Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Frederica Montseny

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Gènere, dones (87)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Felipe González (226)
Francisco Largo Caballero (1)
Frederica Montseny (3)
Joan Montseny (1)
Teresa Mané (1)
Entitats Entitats
Confederació Nacional del Treball (8)
Federació Anarquista Ibèrica (2)
La Revista Blanca (1)
Solidaridad Obrera (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
52 lectures d'aquest article
39 impressions d'aquest article
Frederica Montseny
Ens van deixar
El divendres 14 de gener va morir a Tolosa de Llenguadoc Frederica Montseny, als 88 anys. Històrica dirigent anarquista, defensora irreductible de l'ideari llibertari i feminista de raó i acció, la seva vida va ser una síntesi activa de l'època que li va tocar viure: els anys de la revolució, de la guerra i de la utopia social.

Frederica Montseny va néixer el 12 de febrer de 1905 a Madrid, on els seus pares vivien després de patir una deportació a Anglaterra. Els pares de Frederica eren dos importants anarquistes, Joan Montseny i Teresa Mané, més coneguts en el moviment amb els sobrenoms de Federico Urales i Soledad Gustavo. La seva mare, nascuda a Vilanova i la Geltrú i mestra de professió, havia arribat a fer-se un nom en el moviment anarquista internacional. El seu pare va professar també l'ideari llibertari. Tots dos van fundar una escola laica a Reus.

La parella va decidir tornar a Barcelona, poc després de néixer Frederica. Des de ben petita els seus pares li van inculcar la defensa de la teoria i la pràctica llibertàries, i li van ensenyar a llegir i a escriure, sense que hagués d'anar a escola.

A16 anys, Frederica va publicar la seva primera novel·la, Horas tràgicas, i a 18 anys el seu primer article a Solidaridad Obrera. El 1935 ja dirigia l'edició barcelonina de La Revista Blanca. Havia escrit dues novel·les més, Victoria (1925) i La indomable (1927).

Políticament, Frederica va ser una dona de militància. No feia res fora del moviment, i amb els seus antecedents i la seva capacitat de treball no li va costar gaire arribar a la direcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a mitjans dels anys 30. Malgrat les seves divergències amb la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), de caràcter més industrialista i obrerista, Frederica va ingressaren el comitè peninsular de l'organització l'any 1936, i va reivindicar l'acció directa i de masses enfront del politicisme imperant a la CNT.

La sublevació militar del 18 de juliol de 1936 va fer canviar els anarquistes, que es van trobar amb una revolució social als carrers i amb uns polítics que volien casar el seu catalanisme progressista amb un moviment social que se'ls escapava de les mans.

Frederica va donar suport a la creació dels Comitès de Milícies Antifeixistes i va defensar que la gent manés al carrer, però que no calia prendre el poder formalment. La difícil situació dels partits durant la Guerra Civil va fer que Frederica Montseny, malgrat el seu ideari anarquista, acceptés la cartera de Sanitat i Assistència Social en el govern de Largo Caballero i fos ministra des del novembre del 1936 fins al maig del 1937. Així es va convertir en la primera dona ministra de l'Estat espanyol.

Des del ministeri, va promulgar la primera llei d'avortament de la història d'Espanya. També va impulsar diverses accions contra l'explotació de la dona i la prostitució, i contra les malalties venèries i el càncer. La caiguda del govern Caballero la va apartar de les responsabilitats ministerials el 1937.

Acabada la guerra es va exiliar a França, i l'any 1945 es va instal·lar, juntament amb el seu company, Germinal Esgleas -amb qui vivia des del 1929 i amb qui va tenir 3 fills-, a Tolosa de Llenguadoc, des d'on va dirigir l'organització anarquista a l'exili. Els seus intents de refundar el moviment llibertari van ser infructuosos.

Dels anys de postguerra són les seves obres: Mujeres en la càrcel (1949), Cien días de la vida de una mujer (1949) i Pasión y muerte de los españoles en Francia (1950). L'any 1964 va publicar Heroínas. L'últim dels seus llibres datava del 1987 i tenia un caràcter autobiogràfic: Mis primeros cuarenta años.

No va ser fins l'any 1976, un cop mort el dictador, que Frederica Montseny va tornar a la vida pública espanyola, encara que no va abandonar mai la seva residència a Tolosa. Frederica va dir el 1982, quan els socialistes de Felipe González van guanyar les eleccions: "No són els socialistes els qui han pres el govern; és el poder el que ha pres els socialistes."