Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Curling, nou esport olímpic

Medaller i resultats

Picabo Street, campiona de l'eslàlom supergegant, va lluir un original dibuix al casc

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Personatges Personatges
Alberto Tomba (2)
Alexandre de Merode (2)
Deborah Compagnoni (4)
Dominik Hasek (1)
Funaki Kazuyoski (1)
Georg Hackl (1)
Gianni Romme (1)
Hermann Maier (3)
Iker Fernández (2)
Jan Soininen (1)
Jaromir Jagr (1)
Juan Antonio Samaranch (54)
Katja Seizinger (1)
Larissa Lazutina (2)
Maria José Rienda (1)
Marianne Trimmer (1)
Michelle Kwan (1)
Ross Rebagliati (1)
Sergi Bartrina (1)
Tara Lipinski (1)
Wayne Gretzky (1)
Entitats Entitats
CBS (12)
Comitè Olímpic Internacional (70)
Federació Internacional d´Esquí (3)
Jocs Olímpics d´Hivern de Nagano (4)
Lliga Professional d'hoquei gel dels Estats Units (1)
Tribunal Arbitral de l`Esport (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Nagano (Japó) (1)
66 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Els Jocs més ben organitzats
Jocs Olímpics de Nagano
Del dissabte 7 fins el diumenge 22 de febrer es va celebrar a Nagano, (Japó), la XVIII edició dels Jocs Olímpics d'hivern. Uns jocs que van ser qualificats pel president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, en el seu discurs de cloenda, com els més ben organitzats de la història. També van tenir un gran èxit de participació, amb 2.450 atletes de 72 països, i de convocatòria, amb prop del 90 per cent d'entrades venudes i amb una xifra total d'espectadors en directe de prop d'un milió dos-cents mil. Els patrocinis de les empreses van totalitzar prop de 200 milions de dòlars, uns 30.000 milions de pessetes, prop del doble de la quantitat de l’olimpíada anterior, a Lillehammer.

El clima va ser el principal enemic dels Jocs i va provocar repetides suspensions de proves, especialment en les més espectaculars, les d'esquí alpí, i un allau de problemes, com devolucions d'entrades, un augment dels problemes de trànsit en canviar les previsions i davallades en els índexs d'audiència de la televisió, però malgrat tot, gràcies a la flexibilitat de l'organització lloada per Samaranch, es va aconseguir la celebració de totes les proves. En l'aspecte positiu els Jocs de Nagano van destacar per la utilització de la tecnologia i especialment de l'informàtica aplicada al mesurament de marques i a les comunicacions, amb el detall espectacular a la cerimònia inaugural d'un concert interpretat simultàniament als cinc continents.

L'audiència televisiva va estar molt per sota de les previsions principalment en el principal mercat, els Estats Units, a on els índexs van apropar-se als nivells més baixos dels últims 30 anys. La cadena CBS Sports, que havia pagat 375 milions de dòlars pels drets de retransmissió, va estimar que l'audiència havia estat prop del 30% menor de l'esperada. D'altra banda, l'esdeveniment va tenir un gran èxit a Internet, a on la pàgina oficial va rebre una mitjana de 50 milions d'accessos diaris.

Els Jocs de Nagano van veure la introducció d'una nova modalitat olímpica, el surf de neu, molt espectacular i amb un gran creixement en els darrers anys. Aquesta incorporació va provocar un dels episodis més escandalosos dels jocs, ja què el guanyador de la medalla d'or de l'especialitat, el canadenc Ross Rebagliati, va donar positiu en el control antidòping per consum de marihuana. La situació va provocar una picabaralla entre el COI, que va desqualificar inicialment l'esportista, i la Federació Internacional d'Esquí, que va contradir la decisió. Finalment Rabagliati va ser requalificat pel Tribunal Arbitral de l'Esport per un defecte de forma, en considerar que el COI no podia sancionar en no tenir un reglament específic, i va poder conservar la seva medalla.

Arran de la polèmica, el COI va manifestar la seva intenció de penalitzar l'ús pels esportistes de les drogues anomenades socials, després d'una reunió d'urgència d'un grup de treball del COI, sota la direcció de, Joan Antoni Samaranch. Un dels assistents a la reunió el president de la comissió mèdica d'aquest organisme, el príncep suïs Alexandre de Mérode, va indicar que es redactaria un annex al codi mèdic, preveient sancions concretes per l'ús d'aquestes drogues. El príncep de Mérode va manifestar que "l'ús d'aquestes drogues no es pot considerar dòping, però és socialment condemnable. No correspon en res a l'ètica olímpica, és perjudicial per la salut dels atletes i pot ser perillosa ja que afecta el judici i el temps de reacció".

Un altre modalitat estrenada a Nagano va ser el curling, un esport d'habilitat per equips en què un jugador llença una pedra de granit en una pista de gel i els seus tres companys escombren el terra devant seu per modificar el seu lliscament. El triomf en aquesta especialitat va ser per a Suïssa en l'equip masculí i per a Canadà en el femení. El curling ja havia estat esport d'exhibició als Jocs de Chamonix el 1928 i als de Albertville del 1992.

