Article
 |
 |
 |
Fes-ho còrrer |
|
|
|
 |
Paraules clau |
| Història, arqueologia (206) | |
| Historiadors i arqueòlegs (35) | |
 |
Personatges |
| Joan Ainaud de Lasarte (5) | |
| Manuel Ainaud Sánchez (1) | |
| 146 lectures d'aquest article |
| 50 impressions d'aquest article |
| Joan Ainaud de Lasarte |
| Ens van deixar |
| El 5 de novembre va morir a Barcelona, a l'edat de 76 anys, l'historiador Joan Ainaud de Lasarte, víctima d'una aturada cardíaca, després d'anys de patir la malaltia de Parkinson. Feia cinc dies que havia enterrat la seva filla Maria del Mar Ainaud, de 30 anys, que va morir al mateix hospital que ell, on havia estat ingressada en tornar de Lausana a causa d'una pneumònia. Ainaud va ser un estudiós de primera magnitud de la història de l'art romànic i gòtic, i en el moment de la seva mort era vicepresident de la Junta de Museus de Barcelona, càrrec per al qual va ser designat pel Parlament de Catalunya. El 1992 havia acabat la seva història sobre deu segles de pintura catalana. Joan Ainaud de Lasarte va néixer a Barcelona el 1919. Fill de Manuel Ainaud Sánchez, artista i pedagog, va estudiar a l'escola Blanquerna i a l'Institut Escola de la Generalitat, i es va doctorar en història de l'art per la Universitat de Barcelona. El 1935, poc abans de l'esclat de la Guerra Civil, va participar en els treballs d'excavació d'una vila romana. La Guerra Civil va suposar una interrupció de la seva formació, i un cop acabada va haver de convalidar els seus estudis universitaris. El 1941 va començar a treballar a la Junta de Museus de Barcelona, i l'any següent va iniciar la seva col·laboració amb l'Institut Ametller d'Art Hispànic. El 1948 va ser nomenat director de la Junta de Museus, càrrec que va conservar fins al 1985, any en què va dimitir per les diferències sorgides amb l'Ajuntament de Barcelona. El motiu era que ell considerava que no havien de ser els arquitectes els qui decidissin sobre les obres museístiques. Al capdavant de la Junta va desenvolupar algunes iniciatives de gran envergadura, com ara la creació del Museu Picasso i el Museu de Ceràmica, l'organització l'any 1961 de la gran exposició del Consell d'Europa, la campanya per a la restauració de les petites esglésies del Pirineu, encetada el 1969, i la modernització de les instal·lacions del Museu Nacional d'Art de Catalunya, iniciada el 1973. El 1968 va ingressar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va impartir docència fins al 1978, any en què va passar a ocupar la presidència de l'Institut d'Estudis Catalans. Ainaud, a més de president de l'Institut d'Estudis Catalans, va ser membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, així com membre del Consell Internacional de Museus. En possessió de la Medalla d'Or de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i la de la Reina Sofia, i també del premi Jaume I, era casat amb Assumpta Escudero, directora del Museu del Monestir de Pedralbes. Joan Ainaud va destacar en l'organització i instal·lació de nombrosos museus d'art, i també va escriure diferents treballs d'història i art, entre els quals destaquen els dedicats a la pintura romànica i gòtica i a la ceràmica hispànica. |
Cercador
Quins temes t'interessen?
- Ciència, Tecnologia i Coneixement
- Cultura, Espectacles i Mitjans de Comunicació
- Economia
- Esports
- Societat i Successos
- Treball
Conèixer més sobre...
