Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Emili Alzamora

Article de referència:
Crivillé i Alzamora, campions del món catalans
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Motociclisme (191)
Personatges Personatges
Ángel Nieto (2)
Emili Alzamora (26)
Manuel Herreros (3)
Entitats Entitats
Honda Motor Co. Ltd (21)
Vía Digital (20)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Lleida (148)
39 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Emili Alzamora
Emili Alzamora va fer història en el motociclisme mundial en aconseguir el campionat mundial dels 125 cc sense haver guanyat una sola cursa, Això demostrava que la seva victòria no era atribuïble a la potència i la velocitat de la seva Honda, sinó a la seva habilitat, sang freda i regularitat com a pilot.

Emili Alzamora va néixer el 22 de maig de 1973 a Lleida. Fill d’una família de botiguers, a casa seva no hi havia tradició motociclista i, de ben jove, va haver de convèncer els seus pares perquè el deixessin abandonar els estudis i dedicar-se plenament al món de la moto. La seva progressió va ser relativament lenta si se la compara amb la d’altres campions. El 1990, sempre en 125cc, va participar en el seu primer Critèrium Solo Moto, el 1992 va fer un tercer lloc al Campionat d’Espanya i un cinquè en el d’Europa.

El 1994, amb 21 anys, va debutar en el Mundial de 125cc i va quedar en el 22è lloc. L’any següent es va proclamar Campió d’Espanya de 125cc i va aconseguir el seu primer podi en el Mundial, a d’Alemanya, i el seu primer triomf, a Argentina. Al final, va acabar tercer al Mundial del 1995. El 1996 va quedar quart al Mundial de 125cc, amb una victòria, tres segons llocs i un tercer. El 1997 va provar sort en els 250cc, però va quedar dissetè del Mundial i l’any següent va tornar als 125cc, integrat-se a l’equip que havia muntat l’excampió espanyol Ángel Nieto amb Honda-Via Digital.

El primer any els resultats van ser decepcionants i Alzamora va acabar el Mundial en el lloc 28è. Però el 1999 tot va canviar i va guanyar el Mundial amb la seva Honda. Era el segon pilot de la història del Mundial que es proclamava campió sense guanyar ni un sol Gran Premi, però fent 10 podis en 16 curses. L’altra havia estat Manuel Champi Herreros el 1989 en 80cc. A finals de temporada, Alzamora va anunciar que la següent temporada tornaria a córrer en 125, lluïnt el número 1, i que el seu rumorejat pas als 500cc, hauria d’esperar fins, com a mínim, el 2001.