Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
L'última imatge d'Enric Valor, el 20 de desembre

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Carles Salvador (1)
Enric Valor i Vives (7)
Josep Giner i Marco (2)
Manuel Sanchis Guarner (5)
Entitats Entitats
Creu de Sant Jordi (113)
Generalitat Valenciana (280)
Medalla d´Òr al Mèrit Cultural (7)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (53)
Premi de les Lletres Valencianes (2)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
39 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
Mor el patriarca de les lletres valencianes
Enric Valor
El 13 de gener va morir l’escriptor i gramàtic Enric Valor, patriarca de les lletres valencianes. La mort li va arribar sobtadament i per causes naturals, al seu domicili de València, als 88 anys. Nascut a Castalla (L’Alcoià) el 22 d’agost del 1911, en el si d’una família acomododada, Enric Valor va ser un dels representants més destacats de la represa cultural valenciana, juntament amb Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés.

Una elogiada obra literària i lingüística i el seu compromís ferm i tranquil a favor de la unitat del català van fer d’aquest intel•lectual un referent per al món nacionalista valencià i un personatge tan incòmode entre la classe política dominant que, a la seva mort, la Generalitat Valenciana no va donar cap mostra de reconeixement als seus mèrits, tret d’una nota de condol que va enviar el seu president, Eduardo Zaplana, a la família.

Durant l’etapa de Govern socialista, la Generalitat Valenciana havia ignorat Valor, però l’Executiu autonòmic popular el va marginar fins el punt de negar-li la Medalla al Mèrit Cultural o impedir que l’institut de secundària del seu poble natal portés el seu nom, tot i el clam en contra de la decisió institucional que va generar entre els intel•lectuals i el món educatiu de València.

El seu primer escrit, L’experiment de Strolowitckz, de 1931, i li va valer el premi de la publicació El Camí consistent en vint duros de plata.

La seva producció literària, però, va quedar sovint en un segon pla, eclipsada per l’activitat de gramàtic. Deixeble en lingüística de Carles Salvador, Josep Giner i Sanchis Guarner, Valor ja va provar de normalitzar la llengua a Ràdio Alacant els anys 30. En la mateixa època va aconseguir normativitzar l’ortografia i dignificar la morfologia i el lèxic al setmanari El tio Cuc, la publicació més destacada aleshores de la premsa satírica valenciana i de la que s’imprimien 20.000 exemplars cada setmana.

La seva veritable vocació va ser la de novel•lista, tot i que no la va poder exercir plenament. En els anys de joventut, per raó de la guerra i del seu arrenglerament al costat del Front Popular, i més endavant a causa de la persecució franquista. Durant els anys de dictadura, les seves aportacions lingüístiques no van minvar tot i que va estar un temps empresonat, cosa que va fer que es tanqués durant molts anys en una mena d’exili interior. Durant tot el període va publicar llibres d’aprenentatge ràpid, manuals gramaticals a l’estil de Pompeu Fabra, vocabularis i consultoris lexicogràfics. Entre aquestes obres destaquen Curs mitjà de gramàtica catalana i La flexió verbal.

La seva primera novel•la, L’ambició d’Aleix, la va fer cap al 1950, però no es va publicar fins el 1960. Els problemes de censura que li va comportar el van empènyer a deixar d’escriure durant un temps. Va ser aleshores que Fuster li va suggerir que es dediqués a fer una recol•lecció de rondalles orals valencianes. Valor va agafar el seu Seat 600, va recórrer pobles i poblets i va acabar fent una obra que ben aviat es va convertir en un èxit popular i de la que s’han venut més de mig milió d’exemplars.

Durant aquesta època de sequera literària, Valor també va fer classes clandestines de valencià a l’Escola Carles Salvador i a diversos col•lectius. El 1982 va publicar La idea de l’emigrant, concebuda molts anys abans. La seva gran obra era la trilogia Cicle de Cassana, composta per les obres Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó, que retrata personatges i ambients del País Valencià meridional.

El 1987, Valor va ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. A partir d’aleshores es van succeir un seguit d’homenatges i reconeixements a la seva personalitat i la seva obra i, fins i tot, es va arribar a endegar una campanya perquè li fos concedit el Premi Nobel de Literatura.

I és què es pot dir sense por a equivocar-se gaire que a les escoles del País Valencià, moltes generacions d’alumnes havien après literatura amb la recopilació de rondalles i llengua, amb les gramàtiques d’aquest defensor de la unitat de la llengua, a qui totes les Universitats del País Valencià, tret de la Miguel Hernández d’Elx, creada sota el mandat del Partit Popular, havien concedit el títol de doctor honoris causa.

Valor havia estat mereixedor també de diverses distincions com el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes i la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.