Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Krzysztof Kieslowski

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Krzysztof Kieslowski (3)
32 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Krzysztof Kieslowski
Ens van deixar
El 13 de març de 1996, un infart de miocardi, després d'una intervenció quirúrgica a cor obert a l'Hospital de Varsòvia, va acabar amb la vida del director de cinema polonès Krzysztof Kieslowski, a l'edat de 54 anys.

Des del 1994, després de l'èxit obtingut amb la seva trilogia Tres colors, Kieslowski vivia retirat de la vida pública a la seva Polònia natal i havia declarat que ja no rodaria més pel•lícules perquè se sentia cansat i sense inspiració.

Kieslowski havia desenvolupat la seva feina des dels anys seixanta, però no va ser fins als noranta que va aconseguir el reconeixement internacional. Quan va estrenar a França La doble vida de Verònica (per la qual l'actriu Irene Jacob va rebre el premi a la millor interpretació femenina al Festival de Cannes) ja era conegut a Polònia com a autor de documentals com ara La foto o La cicatriu, i de llargmetratges marcadament dissidents amb el règim comunista.

Krzysztof Kieslowski va néixer a Varsòvia el 27 de juny de 1941. El seu pare era enginyer i la seva mare una treballadora industrial. Des de petit va mostrar una clara vocació pel cinema i va entrar a estudiar a l'Escola de Tècniques Teatrals el 1957, mentre treballava en una sastreria d'actors.

Acabats els estudis de teatre el 1962, es va graduar l'any 1969 a l'Escola de Cinema de Lodz. A mitjans dels setanta, Kieslowski va fer els seus primers intents de professionalitzar-se rodant Pas subterrani i Amateur. Després va fer Accident i Sense final. Tot aquest cinema inicial estava marcat per la censura comunista i els intents de transmetre un missatge alliberador, molt en sintonia amb la lluita que en aquella època portava el sindicat Solidarnosc de Lech Walesa.

El 1988 va aconseguir presentar una de les seves pel•lícules, No mataràs, al Festival de Cannes, on va obtenir un guardó. Al cap de pocs mesos, a Sant Sebastià una altra pel•lícula de la mateixa sèrie, va ser guardonada amb el premi especial del jurat, No amaràs. Des de llavors el seu nom va començar a sonar en el món occidental i sobretot a França, on li van oferir la possibilitat de rodar noves pel•lícules. La caiguda del comunisme a Polònia el 1989 va afavorir el seu trasllat a París, on es va establir i hi va rodar els films que li valdrien el reconeixement de la crítica internacional, La doble vida de Verònica (1991) i la seva famosa trilogia dels colors: Blau, que li va valer el Lleó d'Or a Venècia el 1993, Blanc, Ós de Plata a Berlín el 1994, i Vermell, el 1995.

L'èxit aconseguit a Europa pel cinema de Krzysztof Kieslowski es va atribuir a la seva capacitat per fer de l'observació de la vida quotidiana un exercici estètic d'elevada sensibilitat. Les frases curtes i matisades donaven gruix a les històries d'amor que explicava, sempre en un to intimista i tractant d'establir una complicitat profunda amb l'espectador, com si es tractés d'un llibre. Kieslowski deia que s'havia fet realitzador cinematogràfic perquè no sabia escriure: "Jo només sóc un artesà i un observador."