Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Francisco Camps (177)
Jorge Alarte (13)
Rita Barberà (46)
Entitats Entitats
Compromís pel País Valencià (8)
Esquerra unida del País Valencià (66)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista del País Valencià (143)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
34 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Eleccions al País Valencià
Tot i que Francisco Camps no va aconseguir una victòria tan contundent com la que pronosticaven les enquestes, el Partit Popular (PP) es va imposar a les eleccions municipals i autonòmiques del País Valencià amb força rotunditat. La formació va registrar una baixada de quatre punts en el percentatge de vots per situar-se en el 48%, però va mantenir sense dificultats la majoria absoluta a les Corts Valencianes amb 55 escons, un més que el 2007.

En l'àmbit municipal, el partit liderat per Camps no només va revalidar el govern de les principals ciutats del País Valencià, sinó que va aconseguir governar en alguns ajuntaments que fins aquell moment havien estat bastions socialistes com Elx i Gandia. L'alcaldessa de València, Rita Barberà, va ser l'única candidata de les tres capitals de província que va baixar en percentatge de vots, posat que va passar d'un 56,6% el 2007 al 52, 52% en les eleccions de 2011.

La seva victòria electoral va coincidir amb l'anàlisi que durant el calendari electoral va realitzar el Tribunal Superior de Justícia Valencià sobre els indicis de finançament il·legal del PP, on hi ha suposadament implicats alts càrrecs conservadors, entre els quals destaca l’exvicepresident, Vicent Rambla, o l’expresidenta de Les Corts, Milagrosa Martínez. L'oposició va criticar amb duresa aquests indicis de corrupció però els resultats obtinguts mostren que l'electoral no en va fer gaire cas.

El Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) va patir una davallada de gairebé set punts i va obtenir tan sols el 27% dels vots, arrossegat per una tendència negativa de la formació arreu de l’Estat espanyol. De fet, de les grans localitats del País Valencià, el partit liderat per Jorge Alarte només va poder conservar Benidorm, gràcies a un pacte amb CDL, una formació liderada per una antiga militant del PP que no va donar suport al seu antic partit.

L'estratègia del PSPV-PSOE, centrada en la denúncia dels escàndols del Partit Popular, no va quallar. Era la primera vegada que Alarte es presentava a les eleccions i la seva manca de coneixement públic, sumat al desgast del partit per la crisi econòmica, li van passar factura a les urnes. L'estocada va ser important. La formació no s'esperava quedar per sota de la barrera psicològica del 30%. Gairebé un any més tard, l'abril del 2012, Alarte, que havia aconseguit el lideratge intern del partit a les primàries del 2009, presentava la seva dimissió com a secretari general del PSPV i portaveu socialista a les Corts Valencianes.

L'electorat va preferir optar per altres forces d'esquerra, encara que minoritàries. En aquest sentit, la sorpresa va ser la formació ecologista i nacionalista Compromís, una coalició formada pel Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds i Iniciativa del Poble Valencià. Aquesta escissió d'Esquerra Unida, amb tan sols quatre anys de vida, va trencar tots els pronòstics i va aconseguir set diputats i més del 6% dels vots, convertint-se així en el tercer partit més votat al País Valencià, en part gràcies a una intensa campanya electoral realitzada a Internet i les xarxes socials.

Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) va ser una altra de les forces triomfadores de la nit electoral del 22 de maig del 2011 amb un discurs crític amb el gir cap a la dreta del PSOE i una defensa aferrissada de les propostes clàssiques de l’esquerra. Aquesta fórmula va permetre a EUPV captar el vot dels socialistes descontents i aconseguir cinc diputats, dos més que el 2007.

Malgrat la discreta davallada en percentatge de vot arreu del territori valencià, el Partit Popular va mantenir sense massa problemes el suport social tot i els diversos indicis de corrupció que encara avui esquitxen la seva cúpula. Francisco Camps va revalidar el seu mandat tot i estar imputat per suborn passiu impropi després d'acceptar, presumptament, milers d'euros en vestits dels dirigents de la trama corrupta Gürtel. Segons apunten diversos informes policials, aquests incentius es van produir al mateix temps que alguns empresaris van rebre adjudicacions multimilionàries de l'administració autonòmica, en virtut de contractes arreglats.

Dos mesos després de les eleccions, Camps va presentar la seva dimissió com a president de les Corts Valencianes deixant clar que era “completament innocent". La direcció nacional del PP, que després de conèixer aquesta decisió va confessar el seu alleujament, havia negociat dues vies amb el líder popular: admetre l'acusació o dimitir. Després de 29 mesos d'investigació judicial, Camps va decidir no acudir al Tribunal Superior de Justícia de València per declarar-se culpable, pagar una multa i evitar així seure a la banqueta dels acusats.