Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Quim Monzó

Articles dependents
Kenzaburo Oé
Jordi Sarsanedas
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis literaris (704)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Carme Riera (26)
Chiana Carrer (1)
Elisabeth Duckett (1)
Eliseu Climent (53)
Enric Marín (8)
Feliu Formosa (16)
Ferran Torrent (11)
Jaume Creus (1)
Joan Manuel Tresserras (110)
Joaquim Español (2)
Jordi Tiñena (3)
Josep Ballester (8)
Maria Mercè Marçal (17)
Montserrat Galícia (2)
Néstor Luján (12)
Olga Xirinacs (5)
Oriol Pi de Cabanyes (5)
Quim Monzó (38)
Ramon Solsona (7)
Ramon Guillem (4)
Valentí Puig (8)
Vicent Andrés Estellés (7)
Víctor Batallé (5)
Entitats Entitats
Caixa de Sabadell (18)
Govern d`Andorra (30)
Institució de les Lletres Catalanes (17)
Ministeri de Cultura (62)
Premi Andròmina (20)
Premi Carlemany (24)
Premi Carles Riba de Poesia (17)
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Premi Destino Infantil Apel·les Mestres (7)
Premi Joan Fuster (17)
Premi Josep Pla (33)
Premi Prudenci Bertrana (27)
Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (30)
Premi Recull de Narrativa: Premi Joaquim Ruyra (9)
Premi Sant Joan de Narrativa (18)
Premi Sant Jordi de Novel·la (17)
Premio Nacional de Traducción (6)
Premis Ciutat de Palma (23)
Premis Octubre (35)
Serra d`Or (14)
Tres i Quatre (7)
56 lectures d'aquest article
60 impressions d'aquest article
Més enllà de la polèmica
Els premis literaris
L’any 1994 els premis literaris en llengua catalana es van veure envoltats d’una certa polèmica. Alguns van criticar-los dient que s’estaven convertint en una simple operació de màrqueting promoguda pels editors, d’altres van subratllar que el caràcter comercial dels premis era, precisament, un símptoma de salut i normalitat de la literatura catalana. Que aquesta començava a superar velles postures resistencialistes i tendia a inscriure’s en els paràmetres de funcionament habitual d’altres literatures.

El fet és que el 1994, un any més, va pujar el nombre de llibres catalans venuts, i els premis literaris van contribuir de manera significativa a l'èxit de públic de molts llibres.

L’any literari comença tradicionalment la nit de Reis. Aquest dia, Carme Riera es va endur el premi Josep Pla, amb una recreació històrica sobre els xuetes mallorquins de finals del segle XVII que es titulava Dins el darrer blau. L'Apel•les Mestres, guardó a les millors obres il•lustrades per al públic infantil i juvenil, se'l van endur per primer cop dues autores estrangeres. La il•lustradora Chiana Carrer va ser distingida per la història del conillet Herby Cuniculus, amb text d'Elisabeth Duckett.

El premi Ciutat de Palma de novel•la, concedit el 20 de gener i dotat amb 2,5 milions de pessetes, va ser per a l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs per l’obra La jungla, un llibre que tracta sobre la violència infantil. El premi Ciutat de Palma de poesia, dotat amb mig milió, es va atorgar al poeta valencià Josep Ballester pel recull de poemes L'holandès errant.

Els Premis de la Crítica atorgats per Serra d’Or, guardons indiscutits que premien obres ja publicades, van ser anunciats el 28 de març. El guanyador va ser Ramon Solsona en la modalitat de novel•la per Les hores detingudes; Quim Monzó va rebre el premi de narracions pel recull El perquè de tot plegat, i Valentí Puig, el d’assaig amb Annus Horribilis. En la modalitat de poesia, el guardonat va ser Ramon Guillem, per Terra d'aigua.

Nèstor Lujàn va guanyar, la nit de Sant Jordi, el Ramon Llull, convocat per l'Editorial Planeta i dotat amb tres milions de pessetes, amb una novel•la sobre la Barcelona dels anys trenta titulada La Rambla fa baixada. Lujàn havia volgut recollir en una novel•la tot l’ambient que es respirava abans del 19de juliol de 1936 entre la burgesia catalana benestant, fent un retrat de la seva vida quotidiana. Al mes d’agost, l'Editorial Planeta va anunciar que el premi de narrativa catalana Ramon Llull es denominaria Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull a partir de la pròxima edició, ja que pretenia obrir la convocatòria a altres gèneres literaris, com ara les obres de no-ficció: assajos, memòries, biografies, etc. També es va anunciar que se n’avançaria la concessió per permetre que el llibre guardonat fos a les llibreries per Sant Jordi.

