Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Fernando Rey

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Carlos Saura (9)
Carmen Alborch (31)
Fernando Rey (4)
Francisco Vázquez (6)
José María Álvarez del Manzano (2)
Luis Buñuel (12)
Robert Bernard Altman (3)
Roger Vadim (2)
29 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Fernando Rey
Ens van deixar
El divendres 11 de març va ser enterrat al cementiri de La Almudena de Madrid, envoltat de centenars d'amics i coneguts, l'actor Fernando Rey. Al sepeli hi va assistir la més selecta representació del món del teatre i la cinematografia espanyola. La ministra de Cultura, Carme Alborch, també va voler ser present en el funeral i donar el condol personalment a la viuda, Mabel Karr, i als seus dos fills, així com l'alcalde de Madrid, José Maria Àlvarez del Manzano, i el de la Corunya, Francisco Vàzquez, en representació de la ciutat natal de Rey.

Fernando Rey havia mort el dimecres 9 de març a casa seva a Madrid, víctima d'un càncer de pròstata. Tenia 76 anys, havia fet més de cent pel•lícules després de 58 anys de professió i havia aconseguit ser considerat una veritable glòria nacional.

Fernando Casado Arambillet, conegut com a Fernando Rey, havia nascut el 20 de setembre de 1917 a la Corunya. El seu pare, Fernando Casado Veiga, havia estat coronel de l'exèrcit republicà. Va ser justament per l'esclat de la guerra que Fernando va haver d'interrompre els seus estudis d'arquitectura, quan van empresonar el seu pare. Anys després, aquest fet seria tema de conversa amb el mateix Francisco Franco, que durant la projecció de la pel•lícula Reina Santa (1946) a El Pardo, en què intervenia Fernando, li va dir, sabent que continuava enpresonat a València: "Por cierto, que tal sigue su padre?... Fue una lástima que su padre no hubiera estado con nosotros, de nuestro lado". Anys després, Rey va dir sobre el cas: "Franco admirava el meu pare perquè era un militar... Potser per això no el va matar."

La carrera artística de Fernando Rey va començar el 1940 quan va respondre a un anunci que demanava figurants. Així va ser com va intervenir a Los cuatro robinsones, un film de Cifesa. La segona intervenció seva va ser a Eugènia de Montijo (1944), però fins a Reina Santa (1946), de Rafael Gil, no va fer de galant. Després, de seguida vindrien Locura de amor (1948), de Juan de Ordufia, i Agustina de Aragón.

L'any 1948 va actuar al costat de Maria Fèlix a Mare nostrum i de Brigitte Bardot a Les bijoutiers du clair de lune (1958), de Roger Vadim. Aquestes actuacions li van facilitar el coneixement de Luis Buñuel, que el va contractar per fer Viridiana (1961) i Tristana (1967). Orson Welles també s'hi va fixar i el va incorporar al repartiment de Campanadas a medianoche (1965).

El triomf internacional definitiu li va arribar fent de cap de narcotraficants a French Connection (1971), de William Friedkin, una pel•lícula que va obtenir cinc Oscars a Hollywood. El primer premi internacional el va obtenir al Festival de Cannes de 1977, per Elisa, vida mía (1976), de Carlos Saura.

Després de fer dues pel•lícules més amb Buñuel, El discreto encanto de la burguesía (1972) i Ese oscuro objeto del deseo (1977), Rey va veure definitivament consagrada la seva carrera i es permetia triar les feines que li proposaven. Així va acceptar fer Quintet (1979), de Robert Altman, on va actuar al costat de Paul Newman, però no gaire cosa més.

Les seves últimes aparicions van ser a Madregilda(W93), de Francisco Regueiro, i a la sèrie televisiva Don Quijote, de Manuel Gutiérrez Aragón. Encara va fer una altra pel•lícula, Al otro lado del túnel, de Jaime de Arminàn, que no va arribar a veure estrenada.