Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Enric Sió

Article de referència:
Adéu a tres grans de la imatge
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Premsa escrita (199)
Personatges Personatges
Augusto Pinochet Ugarte (116)
Enric Sió (3)
Manuel Vázquez Montalbán (15)
Entitats Entitats
Avui (154)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
42 lectures d'aquest article
92 impressions d'aquest article
Enric Sió
El 2 de novembre de 1998 va morir a la clínica Teknon de Barcelona el dibuixant, il•lustrador, fotògraf i publicista Enric Sió i Guardiola, de 56 anys, víctima d’un vessament cerebral. Sió havia nascut a Badalona el 5 d’abril del 1942, i després d’estudiar batxillerat i Dret mercantil, la seva vocació artística el va portar a estudiar a l’escola de Belles Arts. Amb només 17 anys ja il•lustrava acudits per a l’editorial Mateu i més tard per a l’editorial Bruguera. Posteriorment treballaria a d’altres editorials: l’anglesa Fleetway, Edicions 62 i Editorial Salvat.

Sió es va erigir en la figura capdavantera del còmic català dels anys seixantes i setantes. El 1967 va publicar, a la revista Oriflama, Lavínia 2016 o la guerra dels poetes catalans, una obra cabdal que va marcar l’entrada del còmic fet a Catalunya en les grans tendències internacionals del moment. A cavall de les dues dècades, va crear una de les seves sèries més representatives, Aghardi, creada originàriament per a la revista Linus. A continuació va venir Mara, reconeguda com la seva obra mestra. En totes dues va incorporar un complex estil en la concepció gràfica i una profunda lectura social de l’entorn contemporani.

El 1968, amb només 27 anys, va guanyar el primer premi internacional com a millor dibuixant de l’any, i tres anys més tard, el 1971, obtingué el Yellow Kid, equivalent a l’Óscar en cinema que atorgava el Saló Internacional de Còmics de Lucca, a Itàlia. Molt vinculat professionalment a aquest darrer país, el 1974 va marxar cap a Milà on va treballar per a Linus, la publicació més emblemàtica del còmic mundial, i va mantenir una estreta relació amb Umberto Eco. Posteriorment, es va instal•lar a París. El 1977 va ser seleccionat per European Illustration per al llibre Autodafe publicat a Itàlia. Després d’aquesta experiència europea, Sió va tornar a Catalunya el 1979.

Fidel a la seva concepció del còmic com un gènere cultural de qualitat comparable a la literatura i el cinema, el 1985 va treure al carrer la revista La Oca. En aquesta publicació va intentar recuperar alguns dels seus personatges dels anys seixantes i setantes, però la revista no va tenir èxit i Sió va decidir abandonar el món del còmic amb l’evolució del qual era molt crític: “el còmic va morir quan es va intentar caricaturitzar-lo, identificar-lo amb l’underground”.

Des de llavors va treballar bàsicament en el món de la publicitat i la fotografia. Entre les campanyes en les que va participar, destacava les que va fer per la firma Benetton. De la feina fotogràfica, destacava el llibre Barcelona guapa, que incloïa una sèrie on apareixien diferents models nues en llocs emblemàtics de la ciutat. De tota manera, mai no va abandonar la seva obra com a dibuixant i va seguir col•laborant a diversos mitjans de comunicació. La seva última obra va ser un retrat d’Augusto Pinochet publicat el 24 d’octubre al diari Avui per il•lustrar un article de Manuel Vázquez Montalbán.