va propiciar que els últims vint minuts de partit fossin de domini holandès absolut i que Portugal es replegués a l’àrea, no obstant, sense canvis en el marcador. L’altra semifinal va enfrontar dues seleccions, la txeca i la grega, amb dues maneres d’entendre el futbol absolutament diferents. L’atac constant dels txecs, que sortien com a favorits, no va ser suficient per sobrepassar la defensa grega, i es va arribar al final del temps reglamentari amb empat a zero. A la pròrroga, els grecs van sorprendre l’equip txec, i tot el públic present, jugant a l’atac i, després d’una centrada des del córner al minut 15, Trajanos Dellas va enviar la pilota al fons de la xarxa. El partit va acabar aquí, ja que a l’Eurocopa la pròrroga es jugava amb l’anomenat gol de plata. Això significa que si un equip marcava un gol a la primera part de la pròrroga no es disputava la segona part tret que el rival empatés.
Així, la final, que es va disputar el 4 de juliol a l’estadi Da Luz de Lisboa davant de 65.000 espectadors, va enfrontar els mateixos equips que el partit inaugural. El partit, un cop més, va seguir la línia imposada pels grecs. Portugal va mantenir la possessió de la pilota tot el partit, però no va saber aprofitar les seves oportunitats, i els grecs, en l’única rematada a porteria que van fer després de l’únic córner que havien provocat, van fer l’únic gol del partit. Després d’això, i a falta de mitja hora per al final del partit, els grecs es van replegar impedint que Portugal, que no va saber encaixar el gol amb sang freda, pogués remuntar el marcador. Val a dir que els grecs es van proclamar campions de l’Eurocopa en la primera final de la història de la competició on només es va marcar un gol. D’aquesta manera, els grecs aconseguien el seu primer títol continental en la seva segona participació en una Eurocopa, tan sols un mes i deu dies abans de la inauguració dels Jocs Olímpics d’Atenes.