Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Josep Escobar

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Personatges Personatges
Feliu Elies (1)
Josep Escobar (4)
Ricardo García (1)
Entitats Entitats
Editorial Bruguera (4)
Estela Films (1)
Estudios Chamartín (1)
TBO (Tebeo) (3)
162 lectures d'aquest article
102 impressions d'aquest article
Josep Escobar
Ens van deixar
El món dels còmics, i més concretament dels tebeos, va quedar orfe l'any 1994 amb la mort d'un dels seus millors representants, Josep Escobar, creador, entre altres, dels famosos Carpanta, Zipi i Zape, Petra, Doña Tula, Don Pantuflo i Protasio.

Escobar va morir als 85 anys en una residència d'avis de Barcelona, on havia ingressat tres mesos abans, el dijous 31 de març, a causa d'una embòlia. Feia temps que patia demència senil i per això era a la residència, on la seva dona, Dolors Roura l'anava a veure cada dia.

Feia dos anys que Escobar no treballava ja a causa de la seva malaltia, però fins llavors havia continuat dibuixant sense parar, creant noves aventures per als seus personatges, que fins i tot havien estat portats als dibuixos animats.

Però els personatges d'Escobar no eren del cine, eren del paper, del TBO, aquells facsímils amb què s'havien educat dues o tres generacions de postguerra i que tan bé descrivien les preocupacions fonamentals de la gent de l'època: la fam, la picardia, l'avarícia, la llibertat, etc.

Josep Escobar i Saliente havia nascut a Barcelona el 22 d'octubre de 1908. L'any 1915 es va traslladar a Granollers amb la seva família per raó de la feina del seu pare, que era administrador de Correus.

Des de sempre li havia agradat dibuixar. Admirava en Feliu Elies, Apa, i Ricardo García, Hito, dos dels principals dibuixants i caricaturistes de l'època, una època farcida de publicacions, sàtira, dibuixos i idees.

Escobar va començar col•laborant en publicacions com El Patufet, Virolet, L'Esquella de la Torratxa, L'Esquellot, La Campana de Gràcia o Papitu. En aquesta última publicació és on va fer servir per primer i únic cop un pseudònim, Penta. L'any 1922, Escobar va editar el seu primer conte, La mentira, a la revista Pulgarcito.

Professionalment, compaginava el dibuix amb una feina fixa a Correus. En acabar la guerra, però, va perdre la feina a Correus, en represàlia pel seu republicanisme, i va ser condemnat a sis anys i mig de presó, dels quals en va complir un i mig.

La seva següent feina va ser a Editorial Bruguera, que llavors començava. Va col•laborar a la publicació Pulgarcito i va fundar, juntament amb d'altres, Tiovivo. L'experiència no va rutllar i va haver de continuar treballant per Bruguera, editorial que ja no abandonaria mai.

Escobar també va escriure teatre en català, i malgrat el poc reconeixement a la seva obra dramàtica cal esmentar les peces Assaig general, A dos quarts de set, Rapte i L'altra cara de la Lluna.

També cal esmentar el seu paper com a precursor dels dibuixos animats. L'any 1937 va crear el personatge Joan Milhomes, de dibuixos animats, i va participar molt de prop en la realització del curt La rateta que escombrava l'escaleta (1934). La seva tasca als estudis Chamartín, on era responsable dels personatges El toro Civilón i El niño Pituco, es va interrompre en decretar-se l'obligatorietat del No-Do, que va arruïnar tot el sector de curtmetratges. L'any 1950 va tornar-hi, participant en el llargmetratge érase una vez... (la història de la Ventafocs en castellà), que va promoure Estela Films, productora fundada per Cirici Pellicer i Josep Benet.