Els Jocs de Nagano van ser també els primers jocs d'hivern en els que la lliga professional d'hoquei gel dels Estats Units, la NHL, va aturar la seva temporada regular i va autoritzar els jugadors a participar als Jocs. Aixó va permetre la formació de sis dream teams, equips que comptaven en les seves files amb estrelles de la NHL: EUA, Canadà, Rússia, Suècia, Txèquia i Finlàndia. Txèquia va protagonitzar la sorpresa en aconseguir la medalla d'or, després de guanyar successivament als Estats Units, els campions vigents, a quarts de final, a Canadà, el principal favorit, a les semifinals i a Rússia, amb qui havia perdut a la fase classificatòria, a la final. La base de la seva victòria va ser la gran actuació del seu porter Dominik Hasek, designat millor porter del torneig, i de l'aler dret Jaromir Jagr, un dels millors jugadors de la lliga nord-americana. La gran decepció va ser pels jugadors de Canadà, amb Wayne Gretzky al front, que havien vingut a guanyar l'or i es van quedar sense cap medalla en perdre en la consolació contra Finlàndia. Els Estats Units, campions vigents i campions de la Copa del Món de 1996, tampoc van quedar gaire ben parats ja que només van poder guanyar un dels quatre partits que van jugar.

L’hoquei a Nagano va presentar una altre novetat, la participació per primera vegada d'equips femenins, encara que en un minitorneig de només sis països: Canadà, Finlàndia, Xina, Suècia, Japó i EUA, que van ser les guanyadores.

L'heroi dels jocs va ser l'esquiador noruec Bjorn Daehlie, de 30 anys, que va guanyar tres medalles d'or, en les proves dels 10 km, dels 50 km i en el relleu 4x10. Amb aquests triomfs el noruec en totalitzava vuit en les seves tres participacions olímpiques i es convertia així en l'esportista que més medalles d'or havia guanyat en la història dels jocs d'hivern. Malgrat això el major nombre de medalles a Nagano va ser per la fondista russa Larissa Lazutina, que va guanyar també tres medalles d'or, al 5 i als 10 km i als relleus 4x5, i a més a més una de plata als 15 km i un altre de bronze als 30 km.

En esquí alpí, l’austríac Hermann Maier, de 25 anys, dominador de la Copa del Món, es va consagrar com el nou rei de l'especialitat en la seva primera participació olímpica, amb victòries en l'eslàlom gegant i en el supergegant. En les proves femenines va destacar la victòria de l'italiana Deborah Compagnoni, de 27 anys, en l'eslàlom gegant, que aconseguia ser la primera esquiadora que aconseguia ser campiona olímpica en tres Jocs consecutius. A més l'italiana va quedar a només 60 centèsimes de la victòria en l'eslàlom. L'esquí alpí va veure també a Nagano la darrera participació d'un dels mites dels anys 90, l'italià Alberto Tomba, de 31 anys i triple campió olímpic.

L'alemanya Katja Seizinger, de 25 anys, també va repetir la victòria en el descens que havia aconseguit en els anteriors Jocs d'hivern, el 1994, a Lillehammer. L'esquiadora va arrodonir la seva actuació amb una altre medalla d'or en la combinada i la de bronze en l'eslàlom gegant. L'alemany Georg Hackl, de 31 anys, també va aconseguir en luge la proesa de revalidar les medalles d'or que ja havia guanyat el 1992 i el 1994.

Una altra de les atraccions dels Jocs de Nagano va ser la jove patinadora dels Estats Units Tara Lipinski, de 15 anys, que va guanyar la prova de patinatge artístic i es va convertir en la guanyadora més jove de la història d'aquesta prova. Lipinski ja havia aconseguit l'any anterior el títol de campiona del món. La seva principal rival i favorita en els pronòstics era la seva compatriota Michelle Kwan, de 17 anys, que finalment va quedar segona.

En el patinatge de velocitat l’holandès Gianni Romme, de 25 anys, va aconseguir batre els recòrds del món en 5.000 i 10.000 metres, gràcies a una combinació de millores tecnològiques en els patins i el vestit i de la seva gran qualitat tècnica i atlètica. L'holandesa Marianne Trimmer va aconseguir també dues medalles d'or, en els 1.500 i en els 1.000 metres. Segons els estudis tècnics, els nous patins frontissa (slap skate) i tires de silicona adaptades a llocs estratègics del cos, acceptades pel COI tan sols 24 hores abans del començament de les proves, permetien als patinadors guanys de fins a 5 segons en la prova de 5.000 metres. De fet la marca de Romme en els 5.000 va ser 6 segons per sota de l'anterior campió olímpic, Johan Olav Koss.

En els salts, els triomfs van ser per al japonès Kazuyoshi Funaki, or als 120 metres i plata als 90, i el finlandès Jan Soininen, guanyador als 90 i segon als 120. Funaki va aconseguir també una altre medalla, la segona d'or, en la prova per equips.

Per països, van destacar les representacions d’Alemanya, que va guanyar 29 medalles en total, de les quals 12 d'or, i Noruega que en va guanyar 25, 10 d'elles d'or. Rússia va quedar en tercer lloc, amb 6 medalles d'or i 15 en total. El país organitzador, Japó, va obtenir el millor resultat en uns Jocs d'hivern, amb 5 medalles d'or i 10 en total. En l'aspecte negatiu va destacar el mal paper de Suècia, que només va aconseguir 2 medalles de plata i 1 de bronze. La representació espanyola, amb una minsa participació de només dotze atletes, va fer un paper discret, molt per sota del que s'havia esperat. La millor qualificació va ser per la esquiadora María José Rienda, que va aconseguir el 12é lloc a l'eslàlom gegant i el 14é a l'eslàlom. El basc Iker Fernàndez, de 23 anys, especialista en halfpipe (acrobàcies en surf de neu) i un dels favorits per guanyar l'or en aquesta prova, no va aconseguir arribar a la final i va quedar finalment 19é. En la mateixa especialitat el català Sergi Bartrina va quedar 21è.