Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Fabià Estapé

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia espanyola (471)
Turisme (208)
Entitats Entitats
Banc Internacional per a la Reconstrucció i Desenvolupament (2)
Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (56)
Fons Monetari Internacional (136)
21 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
El turisme, factor de prosperitat a llarg termini



"La temporada passada, el nombre de turistes que ens han visitat ha estat superior als 64 milions"


Fabià Estapé

El turisme, des de fa unes quantes dècades, s'ha convertit en un dels factors de més rellevància a l'hora de traçar el balanç de l'economia de l'Estat espanyol. Certament, si fem el relatiu esforç consistent a situar-nos cap a la meitat del segle que està a punt d'acabar, comprovem que l'arribada dels primers turistes va contribuir, de manera decisiva, a la recuperació de l'economia espanyola; una economia que, com es deu recordar amargament, havia sofert els estralls de la Guerra Civil (1936-1939), de la qual es van trigar anys a aconseguir la compensació; una època, la de les dues dècades 1939-1959, que suportava junt amb la pèrdua de les llibertats fonamentals un empobriment general de la població —on l'alimentació estava subjecta a la distribució aleatòria i ominosa del racionament i de la temible fiscalia de taxes.

Aquest període —tan ple de presons i condemnes inversemblants— va començar a trobar un punt d'inflexió el 1959. Concretament el mes de juliol del 1959, la necessitat (no la voluntat del general Franco) obliga a acudir al Fons Monetari Internacional, al Banc Mundial de Reconstrucció i Desenvolupament i a la CEOE, al costat d'un nombre considerable de bancs privats nord-americans.

Tot això va permetre que la política econòmica fes un gir; si no es considera cursi l'expressió, diria que va ser un gir copernicà. El mes de maig del 1959, per exemple, no es disposava de dòlars per pagar les importacions de petroli per al setembre, i en canvi en el segon semestre de l'any es va tancar la balança de pagaments amb un superàvit de més de 500 milions de dòlars. En aquesta nova situació, el turisme, sense arribar a tenir un paper decisiu —com volia per exemple Manuel Fraga Iribarne —, hi va jugar un rol important. Hi van contribuir, sens dubte, el tipus de canvi realista de la pesseta (que des del 1959 fins al 1967 va ser de 60 pessetes per dòlar EUA) i l'oferta de platges i hotels i restaurants; i no es pot oblidar, perquè va ser important, el turisme d'espardenya. El turisme va tenir una importància que desborda plenament l'òptica econòmica: costums, hàbits, trencament del capellanum que dominava les platges (que ningú oblidi l'obligació de portar barnús!), que van acompanyar, tampoc s'ha d'oblidar, les aportacions econòmiques.

En aquests temps, precisament per haver deixat enrere l'autarquia, no van deixar de florir economistes aduladors de Fraga Iribarne, entestats a fer del turisme no un factor coadjuvant a l'incipient desenvolupament del país, sinó l'eix gairebé únic del motor del creixement econòmic. Val la pena recordar mostres de l'humor espanyol —amagat sota la capa de la censura—, com ara Bienvenido Mister Marshall i altres films semblants.

Així i tot, el turisme es va difondre i va provocar un boom de construccions del qual tenim exemples destacats a les Balears i a Catalunya mateix. És ben cert que en aquest camp hi va haver una febre especuladora. A les Balears, la presència dels anomenats /jaeneros va completar l'oferta del treball peninsular i insular. Altres zones aparentment més dotades —com les illes Canàries— van quedar molt més endarrerides en el camí del desenvolupament turístic.

Recordem, amb tot, que en la temporada passada, la que s'acaba de tancar, el nombre de turistes que han visitat aquestes terres ha estat superior als 64 milions, i que tot sembla que apunta a suaus però constants creixements en els anys successius.

Tenim doncs, i això val la pena repetir-ho, el turisme com un factor de primer ordre del procés del desenvolupament econòmic espanyol. No obstant, en aquestes consideracions finals, és important assenyalar el desenvolupament —especialment a Catalunya— del turisme interior, de cap de setmana, en el qual, en comarques cada vegada més despertes, els masovers saben llogar la seva masia perquè els barcelonins, fonamentalment, gaudeixin d'uns dies de contrast respecte a la ciutat pol•luïda.

En resum, el turisme dels estrangers és un gran factor de desenvolupament. L'hem de cuidar. No tinc gaire fe en l'actitud i la diligència de l'Administració, però el que hi ha en joc és suficientment important.