Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Burt Lancaster

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Anatole Litvak (1)
Burt Lancaster (4)
Fred Zinnemann (2)
Jacques Tourneur (1)
John Frankenheimer (2)
Luchino Visconti (3)
Richard Brooks (1)
Robert Siodmak (1)
Robert Aldrich (3)
Entitats Entitats
The Academy Awards (71)
29 lectures d'aquest article
39 impressions d'aquest article
Burt Lancaster
Ens van deixar
El dijous 21 d'octubre va morir a la seva luxosa casa de Los Angeles un dels últims actors representants de l'època daurada de Hollywood, Burt Lancaster, a l'edat de 80 anys. La seva dona, Susan Scherer, la tercera de la seva vida i trenta anys més jove que ell, va dir que la mort de Burt havia estat plàcida i sense estridències. Feia quatre anys que l'actor havia tingut una embòlia que li havia deixat mig cos paralitzat, i en feia onze que havia tingut un atac de cor que no li va permetre fer més pel•lícules.

Burt Lancaster va ser un home a qui quasi sempre el van acompanyar l'èxit i la fortuna des que, provinent del Harlem novaiorquès i després de fer de trapezista en un circ, va arribar a Hollywood. A més, quan la seva carrera de galant, espadatxí i pistoler ja anava de baixa, Luchino Visconti el va recuperar per interpretar un dels arquetips cinematogràfics del segle, el príncep de Lampedusa a Il Gatfopardo (1963). La col•laboració amb Visconti encara es va repetir a Confidencias (1975). Les dues interpretacions li van permetre representar la fi d'uns temps i el començament d'uns altres a les acaballes del segle XIX i mitjans del XX. El personatge de Novecento (1976), de Bernardo Bertolucci, va constituir la confirmació de la tendència.

Però l'èxit a Hollywood de Lancaster no va anar lligat a cap obra transcendent. Els seus personatges saltaven, lluitaven, reien i estimaven sense gaires complicacions més. Gairebé poques excepcions: el predicador d' El fuego y la palabra, de Richard Brooks, que li va valer un Oscar de Hollywood l'any 1961, i el presoner d'El nombre de Alcatraz (1962), de John Frankenheimer.

Nascut Burton Stephen Lancaster a Nova York el 2 de novembre de 1913, era fill d'un funcionari de Correus i sempre havia dit que la proximitat d'una biblioteca municipal el va allunyar del camí de la delinqüència. Als 17 anys es va fer trapezista de circ i durant la Segona Guerra Mundial va actuar com a artista als fronts d'Àfrica i Itàlia. L'any 1935 s'havia casat amb una companya de circ, de qui aviat es va divorciar, i l'any 1946 es va casar amb una funcionària nord-americana destacada al front d'Itàlia, Norma Anderson, de qui no se separaria fins al 1969 havent-hi tingut quatre fills.

En acabar la guerra, va començar la carrera cinematogràfica amb un èxit ressonant, Forajidos (1946), de Robert Siodmak. Després vindrien Voces de muerte (1948) d'Anatole Litvak, El halcón y la flecha (1950) de JacquesTourneur, El temible burlón (1952) de Siodmak i De aquí a la eternidad (1953), amb la qual i de la mà de Fred Zinnemann va aconseguir destacar en un paper dramàtic important al costat de Frank Sinatra, Ernest Bornigne i Lana Turner.

Després, pel•lícules d'acció: Apache (1954) de Robert Aldrich, Veracruz (1954) també d'Aldrich, una de dirigida per ell mateix, El hombre de Kentucky (1955); Trapecio (1956) de Carol Reed i Duelo de titanes (1957) de John Sturges; fins a El fuego y la palabra (1960) i El hombre de Alcatraz (1962).

Dels anys 80 cal esmentar Atlantic city (1980) de Louis Malle, La piel (1980) de Lilliana Cavani, Un tipo genial (1983) de Bill Forsyth, Otra ciudad, otra /ey(1986) de Jeff Kanew i Campo de suefíos (1989) de Phil Alden Robinson.