Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Melina Mercouri

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Joseph Losey (3)
Juan Antonio Bardem (8)
Jules Dassin (1)
Melina Mercouri (3)
Pan Characopos (1)
Vittorio de Sica (3)
Entitats Entitats
Melina Films (1)
Moviment Socialista Panhel·lènic- Partit Socialista Panhel·lènic (8)
27 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Melina Mercouri
Ens van deixar
El 6 de març va morir a Nova York, on havia anat per operar-se, l'actriu i política grega Melina Mercouri, a l'edat de 68 anys. Melina, que va morir a conseqüència d'un càncer de pulmó, havia estat una de les actrius europees més destacadas als anys seixanta i una de les polítiques socialistes més actives de Grècia. Quan va morir, precisament, era ministra de Cultura del seu país, un càrrec que havia ocupat en diverses ocasions.

Melina Mercouri va néixer el 18 d'octubre de 1925 a Atenes. Filla i néta de polítics i aristòcrates, el seu pare va ser ministre i alcalde de la capital grega. Melina sempre va manifestar una vocació particular per l'art, fet que la va impulsar a estudiar art dramàtic malgrat l'oposició familiar. Als 17 anys es va casar, per primer cop, amb el milionari Pan Characopos.

L'any 1952 es va traslladar a París, on va entrar en relació amb el cinema l'any 1957 després de conèixer el director Jules Dassin. Junts van fer El que debe morir. L'any 1958 va filmar amb Joseph Losey La gitana y el Caballero.

La pel•lícula més famosa de Melina, però, va ser Nunca en domingo, que li va valer l'any 1960 el premi a la millor actriu al Festival de Cannes. El film havia estat dirigit per Jules Dassin, amb qui llavors va iniciar una relació sentimental que duraria fins a la seva mort.

L'any 1962 va fer Juicio final amb Vittorio de Sica, i l'any 1964, Los pianos mecánicos amb Juan Antonio Bardem. Aquell any també va protagonitzar Fedra i Topkapi, pel•lícules que havia produït amb l'empresa que van crear amb Dassin, Melina Films.

Melina Mercouri va començar les seves activitats polítiques al PASOK, fet que va motivar que hagués d'abandonar el país quan els militars van arribar al poder l'any 1967. L'exili va durar fins a l'any 1974. Els militars, mentrestant, li van retirar la nacionalitat grega, li van confiscar les propietats i la van acusar de terrorisme. Ella, en resposta a la repressió a què era sotmesa, va publicar un llibre autobiogràfic molt combatiu, Vaig néixer grega.

En tornar al seu país, va guanyar un escó a les eleccions democràtiques del 1977. Del 1981 al 1985 va ocupar el ministeri de Cultura i Ciències al govern de Papandreu, i l'any 1985 va ser nomenada ministra de Cultura, Joventut i Esports.

L'any 1990 va presentar la seva candidatura a l'alcaldia d'Atenes, però no va guanyar. L'any 1993 va tornar al ministeri de Cultura, des d'on va protagonitzar la reivindicació dels marbres del Partenó exposats al British Museum de Londres.

Estava convençuda que ho aconseguiria, però el càncer li va impedir demostrar-ho.