Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Cerimònia fúnebre per Miquel Tarradell

Miquel Tarradell

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Història, arqueologia (206)
Historiadors i arqueòlegs (35)
Personatges Personatges
Jaume Vicens Vives (8)
Joan Triadú (9)
Josep Palau i Fabre (22)
Lluís Pericot (1)
Miquel Tarradell (4)
Entitats Entitats
Ariel (4)
Fonaments (1)
Museu de Tetuan (1)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
William L. Bryant Foundation (1)
40 lectures d'aquest article
24 impressions d'aquest article
Miquel Tarradell
Ens van deixar
El 2 de gener va morir a Barcelona, als 74 anys, Miquel Tarradell, arqueòleg i historiador i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1977. Tarradell, que des la mort de la seva dona i el suïcidi del seu fill havia quedat molt deprimit, va morir a causa d'una aturada cardíaca.

Catedràtic d'arqueologia de la Universitat de València i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, la seva mort es va produir just una setmana abans que la Universitat de València publiqués una monografia sobre la seva obra. A títol pòstum, però, la Universitat de Barcelona li va retre un homenatge el 4 d'abril.

Miquel Tarradell va néixer a Barcelona el 1920. Fill d'una família de menestrals, els avis tenien una taverna al carrer de l'Oli i els pares van posar botiga al carrer de la Bòria.

El 1941 va començar a estudiar arqueologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar. Es va doctorar a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre la cultura de l'Algar, aportant elements totalment nous per al seu coneixement.

Deixeble del professor Lluís Pericot, a la universitat va conèixer el pedagog Joan Triadú i el poeta Josep Palau i Fabre amb qui va fundar el 1946 la revista Ariel, una de les poques publicacions en català de l'època.

Entre 1948 i 1956 va ser director del Servei d'Excavacions del Protectorat Espanyol del Marroc i del Museu de Tetuan, des d'on va organitzar moltes investigacions i es va interessar particularment per la ciutat púnica i romana de Lixus. D'aquesta època són les obres Marroc púnic, publicada a Tetuan el 1960, i Garum i les salines antigues del Mediterrani Occidental, editada a París el 1965.

El 1956 va guanyar la càtedra d'arqueologia, epigrafia i numismàtica de la Universitat de València, on es va estar fins al 1970, any en què va passar a la Universitat de Barcelona.

El 1957 va fer excavacions a la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia) i a les necròpolis talaiòtiques de Son Real i l'Illa de Porros, patrocinats per la William L. Bryant Foundation.

El 1962 va publicar El País Valencià del neolític a la iberització i una de les seves obres més conegudes, Les arrels de Catalunya. El 1968, Art ibèric. i el 1969, Art romà. També va contribuir a la Història dels catalans (1961) i a la Història del País Valencià (1965), que va dirigir Ferran Soldevila, i a la Història d'Espanya i Amèrica (1971), que va dirigir Jaume Vicens Vives.

El 1974 va editar Terracotes púniques d’Eivissa, i el 1975, en col·laboració amb la seva dona. Matilde Font, Eivissa cartaginesa, i va fundar la revista Fonaments. El 1978 va publicar Les ciutats romanes als Països Catalans.