Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Pere Duran Farell, un dels empresaris catalans més influents des de la societat civil

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Personatges Personatges
Felipe González (226)
Jordi Pujol i Soley (858)
Pere Duran Farell (11)
Entitats Entitats
Acadèmia Europea de les Ciències i de les Arts (1)
Banc Hispano Americano (1)
Banc Urquijo (6)
Catalana de Gas (1)
Club de Roma (1)
Corporació Industrial Catalana (1)
Creu de Sant Jordi (113)
Fundació Barcelona Promoció (2)
Fundació Catalana de Gas (1)
Fundació Ortega i Gasset (1)
Gas Madrid (1)
Gas Natural (81)
Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica (3)
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Hidroelèctrica de Catalunya (3)
Hidroelèctrica Española (1)
Hispano Francesa de Energia Nuclear (1)
Iberdrola (29)
La Maquinista Terrestre i Marítima (2)
Museu Nacional d`Art de Catalunya (51)
RENFE (133)
Shell Group (5)
Tèxtil Celrà (1)
Universitat Politècnica de Catalunya (69)
43 lectures d'aquest article
104 impressions d'aquest article
Adéu a Duran Farell
Empresa
L’empresari Pere Duran Farell va morir l’11 de juliol de 1999, als 78 anys, a l’Hospital de Barcelona a conseqüència d’un vessament cerebral que havia patit el 5 de juliol a Madrid després de l’entrega del premi Juan Lladó, que concedia la Fundació Ortega y Gasset de la qual ell era el president. Introductor del gas natural i de l’energia nuclear a Espanya, Pere Duran va ser un home clau en la modernització de la indústria i un dels empresaris catalans més influents en la vida política espanyola.

Pere Duran Farell va néixer a Caldes de Montbui el 27 de febrer de 1921. Després d’acabar la carrera, i el doctorat d’enginyeria de ponts i camins, el 1947 va iniciar la seva trajectòria professional treballant al servei d’estudis del Banc Urquijo de Madrid. Va ser el primer enginyer de ponts i camins que va decidir treballar en l’empresa privada en lloc d’integrar-se a l’Administració com tradicionalment feien tots els que acabaven aquesta carrera. Vinculat al grup Urquijo durant gairebé quaranta anys, es va convertir en el seu home de confiança a Catalunya i va assumir responsabilitats a les empreses catalanes del grup.

Després de treballar per Hidroelèctrica de Catalunya, el 1960 va iniciar els estudis per portar el gas natural a Espanya i el 1961 es va incorporar com a conseller a Catalana de Gas, empresa de la que poc despès va ser nomenat conseller delegat i president el 1965. El 1969 va culminar el seu projecte d’introducció del gas natural a Espanya. De la fusió de Catalana amb Gas Madrid va néixer el 1991, la nova Gas Natural que, Duran va seguir presidint fins el juliol de 1997, quan es va convertir en president d’honor. Des de la presidència de Gas Natural va ser el màxim impulsor del gasoducte Magrib-Europa que va entrar en funcionament el 1996.

Encara dins del sector energètic, del que era considerat una autoritat mundial, va impulsar la construcció de la primera planta nuclear catalana, Vandellòs I inaugurada el 1968, des de la presidència d’Hidroelèctrica de Catalunya. Va ser també president de La Maquinista Terrestre i Marítima durant el període 1963-1967 i membre del consell d’administració d’empreses com RENFE, Banc Urquijo, Banc Hispano Americano, Hidroelèctrica Española, Iberdrola, Shell Española, Hispano Francesa de Energia Nuclear i Tèxtil Celrà, entre d’altres.

Duran Farell va impulsar el desenvolupament de nombroses empreses de tecnologia punta a través de la Corporació Industrial Catalana, una iniciativa que no va poder superar les crisis dels anys 70 i 80. També va ser l’impulsor de les primeres inversions directes del Japó a Catalunya. D’aquest país va aprendre el cultiu dels bonsai, una afecció que no va abandonar mai i en la qual va iniciar a personalitats tan importants com Felipe González. Del seu contacte amb el Japó va néixer també un profund interès per la cultura oriental, de la mateixa manera que, la seva relació amb els països del Magrib pels temes gasístics, li va fer descobrir el desert, que es convertiria en una altra de les seves grans passions.

La singular personalitat de Pere Duran Farell -empresari, pioner, humanista- el van col•locar sovint al llindar mateix de l’activitat política. En diverses ocasions, ja des de l’última etapa del franquisme, li van proposar ser ministre, però sempre va rebutjar l’oferiment. Ell mateix ho explicava amb aquestes paraules: “Mai he estat lluny de la política. Es pot servir el país des de la societat civil”.

Aquest servei a la vida política des de la societat civil es va fer especialment important durant la transició quan va ser l’home capaç d’establir ponts de diàleg entre els franquistes i l’oposició democràtica. Mai no va abandonar aquesta tasca mediadora i, per exemple, va propiciar l’acord entre Felipe González i Jordi Pujol per formar Govern després de les eleccions del 1993.

En el moment de la seva mort, a més de president d’honor de Gas Natural, Duran també presidia la Fundació Catalana de Gas, la Fundació Ortega y Gasset, el Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya, el capítol espanyol del Club de Roma i el patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Era membre de l’Acadèmia Europea de les Ciències i de les Arts i del consell de mecenatge del Gran Teatre del Liceu.

Pere Duran havia estat distingit amb la Creu de Sant Jordi (1985) i la Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica (1998). El darrer guardó que va rebre va ser el de la Fundació Barcelona Promoció que va ser recollit el 9 de novembre, a títol pòstum, per la seva vídua Montserrat Vall-Llosera, en presència dels seus sis fills, de mans del príncep Felip, l‘alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el president de la Cambra de Comerç, Antoni Negre.