Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Antonio Hernández Gil

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Amalia Álvarez Cienfuegos (1)
Antonio Hernández Gil (3)
Torcuato Fernández Miranda (1)
Entitats Entitats
Consell d`Estat Espanyol (6)
Consell General del Poder Judicial (112)
Parlament de l`Estat Espanyol (36)
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
Universitat Complutense de Madrid (14)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
55 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Antonio Hernández Gil
Ens van deixar
El dijous 26 de maig va morir a Madrid el que havia estat president de les Corts Constituents, del Consell d'Estat, del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Antonio Hernández Gil, a l'edat de 79 anys.

Hernàndez Gil havia nascut el 29 de març de 1915 a Puebla de Alcocer, Badajoz. Va estudiar a Trujillo i a Càceres i va cursar la carrera de dret a Salamanca, fins a doctorar-se a Madrid. Per oposició va arribar a catedràtic de dret civil a les universitats d'Oviedo i Granada. L'any 1945, també per oposició, va obtenir la càtedra a la Universitat Complutense de Madrid. Aquest va ser també l'any del seu casament amb Amalia Álvarez Cienfuegos.

Tot i que era un gran aficionat a la literatura, Hernández Gil es va dedicar en cos i ànima a la seva professió, fins al punt que l'any 1975 va ser escollit president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Dos anys més tard va ser designat senador pel rei i va substituir Torcuato Fernàndez Miranda a la presidència del Consell d'Estat i de les Corts, càrrec que va abandonar quan va ser aprovada la Constitució.

El seu paper moderador en un període clau de la transició política espanyola li va valdré un gran prestigi entre les diferents forces polítiques parlamentàries, que sempre van destacar la seva capacitat per elaborar solucions de compromís entre postures enfrontades.