Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Henry Mancini

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Blake Edwards (3)
Franco Zeffirelli (1)
Henry Mancini (3)
Stanley Donen (3)
Entitats Entitats
Premis Grammy (22)
The Academy Awards (71)
26 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
Henry Mancini
Ens van deixar
El dimarts 14 de juny va morir a casa seva a Beverly Hills (Califòrnia) Henry Mancini, un dels més destacats compositors de música per a cinema i televisió de les últimes dècades. Mancini va morir als 70 anys havent compost música per a més de 90 pel•lícules. Va rebre 20 premis Grammy i 4 premis Oscar. De les seves composicions, dues es van fer particularment populars amb el pas del temps, Moon River, del film Desayuno con diamantes, i el tema central de La pantera rosa.

Henry Mancini va néixer a Cleveland, Ohio, el 16 d'abril de 1924. El seu pare era flautista i això va determinar la seva vocació per la música. Va fer els seus estudis musicals a la Juillard School de Nova York. A mitjans dels quaranta va començar a treballar com a pianista de l'orquestra de Glenn Miller. La seva esposa Ginny n'era precisament una de les cantants habituals. La seva primera banda sonora va ser pel film The Glenn Miller story, del 1954, i la segona per The Benny Goodman story (1956).

Orson Welles va ser qui li va encarregar el que seria el seu primer gran èxit: la banda sonora de la pel•lícula Set de mal (1958). L'èxit obtingut li va reportar nous encàrrecs: Peter Gunn, de Blake Edwards, una sèrie de televisió que va aconseguir batre el rècord de discos venuts: un milió de còpies.

Amb Edwards, Mancini va guanyar el seu primer Oscar l'any 1961 per la música de Desayuno con diamantes. L'any següent en va obtenir un altre per la música de Días de vino y rosas.

Des de llavors, dir Mancini va ser sinònim de música de pel•lícula: La pantera rosa, La carrera del siglo, Darling Lili, Víctor o Victoria, totes de Blake Edwards; Charada, Arabesco, Dos en la carretera, amb Stanley Donen; i Romeo y Julieta, amb Franco Zeffirelli.

El mes d'abril de 1994 Hollywood li va retre un homenatge en la festa del seu aniversari. D'alguna manera, Mancini ja sabia que era el seu comiat oficial: feia un any que sabia que tenia un càncer de pàncrees.