Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Georges Duby

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Historiadors i arqueòlegs (35)
Personatges Personatges
Georges Duby (3)
Georges Dumézil (1)
30 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
Georges Duby
Ens van deixar
El 3 de desembre de 1996, va morir a 77 anys, a casa seva, a Ais de Provença, George Duby, considerat el medievalista més important de la segona meitat del segle XX.

L'autor de Temps des cathédrales (1976, que es va convertir en sèrie televisiva) va fer de l'Edat Mitjana un èxit de vendes amb algunes de les obres que va escriure, com Les trois ordres ou l'imaginaire du féodalisme (1978), seguit de Le chevalier, la femme et le pétre (1981).

Aquest important representant de la tercera generació de l'escola dels Annals va dedicar els últims anys de la seva vida a l'estudi de les condicions de vida de les dones a l'Edat Mitjana, tema en què va estar treballant fins poc abans de morir. L'abril del 1996 es va publicar el tercer volum de Dames du XIle siècle. El seu interès pel tema el va dur a codirigir la monumental Història de les dones en col•laboració amb Michelle Perrot.

Com a medievalista, Georges Duby havia obert molts camins nous. Va desenvolupar tota una tesi sobre la societat dels segles XI i XII a la regió de Mâcon, va fer molts estudis sobre l'economia rural a l'Occident medieval i es va interessar particularment per la vida dels guerrers i els pagesos a l'Edat Mitjana. Duby va conrear també la història dels esdeveniments (Le Dimanche de Bouvines, 1973) i la biografia (Guillaume le Maréchal, 1984).

Georges Duby havia nascut el 7 d'octubre de 1919 a París, fill d'un tintorer. Estudiant a Lió es va apassionar per la geografia, i va adquirir la convicció que la societat s'havia de considerar en la seva totalitat. El 1944 va conèixer l'historiador Lucien Fevre, cosa que determinaria definitivament la seva dedicació a l'estudi de la història. El segon coneixement en importància de la seva vida va ser el de l'historiador Georges Dumézil, a qui sempre va considerar el seu mestre.

Duby s'havia llicenciat i doctorat en lletres per la Universitat de Mâcon, i havia estat professor assistent a la Facultat de Literatura de Lió el 1944 i docent d'història medieval a la Universitat de Besançon el 1950 i d'Ais de Provença des del 1951. Dumézil el va portar al Col•legi de França el 1970 (on es va estar fins al 1992) i el 1985 va començar a dirigir amb Philippe Aries la col•lecció Història de la vida privada. Tots dos van col•laborar en la revista Annales, que va suposar una revolució en el món de la historiografia.

El 1986 va entrar al consell editor de la cadena francesa de televisió La Sept, de la qual va ser nomenat president el 1988. Un any abans havia ocupat la vacant de Marcel Arland a l'Acadèmia Francesa. Des del 1989 va ser membre del Consell Superior de la Llengua Francesa. Doctor honoris causa per nombroses universitats, va ser membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.