Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Biografia

Any 2012

Imprimir    Recomanar article
Emili Darder Cànaves

Emili Darder Cànaves

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Metges, infermers, dentistes (36)
Personatges Personatges
Francisco Franco (47)
José Antonio Primo de Rivera (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Illes Balears (311)
Illes Balears (28)
Castell de Bellver (Mallorca) (1)
Palma de Mallorca (Illes Balears) (207)
55 lectures d'aquest article
25 impressions d'aquest article
El metge i alcalde mallorquí afusellat pels franquistes
Emili Darder Cànaves. Palma, 20 de juny de 1985 - Palma, 24 de febrer de 1937




Enric Borràs Abelló
@enricb

El metge precoç i dues vegades alcalde de Palma Emili Darder Cànaves ni tan sols s'aguantava dret quan, a dos quarts de set del matí del 24 de febrer de 1937, un escamot falangista el va afusellar al cementiri de la ciutat. Feia deu dies que l'havien ingressat a l'hospital militar, amb el cor molt dèbil, un agreujament de l'artritis i una afecció pulmonar crònica que els metges varen identificar "probablement" com a tuberculosi. Això no va evitar l'execució. Tampoc no ho va fer que Darder hagués fet construir guarderies i escoles com cap altre batlle ni que hagués sanejat Palma impulsant la construcció de clavegueram i divulgant i aplicant tota mena d'avenços sanitaris.
"En arribar a les tàpies del cementiri, on hi havia una gran quantitat de gent disposada a presenciar l'afusellament, els condemnats foren davallats dels automòbils i posats en fila, d'esquena, davant l'escamot", va escriure al Diario de Mallorca, passada la transició, el periodista José Jaume, nebot d'un dels tres presos que varen matar amb l'exbatlle. "Darder, assegut sobre una pedra, no s'adonava de res" de tant malament que es trobava, insistia el nebot d'Alexandre Jaume. Amb Darder i Jaume també varen morir a trets Antoni Maria Ques i Antoni Mateu, tots quatre eren entre els ciutadans més destacats de la República a Mallorca.
El consell de guerra presidit pel tinent coronel Diego Navarro Baigés els havia condemnat a mort com a "responsables per execució directa d'un delicte de rebel•lió militar". En el cas de Darder no va servir de res que el seu defensor, Eusebio Pascual -que no era ni advocat, sinó enginyer de ponts i camins-, detallés els avenços sanitaris que el metge havia aconseguit per a Palma o cités Eulàlia de Jesús, superiora de les Germanetes dels Pobres, que va parlar en favor seu. Tampoc, que per argumentar que no era un "separatista català", demostrés que només el 13% dels llibres que havia consultat a la biblioteca eren d'autors catalans o que afirmés: "escriu en mallorquí en moltes ocasions, però ho fa en un mallorquí gens catalanitzat i el seu estil s'inspira en altres compatriotes gens sospitosos com Alcover, Quintana, Colom, Sans, Aguiló, Ramis de Ayreflor i altres". De fet, el fiscal li reclamava vint anys de presó, i no la mort, però el tribunal va anar més enllà.
Però què va fer amb la seva vida, Darder, perquè la sentència de mort el considerés dels "encarregats a Mallorca de dirigir i afavorir la consecució" del pla "d'un moviment de caràcter revolucionari per virtut del qual s'havia de canviar totalment l'estructuració política, social i econòmica de la Pàtria"? Doncs el seu crim va ser que, malgrat que era metge de professió, també tenia consciència política i va dirigir Palma entre el 1933 i el 1936. Primer com a membre del Partit Republicà Federal de Mallorca i després com a impulsor i dirigent d'Esquerra Republicana de Balears.
Darder va començar a estudiar medicina a Barcelona amb tot just catorze anys i amb vint ja s'havia llicenciat a la Universitat de València, tot i que també va fer algunes assignatures a Madrid. Als divuit ja s'havia muntat un laboratori des d'on investigava i bona part de les assignatures se les preparava pel seu compte, sense anar a classe. Es va doctorar a Madrid en anàlisis clíniques als 23 anys i va instal•lar a Palma el laboratori analític més modern i complet de Mallorca al seu moment.
A la vegada, amb un grup de cinc joves més va posar en marxa la revista Mallorca l'any 1917, des d'on intentaven fomentar la cultura. La revista va tancar l'any següent però Darder, el 1919, va entrar al Partit Liberal. Un any abans de casar-se amb Miquela Rovira, amb qui tindria la seva única filla, Emília. Totes dues varen assistir a l'execució.
El metge precoç era actiu en la cultura i la política i va ser un dels fundadors, el 1923, de l'Associació per la Cultura de Mallorca -precedent de l'Obra Cultural Balear- que va impulsar la cultura i la identitat pròpies de l'illa. Fins i tot la va presidir entre el 1925 i el 1926. En aquell període també va fer estades a París i Madrid per especialitzar-se en malalties infeccioses. A partir d'aquells anys va començar a publicar estudis sobre la prevenció i la cura de malalties com l'escarlatina, el xarampió, la diftèria, el tifus, etc. El 1927 es va convertir en el cap de la Secció d'Epidemiologia de l'Institut Provincial d'Higiene, des d'on va treballar a fons per a la prevenció i la cura de malalties i epidèmies.
Amb la caiguda de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, l'any 1930, l'Associació per la Cultura de Mallorca va reprendre l'activitat, que havia quedat congelada, i Darder la va tornar a presidir fins el 1931. El 1930 mateix va ser elegit vocal del comitè de Palma del Partit Republicà Federal de Mallorca. A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 en va sortir escollit com a regidor i dos mesos més tard es va convertir en tinent de batlle.
Aquell ajuntament va millorar la canalització de l'aigua, va ampliar la xarxa de clavegueram, va fer punts d'atenció sanitària i va obrir noves escoles públiques amb biblioteques i menjadors. Bona part d'aquelles millores les va gestionar i impulsar Darder mateix, que presidia les comissions de Sanitat i de Cultura. El 1932, a més, va impulsar la creació d'Acció Republicana de Mallorca, que s'acabaria convertint, el 1934, en Esquerra Republicana Balear. Aquell mateix any va resultar nomenat diputat provincial i el desembre de 1933 va ser escollit com a alcalde de Palma. Des d'aquell càrrec va intensificar les polítiques en favor de la cultura i la higiene, amb la millora de les escoles i la construcció de nous centres, l'impuls a la laïcització de l'educació, campanyes per millorar la neteja urbana, inspeccions als mercats, la inauguració d'un nou dispensari municipal, etc.
A causa dels fets d'octubre de 1934 es varen suspendre les funcions de Darder com a batlle però les va poder recuperar al cap de dos anys amb el triomf del Front Popular. Durant el seu govern el castell de Bellver va deixar de pertànyer a l'exèrcit i va passar a ser de la ciutat, va impulsar la construcció de parcs i cases per als treballadors, va millorar l'urbanisme de Palma i fins i tot va saber veure el potencial econòmic del turisme. Tota aquesta feina, però, es va estroncar amb l'èxit, a Mallorca, del cop d'estat franquista el 18 de juliol de 1936. La dictadura que tot just començava el va dur, ja molt malalt, al castell de Bellver. La fortificació que ell havia aconseguit tornar a la ciutat era, de nou, en mans dels militars i hi va quedar empresonat fins que no va ingressar a l'hospital militar.