Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Castells i castellers (33)
Cultura catalana (416)
Personatges Personatges
Ernest Benach (121)
Joan Manuel Tresserras (110)
Entitats Entitats
UNESCO (89)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
57 lectures d'aquest article
26 impressions d'aquest article
Els castells, Patrimoni de la Humanitat
La inclusió dels castells a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat no suposava cap premi concret en forma d'estatueta o d'aportació econòmica per a les colles castelleres. Es tractava d'aconseguir un reconeixement internacional per a l'activitat castellera, una distinció per escampar-ne el prestigi i fer créixer arreu del món un interès que ja s'havia fet notar a la Xina, Xile o el Brasil.

El 16 de novembre del 2010, l'expectació a Nairobi (Kenya), on s'havia de reunir el comitè de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) que havia de prendre la decisió, era majúscula. De fet, hi havia viatjat una delegació catalana encapçalada per l'aleshores president del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, acompanyats pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fondevila, el cap de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit, i l'editor de la revista Castells, Jordi Roigé.

A Catalunya, el món casteller tampoc no es volia perdre l'esdeveniment. Els ajuntaments de Valls i Tarragona van convocar les colles per seguir en directe a través de pantalles gegants a l'aire lliure la proclamació de les torres humanes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L'informe que el comitè de selecció havia publicat a París el setembre del 2009 després de rebre el Dossier de Candidatura dels castells feia preveure que la decisió seria favorable.

Pocs minuts abans de les 16:00h, es va confirmar. La tradició de construir torres humanes, que existeix des de fa més de 200 anys a Catalunya i que durant el segle XX es va estendre també per Catalunya del Nord i les Illes Balears, va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El conseller Tresserras va remarcar que “la declaració constitueix un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular”. Així mateix, Ernest Benach va palesar que “en un món cada cop més individualista, els castells integren valors com la solidaritat, la cultura de l'esforç i l'acceptació de les persones pel que són”. El que importa, va afegir, “és el treball en equip, la perseverança, l'enginy i la valentia.”

Al seu torn, Miquel Botella, president de la Coordinadora de Colles Castelleres, va explicar que el procés havia estat “llarg” i que havia calgut “demostrar moltes coses”. La iniciativa va sorgir de la mà de Jordi Roigé el 2006. L'abril del 2007, en la primera Nit de Castells feta a Valls, es va fer la proclamació pública d'aquesta aspiració, que va obtenir el suport del Parlament de Catalunya l'abril del 2008. Un any després, l'Estat espanyol va aprovar la proposta i la demanda es va formalitzar el 28 d'agost del 2009 a la seu de la UNESCO a París. Un procés llarg. No obstant això, Botella va remarcar que el reconeixement arribava en un moment en què els castells “viuen un moment esplèndid”. El 2010 existien 70.000 castellers agrupats en més de 60 colles.

A Nairobi, amb els castellers, competien una quarantena de propostes de diferents països i dues altres candidatures de l'Estat espanyol: el flamenc (rebutjat el 2005) i el cant de la Sibil·la mallorquí, que també van merèixer la menció. El cant de la Sibil·la, d'origen medieval, és un drama litúrgic i cant gregorià que, amb versos profètics, anuncia la fi del món. A Ciutat de Mallorca es va suprimir dues vegades, però es va reinstaurar definitivament el 1692. Des d'aleshores la Sibil·la s'ha representat la Nit de Nadal a la Seu de Ciutat i a les esglésies dels pobles mallorquins.

D'altra banda, Espanya presentava dues candidatures més juntament amb altres països: la dieta mediterrània, amb Grècia, Itàlia i el Marroc, i la falconeria, amb Els Emirats Àrabs, Bèlgica, la República Txeca, França, Corea, Mongòlia, El Marroc, Qatar, l'Aràbia Saudita i Síria.

A més de les activitats esmentades, la UNESCO va reconèixer l'òpera de Pequín, el ball ritual peruà de la Huocanada i el festival de lluita en oli de Kirpinar de Turquia. De la mateixa manera, va certificar el valor de la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) i els cants de Gagok de Corea del Sud.

Els castells se sumaven així als 179 béns immaterials de la llista de la UNESCO, on ja figuraven la Patum de Berga, el Misteri d'Elx i el Tribunal de les Aigües de València. L'organització confirmava que les torres humanes atresoren uns valors peculiars d'interès universal que cal conservar.