Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Entitats Entitats
Front Nacional francès (26)
Moviment Democràtic (4)
Partit Socialista Francès (30)
Unió per a un Moviment Popular (16)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
França (306)
Catalunya Nord (60)
38 lectures d'aquest article
170 impressions d'aquest article
Els socialistes guanyen les darreres eleccions cantonals a la Catalunya Nord
Eren les últimes que se celebraven a l'Estat francès i les va guanyar l'esquerra. El Partit Socialista (PS) va aconseguir la victòria a les eleccions cantonals del 27 de març a França en imposar-se en més de la meitat dels cantons nord-catalans. El partit xenòfob Front Nacional (FN) va quedar finalment fora després d'haver aconseguit classificar els seus candidats en la primera volta.

El Consell General dels Pirineus Orientals revalidava així, amb un 57,1% de representació, el seu mandat, presidit per la socialista Hermeline Malherbe-Laurent. Els comicis se celebraven només en 16 dels 31 cantons que formen el departament, repartits en tres districtes: 10 al de Perpinyà, tres al de Ceret i tres al de Prada. En dos dels cantons –Sornià i Sant Pau de Fenollet-, el PS ja havia obtingut la majoria absoluta en la primera volta, que es va dur a terme el 20 de març i, per tant, no calia tornar a votar. Aquesta primera cita electoral va estar marcada per la forta abstenció, que a la Catalunya Nord va arribar al 50% i a la resta de l’Estat francès al 56%.

En la segona volta, el PS va aconseguir la victòria en set cantons –Ribesaltes, Sant Llorenç de la Salanca, Costa Vermella, Argelers, Tuïr, Perpinyà II i Perpinyà IX-, mentre la resta quedava repartida entre l’Unió per un Moviment Popular (UMP) –el partit de Nicolas Sarkozy-, la coalició de dretes DVD, el Partit Comunista i el MoDem (Moviment Demòcrata), de François Bayrou. En total, a la Catalunya Nord estaven cridades a les urnes 174.699 persones, de les quals van participar a les eleccions el 52,86%. Sumant tots els cantons de l’Estat francès, el PS va aconseguir més del 36% dels vots, l’UMP un 20% i el FN va superar el 10%.

Tanmateix, en la primera volta de les eleccions, el Front Nacional va guanyar posicions passant a la segona fase en la majoria de cantons. El partit xenòfob liderat per Marine Le Pen va aconseguir uns resultats inèdits, amb un 14% dels vots a tot l’Estat francès. A la Catalunya Nord, el FN va arribar en primer lloc als cantons de Perpinyà I i Perpinyà IX. Aquest darrer cantó va generar molta expectació perquè s’hi presentava el vicepresident de la formació, Louis Aliot, màxim líder del FN al territori nord-català, i company sentimental de Marine Le Pen.

Finalment, va ser la candidata socialista, Toussainte Calabrese, qui va aconseguir el 54% dels vots. A la resta de cantons on el partit havia superat la primera volta també va ser derrotat. Després dels primers resultats, el portaveu del PS, Benoît Hamon, va demanar el vot per als conservadors allà on no hi hagués opció d’esquerra per tal de frenar l’ascens del FN. “Cridem a fer barrera contra el Front Nacional i utilitzar la papereta de vot adient. Si és una papereta de la UMP, utilitzin-la per evitar que vagi a parar al Front Nacional”, va declarar a l’emissora France Info.


Aquest tipus de comicis van ser els darrers que se celebraran a l'Estat francès. A partir del 2014, s’aplicarà una reforma territorial que eliminarà l’elecció directa dels representants de cada cantó, que formen part dels Consells Generals dels departaments francesos. La reforma es veu com un primer pas per a la desaparició del departament dels Pirineus Orientals, que reduirà així la seva autonomia en favor de la capital regional del territori. El president de Convergència Democràtica de Catalunya a la zona –antic Bloc Català-, Jordi Vera, va lamentar la reforma: “és el principi de la desaparició de l'única institució territorial de la Catalunya del Nord i perdrà poder en benefici de Montpeller”.

El canvi suposarà que els consellers dels departaments siguin elegits pel govern de la regió, en aquest cas la del Llenguadoc-Rosselló. Per la seva banda, l’UMP considera que la reforma serà positiva per a la gestió del territori perquè donarà més poders a la capital regional. El seu president a la Catalunya Nord, François Calvet, va manifestar que l'anterior reforma s’havia quedat curta i que veia amb bons ulls que fos una sola institució la que distribuís les cadires dels consells dels departaments del Gard (Nimes), l'Aude (Carcassona), l'Erau (Montpeller), Losera (Mende) i Pirineus Orientals (Perpinyà).