Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Mapa elèctric espanyol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia espanyola (471)
Energia elèctrica (107)
Fusions, adquisicions, opes empresarials, acords (402)
Entitats Entitats
Compañía Eléctrica Canaria (1)
Electra del Viesgo (1)
Eléctricas Reunidas de Zaragoza (1)
Enher (2)
Fecsa (14)
Fenosa (10)
Grup Hidrocantábrico (5)
Grupo Gesa (2)
Hidroelèctrica de Catalunya (3)
Iberdrola (29)
Partit Popular (1639)
Saltos del Nansa (1)
Sevillana de Electricidad (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
60 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Un protocol que fa més barata la llum
Elèctriques
El consell de ministres del 28 de desembre va aprovar, per primer cop a la història, una rebaixa de les tarifes elèctriques per al 1997 d'un 3% de mitjana. En termes absoluts, la rebaixa era d'un 1% en el cas dels particulars, d'entre un 5% i un 6% per a les petites i mitjanes empreses, i es congelaven els preus per als grans consumidors industrials. La rebaixa anava lligada a una baixa dels preus de lloguer dels comptadors de llum i dels drets d'escomesa. A Catalunya, el valor mitjà de retallada era d'un 3,5%, donada la gran profusió de pimes.

La rebaixa del preu de l'electricitat era la conseqüència de la firma el 12 de desembre de l'anomenat Protocol per a l'establiment d'una nova regulació del sistema elèctric nacional, per part de totes les companyies del sector, excepte Hidrocantabrico. El protocol suposaria, a més, un abaratiment de tarifes fins a l'any 2002. Estava previst que la rebaixa fos del 2% el 1998 i de l'l% els anys 1999, 2000 i 2001. En total, un 8% de rebaixa en termes absoluts, que, tenint en compte la inflació, se situaria en un 20% real en iniciar-se el 2002.

Es podrien incrementar les rebaixes si la demanda creixia per sobre del 3,5%, si les empreses disminuïen els seus costos a l'hora de generar electricitat i si es reduïen les càrregues que encarien l'electricitat en el procés de producció, com l'obligatorietat de comprar carbó espanyol o d'amortitzar les centrals nuclears en moratòria.

La reducció de costos era possible gràcies a l'estalvi aconseguit en diverses partides: un 0,15% en els beneficis, un 1,80% derivat dels ajustos aconseguits en el contracte d'intercanvi energètic amb Électricité de France i un 1,05% provinent de les anomenades laminacions de costos (modificacions de partides com ara la moratòria nuclear o desviaments de tarifes).

El protocol elèctric era un acord per a la liberalització de la generació d'electricitat, que afavoria la separació entre producció i distribució. Era una de les línies essencials de reforma del sector elèctric espanyol per equiparar-lo a la resta de països europeus. La liberalització del sector implicava també canvis en el mapa de les elèctriques.

El sector elèctric espanyol estava configurat per quatre grups: ENDESA, Iberdrola, Union Fenosa i Hidrocantabrico. ENDESA, de titularitat pública, era amb molta diferència el grup principal i tenia importants participacions en altres companyies: Unelco (99,7%), ENHER (87,6%), Electra del Viesgo (84%), Saltos del Nansa (84%), ERZ (61,1%), GESA (55,2%), FECSA (49%) i Sevillana de Electricidad (39,4%). Des de l'arribada al govern del PP, es va anunciar la privatització d'ENDESA, però el 18 d'octubre el govern va decidir que aquesta companyia comprés fins al 75% del capital de FECSA i Sevillana. Aquesta operació pretenia equilibrar els excedents de generació d'ENDESA, aconseguint noves àrees de distribució de cara als processos de liberalització i de privatització a què hauria de fer front en el futur.

El segon gran grup era Iberdrola, que tenia un gran potencial de distribució ja que controlava gairebé el 40% del mercat. El tercer grup, ja molt menor, era Union Fenosa, que estava en procés de reorganització accionarial després que ENDESA es desprengués del 7,5% del capital que controlava. El quart grup era Hidrocantabrico, que pugnava per adquirir Saltos del Nansa i Electra del Viesgo a ENDESA, per aconseguir la pervivència en un sector que el 1995 havia tingut uns ingressos de 2,13 bilions de pessetes, un deute total de 3,3 bilions i uns beneficis de 267.100 milions.