Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Emmanuel Levinas

Article de referència:
La mort de la filosofia francesa
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Filòsofs, pensadors, humanistes (30)
Personatges Personatges
Emmanuel Levinas (4)
Entitats Entitats
Universitat de La Sorbona (14)
Universitat de Poitiers (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
París (França) (222)
7 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Emmanuel Levinas
El 25 de desembre de 1995 va morir a París el filòsof Emmanuel Levinas, un dels pensadors la vida i l'obra dels quals eren un reflex del transcurs del segle en totes les seves variants bèl·liques, polítiques i filosòfiques.

Els seus orígens jueus, el contacte amb l'esclat bolxevic, l'arribada a França, la decepció que va tenir pel nazisme militant del seu mentor Martin Heidegger, l'estada com a presoner de guerra als camps de concentració -per sort s'havia nacionalitzat francès i va ser capturat com a soldat sense que es descobrís la seva condició de jueu-, l'esclat del Maig del 68 -procés que havia declarat no entendre ni compartir- i la seva observació quotidiana dels últims anys de preeminència de la tècnica i la cultura del benestar, havien acompanyat les seves reflexions filosòfiques, que, en allò que els era essencial, mai no es van separar de la consideració fenomenològica de la filosofia com a moral i de la moral com a praxi de relació amb els altres.

Emmanuel Levinas va néixer a Kovno, actual Kavna, a Lituània, el 30 de desembre de 1905. La seva família va ser deportada pels bolxevics el 1917 a Kharkov, Ucraïna, i retornada a Lituània el 1920. Enviat pel seu pare, llibreter de professió, a estudiar a Estrasburg, el contacte amb la cultura centreeuropea va determinar la seva vocació per la filosofia. Així, entre 1928 i 1929 va assistir a Friburg als cursos del pensador alemany Martin Heidegger, i es va interessar particularment per la filosofia d'Edmund Husserl, sobre qui el 1930 va llegir la tesi doctoral.

Nacionalitzat francès, va participar com a soldat en la Segona Guerra Mundial, i va ser capturat pels alemanys, que el van internar en un camp de concentració i s'hi va haver d'estar fins al final de la guerra.

Director de l'École Normale Israelien a París des del 1946 fins al 1961, aquests anys va publicar algunes de les seves obres fonamentals: De l'existence a l'existant (1947), Le temps et l'autre (1948), En découvrant l'existence avec Husserl et Heidegger (1949) i L'ontologie, estelle fondamentale? (1950).

Entre 1961 i 1973 va treballar de professor a la Universitat de Poitiers, i entre 1973 i 1976 a la de la Sorbona. Aquest últim any es va jubilar i va ser nomenat professor emèrit. En aquests anys va escriure Totalité et infini (1961), Autrement qu'etre au-delà de l'essence (1974) i La sagesse de l'amour (1984), entre altres.