Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Música (203)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Enric Barbat (3)
Guillermina Motta (5)
Josep M. Espinàs (16)
Mario Gas (15)
Miquel Porter i Moix (16)
Remei Margarit (2)
Entitats Entitats
Setze Jutges (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
34 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Enric Barbat
Va ser el sisè d'Els Setze Jutges -grup format el 1961 per Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs-, i una figura important en el desenvolupament de la Nova Cançó i la cultura catalana. El 16 de desembre del 2011, va morir a Menorca, als 68 anys, com a conseqüència d'un infart, deixant rere seu més d'un centenar de cançons de sàtira costumista i de brillants jocs lingüístics, lletres de temàtica amorosa, lletres amb elements surrealistes i fins i tot alguns tangos.

Nascut a l'exvila de Gràcia (Barcelona) el 1943, Enric Barbat es va integrar als Setze Jutges com a veu i guitarra als 20 anys amb un recital que va tenir lloc a la Facultat de Dret de Barcelona i amb cançons amb clara influència brasseniana. A partir d'aquí, van començar 10 anys d'activitat musical intensa, durant la qual va enregistrar diferents treballs discogràfics singulars.

El primer LP, Enric Barbat, 1971, incloïa cançons de temàtica amorosa centrades en el desencant i el comiat, com ara Un jorn de maig o Anna, i algun tema satíric com ara Edicte. Un any després d'aquest disc, va traduir al català una sèrie de tangos que interpretava Guillermina Motta en un espectacle dirigit per Mario Gas. El 1976, instal·lat ja a Menorca, va editar Núvols de setembre, farcit d'elements surrealistes. Un any després, enregistra un àlbum en castellà: Rh+ i no torna a fer-se sentir fins al 1983, amb Quatre. El 2005, després d'un altre grapat d'anys de silenci, va editar Camins privats, que recopilava alguns èxits i afegia tres temes inèdits. El 2007, va afegir a la seva discografia El sac del nòmada. I, el 2010, va tornar a la càrrega amb Camí de tornada, amb temes com Temps opac, Viatge i Aprenent. Aquest va ser el seu darrer treball discogràfic.

A més de fer de compositor, músic i cantant, i d'haver actuat per tot Catalunya, i a Madrid, Saragossa, Tolosa, Marsella i París, Barbat també havia participat en diversos curtmetratges i espectacles en els quals es reivindicava la llengua, la cultura catalana i la llibertat.

Una de les seves últimes aparicions públiques es va produir a l'abril del 2007, el dia que li van atorgar la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya al grup Els Setze Jutges per la seva contribució al coneixement de la cultura catalana, l'impuls al moviment de la Nova Cançó i la normalització de l'ús del català en el món de la música moderna en els anys de la clandestinitat.

El funeral del músic es va celebrar el 12 de desembre del 2011, a l'església Sant Lluís de Menorca, on vivia des de feia 40 anys.