Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
José Maria Valverde

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
José Maria Valverde (2)
41 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
José Maria Valverde
Ens van deixar
El 6 de juny de 1996 va morir a Barcelona, a 70 anys, el catedràtic d'estètica, poeta, historiador i traductor José Maria Valverde. Aquest amic d’Aranguren s'havia solidaritzat amb el filòsof, amb Enrique Tierno Galvan i amb Agustín García Calvo, dimitint de la seva càtedra de la Universitat de Barcelona quan tots tres van ser expulsats de la Complutense de Madrid el 1965. Valverde va representar en el món de l'estètica el mateix que Aranguren en el de l'ètica: un punt de referència ineludible quan es parlava del seu camp de coneixement.

La dimissió de Valverde li va valer l'augment del seu prestigi, carisma i popularitat a l'Espanya antifranquista. A més a més, com Aranguren, va aprofitar per iniciar l'aventura nord-americana, i va exercir de professor als Estats Units i al Canadà fins a l'any 1977, quan va recuperar la seva càtedra a la Universitat de Barcelona.

De la seva obra com a poeta, religiosa i existencial, vinculada a la generació dels cinquanta, destaquen Hombre de Dios (1945), La espera (1949), Versos del domingo (1954) i Ser de palabra y otros poemas (1976). La seva poesia aplegada a Poesías reunidas, 1945-1990, va rebre el premi Ciutat de Barcelona el 1991.

El tema bàsic de l'obra filosòfica de Valverde era la relació entre llenguatge i pensament. Entre els seus assajos
van destacar Estudios sobre la palabra poètica (1952), Guillermo de Humboldt y la filosofía del lenguaje (1955), Ser de palabra (1977) i Nietzsche, de filósofo a Anticristo (1992), a més de la Història de la literatura universal, en col·laboració amb Martí de Riquer.

Com a traductor, va ser important la seva tasca molt personal amb Ulisses, de James Joyce. També va traduir altres obres emblemàtiques de grans autors de la literatura universal, que li van suposar rebre el Premio Nacional de traducció el 1990, "per la tasca de tota una vida". El 1960 havia guanyat el Premio Nacional de Traducción Fray Luis de León per Cincuenta poesías de Rilke, i va tornar a rebre aquest guardó el 1978. A més, va publicar un volum sobre Antonio Machado (1981), un dels seus poetes predilectes (juntament amb Rubén Darío, Miguel de Unamuno i Juan Ramon Jiménez, i diversos estudis com El barroco (1983) i Movimientos literarios (1982).

A més, va ser president de la Casa de Nicaragua i cap de llista del PCC.