Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
José Luis Aranguren

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Filòsofs, pensadors, humanistes (30)
Personatges Personatges
José Luis López Aranguren (3)
155 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
José Luis Aranguren
Ens van deixar
El 17 d'abril de 1996 va morir a Madrid, víctima d'una insuficiència cardíaca, el filòsof José Luis López Aranguren, considerat un dels grans continuadors de la tradició filosòfica espanyola que arrencava amb la Generació del 98 i continuava amb José Ortega y Gasset. Aranguren va saber imprimir en el seu pensament una dimensió humanista i universal nova, que connectava amb el pensament progressista d'arrel marxista dels anys setanta.

Aranguren va ser també un professor carismàtic i una personalitat compromesa que mai no va deixar d'opinar sobre l'actualitat o la política, des de la seva visió moral de l'existència humana. A la primera postguerra es va convertir en el renovador del catolicisme a través dels seus estudis sobre el protestantisme, i la seva actitud valenta en els anys de dictadura li va suposar l'expulsió de la universitat.

El 1953 havia guanyat per oposició la càtedra d'ètica i sociologia a la Universitat Complutense de Madrid, on va treballar fins a l'agost del 1965, quan va ser expulsat en donar suport a la revolta estudiantil juntament amb els seus companys Enrique Tierno Galvan i Agustín Garcia Calvo. En aquella ocasió, el professor d'estètica de la Universitat de Barcelona José Maria Valverde (que va morir el 6 de juny de 1996) va dimitir com a catedràtic per solidaritzar-se amb els expulsats de la universitat madrilenya.

El filòsof va passar onze anys fora de l'Estat espanyol, fins a la mort del general Francisco Franco, donant classes i conferències a les universitats nord-americanes, on va coincidir amb l'eclosió del moviment hippy. Malgrat el seu allunyament, Aranguren s'havia convertit en un referent per a les noves generacions de pensadors i polítics de l'antifranquisme. Entre els seus deixebles figuraven els filòsofs Xavier Rubert de Ventós, Victòria Camps, Eugenio Trias, Javier Muguerza, Adela Cortina i Esperanza Guisán.

Mereixedor de nombrosos premis, com el Príncep d'Astúries 1995 de comunicació i humanitats i el Premio Nacional d'assaig 1989 per l'obra Ética de la felicidad y otros lenguajes en el seu 80è aniversari la comunitat filosòfica espanyola li va dedicar el volum Ética día tras día i la Generalitat de Catalunya li va retre un homenatge destacat, en reconeixement de la seva defensa de la identitat catalana.

En els seus 86 anys de vida va produir una extensa obra que li va donar reconeixement i prestigi internacional. Alguns dels títols que cal destacar són Catolicismo y protestantismo como formas de existencia (1952), La ética (1958), Ética y política (1963), Talante, juventud y moral (1975) i La función social de los intelatuales (l983).
José Luis López Aranguren havia nascut el 9 de juny del 1909 en el si d'una família rica a Àvila, on també va ser enterrat. En morir el seu pare, quan Aranguren tenia quatre anys, va passar la infància a Sant Sebastià —on els avis materns el van ensenyar a parlar euskera.

Estudiant dels jesuïtes de Chamartín, va ser deixeble de José Ortega y Gasset, Xabier Zubiri i Eugeni d'Ors. Sobre aquest últim va publicar la seva tesi doctoral i primera obra, el 1945: La filosofia de Eugenio d'Ors.