Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Els Beatles, amb dos policies, l'any 1965 a Barcelona

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Música (203)
Personatges Personatges
George Harrison (6)
John Lennon (3)
Mark David Chapman (1)
Paul McCartney (10)
Ringo Starr (3)
Yoko Ono (1)
Entitats Entitats
Ediciones B (2)
Emi records (1)
The Beatles (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
118 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Trenta anys de llegenda
Els Beatles
El 10 d’abril de 1970 Paul McCartney va donar a conèixer la seva decisió d’abandonar els Beatles, sense aclarir-ne els motius, tot i que van ser evidents les seves diferències amb John Lennon. 30 anys després i sense que s’haguessin dissipat les especulacions sobre les causes de la separació del grup musical més famós del món, l’any 2000 va estar, en molts sentits, dedicat a la memòria del quartet de Liverpool.

Coincidint amb el record dels 30 anys de la separació dels Beatles, a mitjans d’octubre va apareixer al mercat una monumental autobiografia, il·lustrada amb més de 1.000 fotografies, moltes d’elles inédites, The Beatles, Antologia, editada per Ediciones B i amb un preu de 9.995 pessetes. L’obra, de la qual se’n van editar, inicialment, 30.000 exemplars en castellà, lluny dels 80.000 en francès o dels 500.000 en anglès, no era gaire cosa més que una compilació de records dels 3 supervivents del grup –que van treballar en el llibre durant 6 anys- i de la manera de pensar de John Lennon, assassinat 20 anys abans, segons es desprenia de les moltes entrevistes que va concedir en vida i del material que va aportar la seva vídua. Però tot i que el llibre no oferia grans revelacions, no passava de ser, de fet, el relat íntim d’una boja amistat plagada de tota mena d’episodis, drogues, meditació trascendental i rebequeries incloses, de seguida es va convertir en un objecte de culte pels milers de fans dels Beatles, que trenta anys després encara es deixaven enlluernar per qualsevol cosa amb flaire liverpoolesa i que estaven disposats a fer hores de cua per aconseguir qualsevol gadget o producte que fes referència al grup.

De tota manera, els lectors de l’estat espanyol hi van poder trobar algunes de les aventures viscudes a l’Espanya franquista i la percepció que els quatre de Liverpool tenien de les cinc ciutats espanyoles, Tenerife, Torremolinos, Madrid, Barcelona i Almeria, que havien visitat en les seves gires mundials en els seus anys en actiu.

Aprofitant aquesta tirada de la banda, al llarg de l’any es van succeir les edicions de discs, digitalitzacions de temes i, fins i tot, la inauguració de la web del grup. Va ser molt comentat el fet que, en plena era cibernètica, els Beatles haguessin trigat tant a tenir la seva pròpia pàgina virtual. Però així era. Fins el 13 de novembre no es va poder accedir a l’adreça electrònica www.thebeatles.com. I un cop dins, els internautes es van trobar una pàgina articulada a partir de les 27 cançons que conformen el disc The Beatles 1, amb els seus respectius apartats de fotografies, text i àudio. L’elaboració de la pàgina havia costat al voltant de 550 milions de pessetes i, en principi, es va preveure que només fos accessible on-line durant un període de temps limitat. En la seva creació hi havien intervingut els tres Beatles supervivents, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr, a més de la vídua de John Lennon, Yoko Ono, i un conjunt d’experts informàtics i delegats de la discogràfica Emi Records.

El disc The Beatles I va ser un altre dels elements que es van posar a la venda al llarg de l’any per commemorar el trentè aniversari de la separació del grup de Liverpool i la seva edició va coincidir amb l’obertura de la seva web. The Beatles I (EMI) agrupava els 27 temes del quartet que van encapçalar el hit parade d’Anglaterra i els Estats Units al llarg de més de 15 anys i no va aportar cap novetat als fans que ja havien comprat, uns 10 anys abans, els famosos discs vermell i blau.

De tota manera, el disc, d’uns 80 minuts de duració, presentava l’interès de presentar les peces remasteritzades i posava de manifest, un cop més, que els Beatles havien aconseguit més vegades posar-se al capdavant de la llista d’èxits nord-americana que no pas de la britànica. A les llistes dels Estats Units van ser número 1 en 20 ocasions enfront dels 17 cops que van aconseguir aquesta distinció al seu país natal.

L’any 2000 es va commemorar un altre aniversari que també feia referència als Beatles, aquest, però, encara de més trist record. El 8 de desembre va fer 20 anys de la mort de John Lennon, assassinat a trets a Nova York per Mark David Chapman, un home desequilibrat que volia adquirir notorietat, quan Lennon arribava a casa seva, situada al bell-mig de Nova York.

Empresonat des de feia gairebé 20 anys als Estats Units, la tardor del 2000 Chapman va demanar que se li concedís l’indult en considerar que ja havia pagat en escreix el seu crim. L’indult no se li va concedir per petició expressa de la vídua del músic, la sempre polèmica Yoko Ono, que només semblava haver-se refet de la mort del seu company pel que fa a la gestió dels seus drets musicals.