Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Biel Barceló (6)
Francesc Antich (131)
José Ramón Bauzà (22)
Entitats Entitats
Partit Popular (1639)
Partit Socialista de les Illes Balears (77)
Unió Mallorquina (123)
22 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Eleccions a les Illes Balears: l'onada blava
Víctòria sense precedents del Partit Popular (PP) a les Illes Balears el 2011. A les eleccions autonòmiques, insulars i municipals. La formació liderada per José Ramón Bauzá va recuperar el govern a les principals institucions de l'arxipèlag: Govern, consells insulars i Ajuntament de Palma, assolint una posició de domini polític mai vista a les illes.

El president de Balears, que va fer sortir el partit de la pitjor crisi interna per dur-lo cap a l'èxit electoral, va aconseguir el 46,42% dels vots en els comicis regionals i va obtenir 35 diputats al Parlament. Bauzá, que va desbancar el socialista Francesc Antich, es va comprometre després de la victòria a impulsar l'economia de Balears i l'ocupació i va demanar moderació als seus seguidors.

De fet, la seva victòria s’interpreta com la resurrecció del Partit Popular a les Illes Balears després d’uns anys de convulsió arran que la Fiscalia Anticorrupció obrís un procediment contra el govern presidit per Jaume Matas l'agost del 2008 per malversació, suborn i prevaricació. En aquella operació, van ser detingudes cinc persones arran d'una denúncia presentada pel govern balear de Francesc Antich després d'una auditoria comptable. D’altra banda, Jaume Matas va ser citat a declarar el 23 de març de 2010 pel Cas Palma Arena i el jutge li va imposar una fiança de tres milions d'euros. A finals del 2011, el cas encara no estava tancat. El 20 de març del 2012, al primer judici del cas, la secció primera de l'Audiència Provincial de Palma va dictar sentència i va condemnar Matas a sis anys i dos dies de presó per frau a l'administració, falsedat documental, prevaricació i  tràfic d'influències. El seu advocat va anunciar que recorreria davant del Suprem.

Tot i els titulars sobre la corrupció i les ramificacions del cas Palma Arena, els populars no només van conquerir el Govern gràcies a la majoria absoluta al Parlament de les Illes, sinó que també van fer-se amb el control dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa. Ho van aconseguir sense necessitat d'augmentar els seus vots, aprofitant la davallada del PSOE, la desaparició d'Unió Mallorquina (UM) i la dispersió del vot d'esquerres.

Malgrat sumar el mateix 46% dels vots que ja va aconseguir el 2007 a les eleccions al Parlament de les Illes, el PP va passar de 28 a 35 diputats (la majoria absoluta se situa en els 30) perquè el centredreta regionalista i nacionalista mallorquí, l'esquerra aliena al PSOE i el PSM van obtenir un percentatge de vot significatiu (més del 10% del total) que no es va traduir en escons. L'espai polític de la desapareguda Unió Mallorquina la van ocupar dues noves forces: Convergència per les Illes (CxI) i la Lliga Regionalista, que van aconseguir el 2,8% i el 2,9% dels vots, respectivament. Aquests resultats, però, van ser insuficients per aconseguir representació al Parlament. Sí que l'haguessin obtinguda si haguessin concorregut als comicis en coalició.

D’altra banda, la fragmentació del vot d’esquerra va tenir un efecte similar i entre Esquerra Unida, Esquerra Republicana i Eivissa pel Canvi tan sols van sumar poc més d’un 4% dels vots, una xifra insuficient per obtenir representació. El Partit Socialista de Mallorca, per la seva banda, va resistir i es va convertir en l'única formació que va trencar la bipolarització PP-PSOE al Parlament illenc. El partit de Biel Barceló, coalitzat amb Iniciativa Verds, va repetir els mateixos cinc escons que va aconseguir com a Bloc el 2007 amb el mèrit afegit que en aquesta ocasió els va treure sense comptar ni amb EU ni amb ERC.

Els ajuntaments de les illes Balears també van esdevenir un bastió del PP, que va vèncer en 29 municipis per majoria absoluta i en una vintena per majoria relativa. El PSIB-PSOE, en canvi, només va obtenir sis victòries i va perdre tota possibilitat de governar a les tres capitals illenques: Palma, Maó i Eivissa. La pugna per la capital mallorquina es va decantar de la banda popular, aquest cop per majoria absoluta. Mateu Isern, que va sortir vencedor de la batalla interna del partit davant de l'històric José María Rodríguez, va poder desfer-se del llast de la corrupció que empastifava la imatge del darrer govern municipal popular. L'exalcaldessa, la socialista Aina Calvo, va passar d'onze a nou regidors després d’haver governat Palma amb la desapareguda Unió Mallorquina fins al trencament del pacte. El desgast d’una moció de censura, que malgrat tot va superar, va repercutir en el resultat del 22-M i Calvo va perdre pistonada en la cursa per succeir Francesc Antich al capdavant del PSIB.

Una de les mesures més controvertides que Bauzá ha provat des que governa a les Balears i que va avançar durant el període electoral és el projecte de modificació de la funció pública, que estableix que el català deixarà de ser un requisit per accedir a la funció pública i passarà a ser un mèrit. Per això, s'han de reformar alguns articles de la Llei de normalització, la Llei de règim jurídic de l'administració i la Llei de coordinació de policies locals.