Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Emilio Botín

Article de referència:
Dels set grans als dos gegants
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Personatges Personatges
Ana Patricia Botín (4)
Emilio Botín (31)
Entitats Entitats
Banc de Santander (27)
Banesto (48)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Santander (Cantàbria) (14)
26 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Emilio Botín
Emilio Botín Sanz de Sautuola y García de los Ríos va néixer a Santander l’1 d’octubre de 1934 en el sí d’una de les famílies de més renom i tradició de Cantàbria. El seu avi, Emilio Botín López, va ser el fundador i president del Banco de Santander, casat amb María Sanz de Sautuola, codescobridora (1879) de les coves d’Altamira, juntament amb el seu pare, Marcelino Sanz de Sautuola. El seu pare, Emilio Botín Sanz de Sautuola, casat amb Ana García de los Ríos, va presidir el Banco Santander entre 1950 i 1996.

Llicenciat en Dret i Econòmiques per la Universitat de Deusto, Emilio Botín va ingressar al Banco de Santander als 24 anys com a apoderat dels serveis centrals i sots-director general del banc. El 1960 va ser designat conseller i es va integrar a la comissió executiva el 1964.

El 19 de novembre de 1986 va accedir a la presidència del consell, amb funcions de conseller delegat, imprimint un nou ritme al banc. El 1987 va signar un acord de col·laboració i d’intercanvi d’accions amb el Royal Bank of Scottland i dos anys més tard va inaugurar la fórmula de les supercuentas, comptes corrents d’alta rendibilitat que modificaven el tractament donat fins llavors per la banca als tipus d’interès.

Vicepresident i membre del consell d’administració de l’Institut Bancari d’Itàlia des del 1989, el 1990 va ser designat conseller de Sevillana de Electricidad, vicepresident de Electra de Viesgo, de FECSA, del Banco de Santander Internacional de Panamà i del Banco de Santander-Argentina.

El 25 d’abril de 1994 va guanyar la subhasta per la compra del Banco Español de Crédito (Banesto), que havia estat intervingut a finals de l’any anterior pel Banc d’Espanya i el 1995 va firmar un acord de col•laboració en banca comercial i de negocis amb el San Paolo di Torino, essent nomenat conseller del banc italià. El mateix any, va convertir el Santander en el principal accionista del nord-americà First Union Bank, considerat llavors la sisena entitat de crèdit per actius dels Estats Units.

Amb una fortuna situada entre les 30 més grans del món, Emilio Botín es va casar amb Paloma O’Shea, amb qui va tenir 6 fills, dos dels quals van continuar la nissaga bancària, Ana Patricia (1960) i Emilio (1965).

Ana Patricia Botín O’Shea
, vice-presidenta de la Banca Morgan a Llatinoamèrica (1986-1989), en tornar a Espanya el 1989 va ingressar al Santander com a membre de la comissió executiva (1989-1991). Directora general del Santander de Negocios (1991-1995), consellera delegada del Santander de Negocios i consellera directora del Banco de Santander des del 1995, poc després de constituir-se el BSCH va renunciar a tots els seus càrrecs executius. Casada des del 15 de setembre de 1983 amb Guillermo Morenés Mariátegui, fill dels marquesos de Boghetto, el 1999 tenia tres fills, Felipe, Javier i Pablo.

Emilio Botín O’Shea, va ser nomenat conseller del Banco de Santander (1990) i director general de gestió financera (1994), i el 1998 va crear una gestora de fons d’inversió, Vega Asset Management.