Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Incidents a l'aeroport d'Ondarribia on van arribar les restes mortals de Lasa i Zabala per ser enterrades

Luis Roldán, escortat per la policia poc després de la seva arribada a la base militar de Torrejón procedent de Laos

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas GAL (79)
Personatges Personatges
Baltasar Garzón (233)
Carlos Granados (11)
Eduardo Móner (8)
Enrique Rodríguez Galindo (17)
Felipe González (226)
Francisco Sáiz Oceja (6)
Francisco Álvarez (10)
Jon Idigoras (10)
José Barrionuevo (58)
José Amedo (19)
José Antonio Lasa (17)
José María Aldaya (5)
José Ramon Corujo (5)
Josu Zabala (15)
Juan Alberto Belloch (43)
Julián Sancristóbal (26)
Julio Hierro (6)
Karmelo Landa (2)
Luis Hens (5)
Michel Domínguez (13)
Miguel Planchuelo (10)
Rafa Díez Usabiaga (4)
Rafael Vera (38)
Ricardo García Damborenea (17)
Segundo Marey (35)
Sotro Echaniz (2)
Entitats Entitats
Alditrans (2)
Audiència Nacional (322)
Coalició Canària (99)
Convergència i Unió (1824)
Guàrdia civil (196)
Herri Batasuna (107)
Iniciativa per Catalunya (87)
Izquierda Unida (222)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
77 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
Els GAL, una vella i coneguda olor
L’acarament que el 20 de desembre va tenir lloc davant el jutge del Tribunal Suprem que instruïa el sumari sobre el cas dels GAL, Eduardo Móner, entre l'ex-ministre de l'Interior José Barrionuevo i l'ex-governador civil de Biscaia Julián Sancristóbal, va ser l'últim acte d'un tema que va mantenir expectant tota la societat i els estaments polítics espanyols durant tot l'any. Els dos encausats van mantenir amb idèntica fermesa les seves respectives versions sobre les circumstàncies que van envoltar el segrest de Segundo Marey, el 1983, considerada la primera acció realitzada pels GAL. Barrionuevo assegurava que mai no havia tingut relació amb els GAL i, específicament, que mai no havia donat instruccions a Sancristóbal perquè segrestessin o retinguessin Marey. Barrionuevo venia a dir, en definitiva, que durant el seu mandat el ministeri de l'Interior no havia tingut cap relació amb els GAL. En canvi, Sancristóbal i la resta de processats que havien ocupat càrrecs de responsabilitat al ministeri, a les forces de seguretat o al Partit Socialista, asseguraven que els GAL havien estat organitzats des del ministeri de l'Interior i que José Barrionuevo els havia donat ordres per cometre actes il·legals. Un dels moments més tensos de l'acarament es va produir quan Sancristóbal va demanar a l'ex-ministre que deixés de mentir "pel bé de tots". Barrionuevo, per la seva banda, es va mostrar contundent i va qualificar de falsedat la versió del seu ex-subordinat.

El to d'aquest acarament exemplificava el que havien estat durant tot l'any el conjunt d'accions judicials, declaracions, detencions, empresonaments, fiances i llibertats provisionals que van protagonitzar tots els implicats en l'afer, és a dir, gairebé tots els responsables policials i governamentals dels primers anys de govern socialista.

Les investigacions fetes sota la instrucció del jutge Baltasar Garzón pel segrest de l'empresari basc Segundo Marey per part dels GAL havien arrencat, el 1994, de les declaracions dels ex-policies José Arnedo i Michel Domínguez, i havien anat implicant progressivament alts càrrecs del ministeri de l'Interior de principis dels vuitanta. Quan va començar l'any 95 eren a la presó per aquest cas Julián Sancristóbal, ex-director general de la Seguretat de l'Estat, Miguel Planchuelo, antic cap de la brigada d'informació, i Francisco Álvarez, que havia estat màxim responsable de la lluita antiterrorista.

