Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Trànsit (172)
Entitats Entitats
Organització Mundial de la Salut (74)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
48 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Els accidents no són inevitables



La majoria de les morts que hi ha a la carretera s'evitarien amb més vies desdoblades, una senyalització més bona, vehicles ben mantinguts i uns conductors educats per eviatr la fatiga i l'alcohol.

Luis Montoro
Director de l'Institut Universitari de Trànsit i Seguretat Viària.
Universitat de València

Accidents com l’ocorregut a Sòria, en què han perdut la vida 28 persones, haurien de ser motiu per reflexionar més sobre la seguretat viària. Els accidents de trànsit són un dels problemes més greus de salut pública de les civilitzacions modernes. En aquest segle, 35 milions de persones han perdut la vida en un sinistre de circulació i uns 1.000 milions han patit ferides. Al nostre país, van ser 250.000 les persones que van morir i uns 14 milions les que van resultar ferides. L’any passat, el 48% dels morts en accident laboral van ser in itinere, a l’anada o tornada de la feina o en alguna missió.

Moltes vegades acceptem aquestes xifres amb passivitat o resignació, com si fos una cosa consubstancial a la mateixa vida moderna i a la seva motoritzada llibertat de moviments. Potser en el fons és que ens hem equivocat a l’anomenar aquests successos accidents com si es tractés d’una cosa casual, fruit del destí, que havia de passar. Res més lluny de la realitat. Com indica la mateixa OMS, l’accident no és accidental. L’accident es produeix per un complex entramat en què hi ha implicats el vehicle i el seu estat, les circumstàncies de la via per la qual se circula, el respecte i l’eficàcia de les normes i les capacitats psicofísiques dels conductors. Això vol dir que, si incidim de manera global sobre aquests elements, la majoria dels accidents podrien ser evitables. Això s’aconsegueix fonamentalment amb més inversió en seguretat, amb més rebuig i mobilització social i amb més responsabilitat per part dels conductors i vianants.

En el cas del nostre país, si analitzem per separat cada un dels elements que componen el sistema viari, dins de l’esforç que s’ha dut a terme els últims anys, encara ens trobem amb moltes assignatures pendents, que és necessari abordar per resoldre un dels nostres problemes més grans de salut publica i, encara que sigui secundari, també una de les nostres fonts evitables de pèrdues materials més grans.

En allò que es refereix a les carreteres, cal continuar augmentant les infraestructures i desdoblant aquelles vies que concentren un gran trànsit per evitar, entre altres coses, l’accident més perillós que existeix: el xoc frontal. També és necessari millorar la senyalització, que en molts casos és extraordinàriament deficient i que no compleix els grans principis que senyals i marques vials han de tenir: que siguin visibles, llegibles, creïbles i intel·ligibles. Es freqüent veure senyals mal posats, abandonats, tapats, envellits o trams amb una alta concentració d’aquests, que fan impossible que un ésser humà que circula els pugui processar mentalment.

En allò que es refereix als vehicles, a Espanya tenim tres grans problemes. Malgrat la renovació dels últims anys, la vellesa dels vehicles és una de les més altes d’Europa. El baix manteniment mecànic que fem els espanyols de les nostres màquines, que només van al taller quan el problema ja és molt greu. La picaresca que hi ha amb les ITV. I, a més a més, a tot això s’hi ha d’afegir el desconeixement dels vehicles, els seus sistemes de seguretat, el fet de no saber que un tot terreny té una conducció diferent de la d’un altre tipus de vehicle.

Respecte de la supervisió policial, els estudis comparatius diuen que tenim una de les policies de trànsit més ben formades d’Europa, però sens dubte insuficient per als 23 milions de vehicles existents actualment. A més a més, és preocupant en aquest context la deixadesa i la baixa preocupació que hi ha en alguns responsables municipals a l’hora de fer una bona supervisió policial, per això des de joves, i sobretot en els ciclomotors, s’adquireixen uns hàbits de risc que després donaran com a resultat els accidents a la carretera.

En allò que es refereix al factor humà, tots els estudis coincideixen a qualificar-lo com a l’element que explica entre el 70% i el 90% dels accidents. La velocitat excessiva o inadequada, l’alcohol, la fatiga i les distraccions són potser els factors més grans de risc. Això ens indica que s’ha de formar i informar més els conductors sobre aquestes qüestions, amb una educació que ha de començar des de petits. Ens podem preguntar quants conductors saben que el cafè no treu la fatiga, sinó que l’emmascara, quants saben que l’alcohol gasificat o calent accelera l’alcoholèmia, que la llet calenta a la nit produeix son, que la depressió disminueix el camp visual o que fer servir el mòbil conduint equival a multiplicar el risc per 10.

En últim lloc, al nostre país és molt necessari millorar la base del sistema: la investigació en matèria de seguretat viària. La investigació en aquest àmbit és molt precària, amb el que això implica de desconeixement dels problemes i de poc rigor a l’hora d’aplicar mesures serioses que frenin la sinistralitat. Ens hem de mentalitzar que els problemes del trànsit i de la seguretat viària són tan científics com els de la sida o els del càncer i per aquest motiu només des d’una forta inversió en investigació trobarem solucions que protegeixin amb seguretat la vida de les persones. Per acabar, és necessari destacar que accidents i tragèdies com la de Sòria no ens han de fer dubtar del transport en autobús, ja que, segons totes les estadístiques, és amb diferència un dels mitjans de desplaçament més segurs que hi ha.