Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Antoni de Senillosa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Adolfo Suárez (31)
Antoni de Senillosa i Gros (5)
Francisco Franco (47)
José María de Areilza (2)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Entitats Entitats
Assemblea de Catalunya (14)
Centro Democrático y Social (7)
Coalició Democràtica (1)
Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola, S.A (40)
Institut d´Estudis Hispànics (1)
Teatre Club de Barcelona (1)
Teatre Francisco García Lorca (1)
Universitat de Barcelona (193)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Alt Empordà (24)
595 lectures d'aquest article
29 impressions d'aquest article
Antoni de Senillosa
Ens van deixar
El diumenge 27 de febrer de 1994 va morir en un accident de trànsit el polític, advocat i escriptor Antoni de Senillosa. L'accident va tenir lloc a la carretera que va d'Orriols a Ventalló, quan Senillosa es dirigia a la casa que tenia a Sant Mori, a l'Alt Empordà. El cotxe de Senillosa va topar de cara amb un altre que circulava en sentit contrari. A més de Senillosa, van morir dos dels ocupants de l'altre cotxe.

Antoni de Senillosa havia nascut a Barcelona el mes de febrer de 1928. Fill d'una família aristocràtica, durant la Guerra Civil es va quedar a Barcelona, fins que el 1938 va poder passar a Burgos, en ser intercanviat per una nena de família republicana.

A Burgos, Senillosa va fer els seus estudis al Col·legi dels Germans Maristes, i un cop acabada la guerra, als Pares Jesuïtes de Barcelona. Senillosa es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor.

Políticament, Senillosa es va manifestar sempre obertament com a monàrquic antifranquista, cosa que li va suposar diverses detencions i presó els anys 1947, 1957 i 1962. Aquest últim any va ser desterrat a l'illa canària de Fuerteventura com a càstig per haver participat en l'anomenat Contuberni de Munic, el congrés del Moviment Europeu, juntament amb altres opositors al règim de Francisco Franco.

Als anys setanta, coincidint amb l'explosió social antifranquista, Senillosa va figurar com a independent a les files de l'Assemblea de Catalunya. Senillosa es va presentar a les primeres eleccions democràtiques del 1979 dins les llistes de Coalició Democràtica, una formació que impulsaven conjuntament Manuel Fraga i José Maria de Areilza, i va ser escollit diputat.

Entre el 1979 i el 1982 va ser president de la comissió de transports i comunicacions, i de la c
omissió de control de Radiotelevisió Espanyola. També va ser membre de les comissions de cultura, treball i medi ambient.

A les eleccions de l'any 1982, Senillosa es va presentar a les llistes del Centre Democràtic i Social d'Adolfo Suárez, però no va aconseguir revalidar el seu escó. L'any 1985 va acceptar col·laborar amb el govern socialista i va ocupar la direcció general de Relacions Culturals del ministeri d'Afers Estrangers fins al 1987.

Des de llavors, Senillosa no va tornar a ocupar cap càrrec, però va mantenir una presència important a la vida pública espanyola com a escriptor i col·laborador dels diferents mitjans de comunicació. Senillosa va ser fundador i director del Teatre Club de Barcelona i director del seminari de teatre Federico García Lorca, de l'Institut d'Estudis Hispànics.