Diverses fonts havien apuntat ja que les implicacions anirien escalant fins a arribar a Rafael Vera, antic secretari d'Estat de Seguretat, i a José Barrionuevo, ministre de l'Interior de l'època. Alguns partits de l'oposició i alguns mitjans de comunicació parlaven explícitament d'una hipotètica responsabilitat penal del president del govern, Felipe González. Els primers dies de gener, l'ex-ministre d'Interior José Barrionuevo va acusar Garzón d'haver organitzat el procés "per raons d'enemistat personal" cap a ell, el president del govern, Felipe González, i el llavors titular de Justícia i Interior, Juan Alberto Belloch. Tot seguit, el fiscal general de l'Estat, Carlos Granados, va obrir diligències contra Barrionuevo.

Uns dies després, el president del govern central, Felipe González, va negar rotundament tota relació seva o del seu govern amb el cas GAL en una entrevista televisiva i va anunciar que assumiria les seves responsabilitats si l'escàndol arribava a implicar membres dels seus governs.

Però la instrucció del jutge Garzón seguia el seu camí. El 16 de febrer va decretar presó incondicional sense fiança per a Rafael Vera, ex-secretari d'Estat per a la Seguretat, i l'endemà presó provisional comunicada i sense fiança per a Ricardo García Damborenea, ex-secretari general dels socialistes de Biscaia, acusat de detenció il·legal i temptativa d'assassinat de Segundo Marey, i en relació amb els GAL.

El 18 d'abril, Garzón va dictar acte de processament contra catorze suposats responsables del grup GAL, entre els quals hi havia García Damborenea i Julián Sancristóbal, ex-governador civil de Biscaia i ex-director general de la Seguretat. El 3 de maig, el ministre cl'Interior i Justícia, Juan Alberto Belloch, va assegurar davant del Congrés la seva total i absoluta disposició a aclarir els fets fins al final.

Els policies Julio Hierro, Francisco Sáiz Oceja, Juan Ramon Corujo i Luis Hens Serena, processats en el sumari dels GAL, van reconèixer el 17 de juliol davant el jutge Garzón que van traslladar, retenir i alliberar Segundo Marey, i que ho van fer per ordre dels seus superiors. Els encausats van explicar que van traslladar Marey a Colindres (Cantàbria) i el van custodiar fins que, per ordre dels seus superiors, el van alliberar. Tot seguit, Ricardo García Damborenea va acusar el president del govern espanyol. Felipe González, d'haver autoritzat la guerra bruta contra ETA, de la qual van sorgir els GAL.

L'ex-socialista va afirmar que ell mateix va parlar-ne diverses vegades amb el president i que l'opinió de González "era la que valia". Per Damborenea, la creació dels GAL no va ser fruit de la imaginació de dos o tres policies, sinó de "decisions polítiques", que els policies s'havien limitat "a aplicar".

González va negar al Congrés de Diputats les acusacions fetes per Ricardo García Damborenea, les va qualificar de "rotundament falses' i va criticar el fet que la presumpció d'innocència no s'apliqués a l'àmbit polític.

Finalment, el 28 de juliol. Garzón va trametre al Tribunal Suprem un escrit on indicava que havia trobat indicis racionals de vinculació amb els GAL en diverses persones aturades: Barrionuevo i González, entre d'altres, tot a partir de les declaracions de Juliàn Sancristóbal. ex-director general de la Seguretat de l'Estat; de Miguel Planchuelo, ex-cap superior de policia de Bilbao; de Francisco Álvarez, ex-cap del comandament únic de la lluita antiterrorista, i sobretot de l'ex-secretari general dels socialistes de Biscaia, Ricardo García Damborenea. Tres dies després, l'Audiència Nacional va decretar la llibertat sota fiança de 200 milions de pessetes per a l'ex-director general de Seguretat Julián Sancristóbal, que va ser posat en llibertat el 8 d'agost.

