Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Julio Caro Baroja

Julio Caro Baroja rep el premi Príncep d'Astúries l'any 1983 de mans del príncep Felip

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Guillermo Díaz-Plaja (1)
Julio Caro Baroja (4)
Pío Baroja i Nessi (1)
Entitats Entitats
Museu del Poble Espanyol (2)
Premi Internacional Menéndez Pelayo (1)
Premi Príncep de Viana (1)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Premio Nacional de las Letras (17)
Real Academia de la Historia (5)
Real Academia de la Lengua Española (37)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Vera de Bidasoa (Navarra) (2)
30 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Julio Caro Baroja
Ens van deixar
El 18 d'agost de 1995 va morir a casa seva, a Vera de Bidasoa, a conseqüència d'una diabetis severa, l'antropòleg i escriptor Julio Caro Baroja, nebot del pensador i narrador de la fi de segle passat Pío Baroja i representant d'un dels corrents assagístics en llengua espanyola més prolífics de la postguerra.

Caro Baroja va aconseguir amb la seva extensa obra oferir una perspectiva antropològica, sòlidament documentada, sobre l'etnologia del poble basc. Al llarg de més de 100 llibres, Caro Baroja va recopilar mites, llegendes i tradicions, fonent-les en una amalgama presidida per la idea d'integració amb altres ètnies i cultures de l'Estat.

Fill de pare italià i mare basca, Julio Caro Baroja va néixer el 13 de novembre de 1914 a Madrid, on va estudiar filosofia i es va llicenciar el 1942, i més tard es va doctorar en història antiga. El 1944 va ser nomenat director del Museu del Poble Espanyol de Madrid. Entre 1951 i 1960 va ampliar els seus estudis als Estats Units, on es va especialitzar en etnologia i antropologia.

La influència de la família materna va marcar la infantesa i la joventut de Caro Baroja, que sempre es va considerar un deixeble del seu oncle, el novel·lista Pío Baroja, germà de la seva mare. D'ell va heretar els llibres, la solteria, una certa fama de misogin i un sentit nostàlgic del passat, i a més tenia una considerable fama de liberal i anticlerical.

Home estudiós i reservat, amb una salut més aviat feble, va passar la major part de la seva vida a la casa de Vera de Bidasoa, a Iztea, que també havia heretat del seu oncle juntament amb una biblioteca de 12.000 llibres que ell va ampliar fins als 40.000.

Guanyador del premi Príncep d'Astúries de ciències socials (1993), del Nacional de las Letras (1985), de l'Internacional Menéndez y Pelayo (1989) i del Príncep de Viana (1995), era membre de la Reial Acadèmia de la Història des de 1963 i de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola des del 1985, on va ocupar la butaca de Guillermo Díaz-Plaja.

Entre les seves obres destaquen: Los vascos (1949), Las brujas y su mundo (1961), Vidas màgicas e Inquisición (1967), Los Baroja (1972), Ritos y mitos equívocos (1974), La casa de Navarra (1982), Visiones de España (1987), Terror y terrorismo (1989) i Los mundos soñados (1991).