Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Juan Gil-Albert

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Juan Gil-Albert (3)
Octavio Paz (4)
Entitats Entitats
Consell Valencià de Cultura (10)
Institut Alfons el Magnànim (2)
30 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Juan Gil-Albert
Ens van deixar
El 3 de juliol va morir a València l'escriptor Juan Gil-Albert, un dels més grans poetes valencians en llengua castellana del segle. Gil-Albert tenia 90 anys i feia mesos que s'estava en un llit, malalt. Malgrat la importància de la seva obra, Gil-Albert va haver d'esperar bastants anys fins que no va rebre el reconeixement oficial. Així, l'any 1982 la Generalitat Valenciana li va donar el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes.

Juan Gil-Albert va néixer a Alcoi I’1d'abril de 1904 i va ser el germà gran i únic baró dels quatre fills que van tenir els seus pares. La família es va traslladar a València, on Juan va fer els estudis als escolapis i va cursar les carreres de dret i filosofia i lletres.

A la universitat va conèixer Gabriel Miró, que el va posar en contacte amb el món literari espanyol de l'època. Va col•laborar a la revista Hora de España, de la qual va arribar a ser secretari. Als anys de la guerra, Gil-Albert es va exiliar a França, on va passar per l'amarga experiència dels camps de concentració. Més tard va anar a Mèxic, on va fer amistat amb escriptors com Octavio Paz. L'any 1943 va iniciar un viatge per tot Sud-amèrica que va durar fins l'any 1947, quan va decidir tornar a València.

L'obra completa de Gil-Albert va ser editada l'any 1981 per l'Institut Alfons el Magnànim quan feia deu anys que ja s'havia publicat una antològica dels seus escrits, Fuentes de la constància.
La fascinación de lo irreal i Vibración de estío, una mena d'esborranys de novel•les, van ser les primeres obres de Gil-Albert, publicades entre 1927 i 1928. Les van seguir Cómo pudieron ser (1932), Crónicas para servir al estudio de nuestro tiempo (1934) i Disipadas mariposas (1935).

Pel que fa a poesia, entre 1936 i 1939 va editar Misteriosa presencia, Son nombres imaginarios i Cadente horror. També, a Sud-amèrica, Las ilusiones, i ja a Espanya, El existir media corriente, editada l'any 1949.

A partir de mitjans dels cinquanta va iniciar una fecunda producció amb obres com: Concertares amor (1951), Contra el cine (1955), Intento de una catalogación valenciana (1955), Poesia carmina manu tremendi ducere (1961), Concierto en mi menor (1964), La trama inextricable (1968) i La meta física (1974), Los días contados (1974), Valentín (1974) i Homenaje a William Shakespeare(1974).

Gil-Albert era doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant (1984) i membre del Consell Valencià de Cultura (1987).