Al mes de setembre va arribar la primera edició del premi Carlemany de novel•la, dotat amb quatre milions de pessetes i concedit pel govern d'Andorra. A l’acte de lliurament del premi, el dia 15, hi van assistir el cap del govern andorrà, Óscar Ribas, i el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. La guanyadora va ser Maria Mercè Marçal per l'obra La passió segons Renée Vivien. Va quedar finalista Jordi Tiñena, amb Mort a Menorca.

Un dels mesos més plens de premis literaris era l'octubre, que es va encetar amb el Sant Joan de literatura catalana. Aquest guardó va premiar Pel vell nord glaçat, d'Oriol Pi de Cabanyes, una reflexió crítica sobre el paper que fins a aquell moment havia desenvolupat "l'Europa del fred", com a motor de la civilització occidental. Segons l'autor, aquest paper pioner s’estava esgotant a favor de l'Europa del Mediterrani. El finalista va ser Jordi Coca, amb l’estudi Paisatges de Hopper, que reflectia l’evolució de l’obra del pintor nord-americà. La decisió de la catorzena edició del guardó, convocat per Caixa de Sabadell i dotat amb tres milions de pessetes, es va fer pública el 5 d'octubre. El fet que Oriol Pi de Cabanyes fos el director de la Institució de les Lletres Catalanes i es presentés a un premi literari va provocar certes polèmiques.

El 27 d’octubre, el ministeri de Cultura va premiar el poeta i traductor Feliu Formosa amb el Premio Nacional de traducció per la seva trajectòria professional, on destaquen traduccions de l’alemany al català. El premi estava dotat amb dos milions i mig de pessetes.

El mes el van tancar els premis Octubre, que convoca l’editorial Tres i Quatre, d'Eliseu Climent. En la seva edició número 23 van tenir un relleu especial, ja que van ser transmesos en directe per TV3, Canal 9 i TVE-Balears. Va ser la primera col•laboració entre les diferents cadenes que emeten en català. En l’àmbit estrictament literari, el guanyador del premi Andròmina, dotat amb dos milions de pessetes, va ser Víctor Batallé, amb la seva obra Basarda. El premi d'assaig Joan Fuster, amb un milió, va correspondre a Joan Manuel Tresserras i Enric Marín pel treball Cultura de masses i postmodernitat. Finalment, el Vicent Andrés Estellés, de poesia, dotat amb 500.000 pessetes, va ser per a Jaume Creus pel poemari Eros d'encesa fletxa.

Víctor Batallé va definir Basarda com una "obra poètica que narra el viatge d’un home cap al seu propi interior". Però l’obra, amb l’acció centrada el 1996, conté també altres elements: un peculiar triangle amorós, alguns tocs futuristes i un homenatge a un novel•lista contemporani japonès, Junishi Tanisaki. Els guanyadors del Joan Fuster, Joan Manuel Tresserras i Enric Marín, havien presentat l’assaig Cultura de masses i postmodernitat explicant que tenia l’objecte de "formular dubtes i proposar crítiques amb un distanciament respecte a l’elitisme que acompanya la crítica de la cultura de masses".

El 2 de desembre Ramon Solsona va guanyar, amb Les hores detingudes, la XXVII edició del premi de novel•la Prudenci Bertrana de Girona. Maria Mercè Roca va obtenir, amb Cames de seda, el premi de novel•la 1993 atorgat per votació popular.
Abans que s’atorguessin els guardons del Sant Jordi de novel•la, el Carles Riba de poesia i nou guardons més, en la Nit de Santa Llúcia que se celebrava a Solsona el 17 de desembre, el nom de l’escriptor valencià Ferran Torrent apareixia com el guanyador dels cinc milions de pessetes. Els rumors els havia provocat l'escriptor Quim Monzó (amic de Torrent) durant un acte públic a Olot. En concret, Monzó va dir que sabia qui guanyaria el Sant Jordi: "Es tracta d'un amic meu molt fallero."

Tal com s’havia anunciat, el premi Sant Jordi va ser per a Torrent, per la seva novel•la Gràcies per la propina, de caràcter autobiogràfic. El Carles Riba de poesia el va rebre un arquitecte de Girona desconegut en el món de les lletres catalanes fins a aquell moment, Joaquim Español, amb la seva obra Ultralleugers. El Joaquim Ruyra de novel•la juvenil se’l va endur l’obra Somies, estimada? de l’escriptora Montserrat Galícia.