Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Reportatge

Any 2012

Imprimir    Recomanar article
El conseller de Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz.

Una de les mobilitzacions de protesta contra les retallades al sector sanitari públic, l'abril de 2012 a Barcelona.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crisi Econòmica (462)
Política catalana (2179)
sanitat i salut pública (251)
Entitats Entitats
Associació Espanyola contra el Càncer (2)
Comissions Obreres (287)
Metges de Catalunya (6)
Unión General de Trabajadores (292)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
50 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
Els efectes de les retallades: desequilibris, costos afegits i ansietat en temps de crisi



Dos anys després de la primera gran retallada, els primers estudis i casos provats detecten més despesa per als malalts de càncer, una amenaça per als malalts crònics i una espera eterna per a les operacions no greus

ALBERT BALANZÀ
@albertbalanza

Quan ara fa deu anys les dades sobre llistes d’espera a Catalunya eren tan esgarrifoses –més de cinc mesos per operació (5,60)- que van fer reaccionar el govern amb un pla de xoc, amb increment de professionals i obertura de nous quiròfans, ningú hauria dit que aquella sacsejada, al llarg d’aquest temps, no acabaria servint per a res. D’aleshores ençà les xifres oficials mai no han baixat dels cinquanta mil pacients a l’espera de ser atesos de 16 intervencions garantides en un màxim de sis mesos (cataractes, circumcisió, hèrnies, varices, pròtesis de genoll o de maluc…); aquestes xifres van arribar a baixar prop de dos punts els anys 2007 (al juny 3,89), 2008 (al juny 3,78) i 2009 (al juny 3,93), però la tisorada aplicada en el primer govern d’Artur Mas, i personificada en el conseller Boi Ruiz, ja en plena crisi, va fer remuntar les operacions pendents (4,57 al desembre de 2011) i ara se situen per sobre dels quatre mesos...de mitjana. Ruiz, que ja abans de prendre possessió va parlar d’un nou temps de “sacrificis”, va concretar aquell mes de març una retallada d’un 10% del pressupost que incloïa no cobriment de vacants, tancament de quiròfans i frenada en el procés engegat amb les llistes d’espera. El pla de govern 2011-2014 que es va aprovar el 3 de maig ratificava la tisorada parlant de “sostenibilitat” del sistema sanitari, “eficiència i agilitat” de l’administració i “implicació” de la ciutadania.

Posant com a exemple de les retallades en sanitat aquest augment dels temps d’espera en les intervencions quirúrgiques, CCOO va fer les seves recomanacions. “Cal seguir monitoritzant aquests resultats perquè la reducció d’activitat iniciada el 2011 pot no solament augmentar el temps d’espera a nivells insostenibles sinó que alhora pot també produir un increment de les iniquitats detectades” (Informe Situació de les llistes d’espera a la sanitat pública catalana, CCOO, agost 2011). Però una mica més enllà va anar la UGT: “L’augment de llistes d’espera genera altres costos a l’Estat, a les empreses i a les famílies” (Informe La tisorada en salut. Un primer pas en el desmantellament del sistema públic de salut català, UGT, abril 2011). Justament en aquells mesos, al març, al mateix temps que Ruiz presentava el seu pla, l’aleshores candidat a l’alcaldia de Barcelona, exconseller de Sanitat i sobretot metge, Xavier Trias, va editar en un llibret una conferència per ser llegida a la Universitat de Harvard i hi deia: “Res que fem els humans és perfecte. Hi ha opcions millors i pitjors o simplement diferents. Els sistemes de salut no en són excepció. Tots tenen els seus problemes. A Europa, en alguns països més que en altres, tenim llistes d’espera per accedir als serveis. Però ningú queda al marge o discriminat per una qüestió de raça, gènere, religió o capacitat de pagar”.

Dos anys després
Desequilibris. Efectes. Han passat gairebé dos anys d’aquells diagnòstics, s’ha aplicat una reforma del model de salut que prioritza l’operació per la gravetat del pacient o pel retorn immediat a la vida activa, hi ha hagut unes eleccions que han suposat la continuïtat dels màxims responsables d’aquella mena de pla de xoc cap enrere i la situació de crisi s’ha agreujat fins al punt que els interlocutors d’una i altra banda no es posen d’acord ja ni en les xifres ni en les conseqüències. El conseller, de manera gairebé calcada al discurs de Trias -un dels seus antecessors en el càrrec-, va defensar el 6 de febrer al Parlament que "l'objectiu és un sistema sanitari públic d'excel•lència, sostenible i al servei de les persones que permeti a tots els ciutadans que viuen a Catalunya, sense diferència de sexe, origen o situació socioeconòmica, viure més anys i de forma més saludable" i va presentar xifres que asseguren que les llistes d’espera s’han reduït un 12%. “És difícil d’avaluar els efectes quan les dades les donen ells i maquillades”, apunta Carme Expósito, portaveu de sanitat d’UGT-Catalunya. “Les dades oficials són opaques: pots estar en quatre llistes d’espera diferents”, afegeix el portaveu de la plataforma Dempeus per la Sanitat Pública, Toni Barbarà.