Enmig d'aquest clima, el 6 de setembre, García Damborenea va lliurar al jutge Garzón una suposada "acta fundacional" dels GAL. Després de ser rebutjada al Congrés de Diputats, el Senat va aprovar el 18 d'octubre la creació d'una comissió d'investigació parlamentària sobre els GAL. Mentre la comissió encetava la seva feina, el 26 del mateix mes, el ple de la sala segona del Tribunal Suprem va decidir sol·licitar el suplicatori contra l'ex-ministre d'Interior José Barrionuevo per la seva presumpta relació amb els GAL, especificant que podria haver comès delictes de malversació de fons públics, detenció il·legal i relació amb banda armada. Un mes més tard, el 23 de novembre, el Congrés de Diputats va aprovar el suplicatori de l'ex-ministre, de manera que el privava de la seva immunitat parlamentària i facultava el Tribunal Suprem per processar-lo.

Totes les decisions estaven ja en mans dels jutges, i el conjunt de forces polítiques —excepte el Partit Popular i Izquierda Unida— van decidir reduir el paper de la comissió investigadora del Senat i abocar-la a la inoperància.

Davant aquesta situació, el PP va proposar que la comissió del Senat suspengués les seves activitats. El PP va ser l'únic que hi va votar a favor i el PNB l'únic que hi va votar en contra. La resta de grups, PSOE, CiU i IC, es van abstenir, mentre que Coalició Canària no es va pronunciar.

EL 'CAS LASA I ZABALA'
Quan el sumari Marey es trobava al seu punt de màxima ebullició, el 21 de març es van fer públiques les investigacions, fetes durant els deu anys anteriors per la policia judicial, sobre l'assassinat dels etarres José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, trobats enterrats al cementiri d'Alacant. Les investigacions implicaven, directament, l'ex-subcomissari José Arnedo, que hauria estat el reclutador de dos mercenaris francesos per segrestar, a Baiona, els dos membres del comando Gorky d'ETA i traslladar-los a l'Estat espanyol, on serien torturats fins a la mort i enterrats en calç viva a prop de Busot.

La sortida a la llum d'aquest cas va crear una gran tensió al País Basc, que va culminar el 21 de juny, quan prop de 800 persones van protagonitzar greus incidents a l'aeroport cl'Hondarribia, on havien anat a rebre les despulles dels etarres José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala. La policia autonòmica va carregar contra els assistents quan intentaven accedir a les pistes d'aterratge, i van resultar ferits Jon Idigoras, Rafael Díez, Karmelo Landa i Sotro Echaniz, tots quatre membres de HB. Els aldarulls es van repetir al cementiri de Tolosa, on van ser ferits alguns familiars. Cinc dies després. Sant Sebastià va ser escenari de violents enfrontaments entre membres de HB i treballadors de l'empresa Alditrans. Els primers duien pancartes amb els retrats dels etarres José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala. Els segons reclamaven la llibertat de José Maria Aldaya, segrestat per ETA. Tres membres de l'Ertzaintza i una regidora socialista de l'Ajuntament donostiarra van ser ferits.

Les investigacions iniciades semblava que assenyalaven que els dos membres d'ETA, després de ser segrestats a Iparralde, van ser conduïts a la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo, on se'ls va torturar fins a la mort. Aquestes informacions van coincidir amb la proposta del govern d'ascendir a general el coronel de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, màxim responsable de la caserna d'Intxaurrondo els tretze anys anteriors i, per tant, màxim responsable de la detenció i l'interrogatori dels etarres Lasa i Zabala.

Malgrat totes les protestes dels partits nacionalistes bascos, que reclamaven una investigació sobre les activitats deia Guàrdia Civil a Intxaurrondo, al mes d'agost el govern va tirar endavant l'ascens, justificat per la gran aportació de Rodríguez Galindo a la lluita antiterrorista.