Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Grup de militants bascos amb una 'ikurriña'

Articles dependents
José Antonio Ardanza
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Carlos Garaikoetxea (9)
Jaime Mayor Oreja (90)
Juan María Bandrés (2)
Entitats Entitats
Euskadiko Ezkerra (2)
Eusko Alkartasuna (167)
Herri Batasuna (107)
Izquierda Unida (222)
Partit dels Socialistes Bascos (99)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Unitat Alabesa (14)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Basc / Euskadi (267)
37 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Eleccions basques
El 23 d'octubre de 1994 la comunitat autònoma del País Basc va acudir a les urnes per elegir els 75 diputats al seu Parlament.

El Partit Nacionalista Basc (PNB) va ser el guanyador, amb quinze mil vots més dels que havia tingut el 1990 però amb els mateixos diputats (22). Els grans derrotats de la nit van ser els socialistes, que van perdre quatre diputats (de 16 van baixar a 12) i gairebé trenta mil vots. Si es tenen en compte els 6 diputats i els més de cent mil vots que va obtenir Euskadiko Ezkerra (ara integrada al PSE), la magnitud de la derrota socialista creix espectacularment. Un dels grans beneficiats d'aquesta derrota va ser Izquierda Unida, que va irrompre en la política parlmentària basca amb l'obtenció de 6 diputats.

El Partit Popular i Unitat Alabesa també van obtenir importants guanys (5 i 2 diputats més, havent-ne obtingut 11 i 6, respectivament), i l'esquerra abertzale va tenir pèrdues mínimes: Eusko Alkartasuna (de 9 a 8 diputats) i Herri Batasuna (de 13 a 11).

El retrocés socialista era tot un símptoma del seu menor pes institucional. El PSE només va guanyar en cinc municipis de Biscaia, tres de Guipúscoa i dos d'Àlaba. Els socialistes semblava que feien certa una màxima històrica segons la qual cada cop que el socialisme es fa basquista, baixa en acceptació popular.

Després de les eleccions, l'ex-eurodiputat Juan María Bandrés va demanar la seva baixa al PSE-EE en no estar d'acord amb la utilització que els socialistes bascos havien fet de la seva imatge i suport durant la campanya electoral. Precisament, la convergència del PSE amb Euskadiko Ezkerra va demostrar ser d'impacte nul, com de fet ja s'havia apuntat en les eleccions de 1993 i 1994.

Els resultats d'Herri Batasuna van millorar respecte a les eleccions generals del 1993 i les europees del 1994. Van demostrar que continuava sent la primera força política a Guipúscoa, on HB va dominar en 51 municipis, mentre que a Biscaia va ser el quart partit i el cinquè a Àlaba. També EA va millorar posicions respecte als anteriors comicis, tot i haver baixat lleugerament en relació amb les autonòmiques de 1990. El partit de Garaikoetxea va aconseguir de tota manera millorar les seves expectatives.

La pujada del PP -un 9 per cent més-, amb Jaime Mayor Oreja al capdavant, es va interpretar com un senyal indubtable de la progressiva normalització de la vida política a Euskadi. El PP es convertia, en aquells moments, en la primera formació política a Sant Sebastià, la segona a Bilbao i la tercera a Vitòria, a més d'avançar en els municipis menors.

Alguns analistes apuntaven la possibilitat que alguns dels vots perduts pel PSE haurien anat a parar al PP i a UA, i els altres a Izquierda Unida.

Pel que fa a les tres capitals basques, les sorpreses que es van produir podrien tenir, segons diversos analistes, transcendència amb vista a les eleccions municipals: IU es convertiria en la gran novetat i el PP podria tenir la clau de la governabilitat en algunes d'aquestes ciutats. Seria el cas de Bilbao, on el PNB, que continuava sent la primera força política, no hauria de governar amb l'ajut del PSE, sinó que ho podria fer amb el PP.

A Vitòria, el PNB perdria clarament posicions i passaria de 8 a 5 regidors. Així cedia la primacia a Unitat Alabesa, amb 6 representants, i empatava a 5 amb el PP i el PSOE. Encara més gran seria la sorpresa a Sant Sebastià, on la nit del 27 d'octubre va guanyar el PP, amb una projecció de 6 regidors, fet que suposaria el desplaçament dels socialistes del poder, davant PNB, HB i EA, que empatarien a 5.

Després de llargues negociacions, el govern sorgit de les urnes va ser finalment tripartit, amb la incorporació dels abertzales d'Eusko Alkartasuna liderats per l'ex-lehendakari Carlos Garaikoetxea, que s'havien disposat a parlar amb els penebistes de cara a la formació d'un poder coalitzat.