Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Eugène Ionesco

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Filòsofs, pensadors, humanistes (30)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Eugène Ionesco (5)
Joan Miró (35)
Entitats Entitats
Gran Premi de Teatre de la Societat d'Autors de França (1)
Gran Premi Literari de Mònaco (1)
Premi de la Biennal Internacional de Jerusalem (1)
Premi de Literatura Europea (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Bucarest (Rumania) (4)
París (França) (222)
27 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Eugène Ionesco
Ens van deixar
Eugène lonesco, el dramaturg francès d'origen romanès, va morir el dimarts 29 de març a París, ciutat on residia des del 1938. En morir tenia 81 anys i s'havia mantingut apartat de la vida pública els últims trenta anys.

Des del 1963 va començar un allunyament progressiu de l'escena, que ell, personalment, va atribuir només al fet que "no tenia res a dir", i la seva aurèola es va anar apagant, desapareixent fins i tot, de la vida pública. S'havia arribat a dir d'ell que era un "autor mort en vida".

La crítica va considerar durant molts anys La cantant calba com una mena de manifest en contra del sistema social burgès, una forma de teatre de combat ideològic, però ell, senzillament, pensava que "el meu teatre és un teatre d'allò que és insignificant. No és la societat el que em sembla insignificant, sinó que és l'home qui m'ho sembla".

Justament, tot el que pensava de la seva obra ho havia escrit en una mena de diari a finals dels seixanta, i el que hi havia de personal en les seves idees teatrals ho va deixar ben clar en una altra obra, Víctimes del deure (1953), en què retratava la seva malaurada infància, amb una mare de la qual va viure separat i un pare que no l'estimava i de qui va rebre molts cops: "No solament em pegava a mi, també als criats", va dir.

Eugène lonescu -aquest era el seu veritable cognom, acabat amb u- va néixer a Slatina, Romania, el 13 de novembre de 1912. Era fill de l'advocat Eugène lonescu i de Thérese Icard. El fet que la seva mare fos francesa va determinar que fes els estudis primaris a París, on llavors residia la seva família.

Quan els seus pares es van separar, l'any 1925, va tornar a Romania amb el seu pare. A Bucarest va fer els estudis secundaris i superiors, i es va llicenciar en lletres per la Universitat de Bucarest, lonesco va començar treballant de professor de francès en un institut de Bucarest i col•laborant amb una editorial de París per complementar els seus ingressos.

L'any 1938, cansat del seu pare i de la vida a Bucarest, se'n va anar a París per viure la seva vida i trobar els bells records de la infantesa. Hi va arribar casat amb una romanesa, Rodica Urileanu, i ja no abandonaria mai la capital francesa, i a la seva filla li van posar Marie-France.

No va ser fins l'any 1949 que lonesco va escriure la seva primera peça de teatre, La lliçó, i la va presentar al teatre de La Huchette, del barri llatí de París. La segona, La cantant calba, va ser escrita i presentada l'any següent al Théàtre des Noctàmbules. Totes dues van resultar, inicialment, un fracàs de crítica, però justament aquest fracàs va esdevenir ben aviat un èxit apoteòsic de públic. Quan va estrenar la seva tercera peça, Les cadires, ja era un autor reconegut, i quan va estrenar la quarta, El rinoceront (1960), s'havia convertit en un autor consagrat; consagració confirmada amb La set i la fam, que es va representar per primer cop l'any 1966 al teatre de l'Odéon de París.

El surrealisme de lonesco i la seva punyent visió de l'entorn van convertir La cantant calba en una obra emblemàtica de tota una generació, fins al punt que encara es representa regularment al teatre on es va estrenar i a molts altres llocs del món.

L'any 1970, lonesco va ingressar a l'Acadèmia francesa. Aquell mateix any va inaugurar oficialment una altra activitat, la de pintor, una faceta poc coneguda de la seva personalitat, però que va originar més de vint exposicions i en què va resultar determinant la seva relació amb el pintor català Joan Miró.

A partir de 1973, lonesco també va escriure narrativa: El solitari, Diari a retalls, Entre la vida i el somni, Antídots, Un home en qüestió i Preguntes per X.

lonesco va rebre també nombroses distincions, com la de Cavaller de la Legió d'Honor, Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit i Comanador de les Arts i les Lletres. Quant a premis, va rebre el Gran Premi del Teatre de la Societat d'Autors de França, el Gran Premi Literari de Mònaco, el Gran Premi de Teatre de França, el Premi de Literatura Europea i el Premi de la Biennal Internacional de Jerusalem. Era doctor honoris causa per les universitats de Nova York, Lovaina, Warwick i Tel Aviv, i des de 1974 presidia el jurat del premi Jean Cocteau de cinema.