Uns dels primers que s’han atrevit a posar cognoms als efectes de les retallades sanitàries en la butxaca de les famílies ha estat l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), que en un estudi d’impacte del decret espanyol 16/2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema estatal de salut ha conclòs a principis de febrer que els controls periòdics que s’han de fer els malalts de càncer, en cas que no tinguin cobert el transport no urgent per la seguretat social, poden comportar-los un sobrecost triplicat de la despesa sanitària en tractament oncològic. “El risc seria més gran en l’àmbit rural i això pot derivar en una retallada de necessitats bàsiques per cobrir el tractament o abandonar-lo”, afegeix l’estudi. Només pel cost afegit de pagar el transport a partir d’ara, segons l’estudi, una família que tingui un malalt de càncer haurà d’augmentar la despesa un 15% del seu pressupost per abordar la malaltia en els vuit mesos que dura com a mínim el tractament. L’estudi també afegeix que la nova normativa ha suposat una despesa en medicaments que s’eleva de 2,67€ a 4,13€ per recepta.

Hi ha, però, també, l’efecte de les retallades generals que han provocat una reducció de la capacitat adquisitiva de les famílies que tenen malalts crònics i que no poden aturar la despesa en aquest àmbit. Cas pràctic 1: el Juan Bernal és malalt crònic i, tot i que la despesa mensual en medicaments només li suposa un 10% del cost total del que valen, “els 12-15 euros mensuals o els 150 anuals no te’ls treu ningú”. Ell és un dels pacients que més han aplaudit la suspensió temporal durant cinc mesos de l’euro per recepta per part del Tribunal Constitucional, que no feia distincions en els costos afegits del tipus de pacients. També, en situació de crisi social i efectes de creixent ansietat, hi ha pacients que s’aboquen al consum de medicaments. L’Institut Nacional d’Estadística espanyol ha certificat que en el període comprès entre el 2005 i el 2010 el consum d’antidepressius va augmentar un 30,5%.

Ara, canvi estructural: “tancaran punts d’atenció”
La crisi no s’ha acabat i les retallades tampoc. Per això, el Col•legi de Metges de Catalunya fa una anàlisi pessimista del futur que espera als professionals, que en aquesta primera fase de readaptació com a conseqüència d’una situació de canvi del model de benestar social han tingut “un esforç d’absorció de qualitat amb una atenció equivalent”, mentre que els pacients “ho han notat menys”, segons explica Elvira Bisbe, doctora anestesista de l’Hospital de l’Esperança i membre de la junta del Col•legi. “La capacitat d’absorció ha tocat fons i temem que ja no ens baixaran més els sous sinó que anirem a un canvi estructural, per exemple, tancar punts d’atenció”, afegeix.

Bisbe torna a la problemàtica de les llistes d’espera per subratllar que les mitjanes que s’ofereixen en els grans balanços de l’administració tenen fortes descompensacions i són víctimes del que ella qualifica com una “reordenació tramposa”. A l’Hospital de l’Esperança, experts en programes especials sobre pròtesi de genoll i de maluc, s’han eliminat tots els programes de tarda i s’ha afegit alguna operació al matí però, tal com explica aquesta doctora, “abans fèiem 1.000 pròtesis anuals i ara devem estar a l’entorn de les 700-800”. Tenint en compte que entre els condicionants que es valoren per acceptar ara una operació quirúrgica es prioritza la gravetat del pacient o la seva reactivació ràpida en cas que l’operació l’impedeixi treballar, hi ha exemples que esdevenen paradigmàtics del canvi. Cas pràctic 2: el Sergi Arenas es va apuntar el juny de 2012 a la llista d’espera per a operacions quirúrgiques de varices a l’Hospital de Granollers. Ja han passat set mesos i segueix sense notícies de la seva intervenció.

Les recomanacions del departament de Salut, en uns plantejaments que la situació de crisi en les arques de l’administració pot aguditzar, passaven per flexibilitzar els terminis de visites: si hi havia 20.000 pacients crònics que cada any ingressen quatre vegades o més, estalviar una visita de les quatre pot donar l’oportunitat a més pacients”. Res en aquests canvis surt gratuït, ni per al professional que veu també com el material de treball es queda obsolet ni per al pacient que s’ha d’esperar setmanes mentre es pren (i paga) un remei transitori ni per l’administració que tampoc veu el final d’aquesta situació i ha de descartar mesures més dràstiques que potser seran inevitables. I la pugna segueix.