Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Professors de secundària es manifesten contra la reforma educativa endegada pel Govern espanyol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Educació: ensenyament primari i secundari (417)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Carme Laura Gil (22)
Entitats Entitats
Comissions Obreres (287)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Generalitat de Catalunya (1919)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Parlament de Catalunya (723)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Unió Sindical Obrera (5)
Unión General de Trabajadores (292)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
89 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Un any de polèmiques
Ensenyament
Durant l’any 2001 les polèmiques al voltant de l’ensenyament, especialment el secundari, van ser permanents. El malestar generat entre els professors de secundària per l’aplicació de la LOGSE, que obligava a escolaritzar conjuntament tots els alumnes fins als 16 anys, va esclatar en diversos conflictes. La polèmica de fons va ser alimentada pel govern espanyol, que durant l’any va anar anunciant diversos projectes de reforma orientats a tornar a un sistema de separació dels alumnes en funció de les seves capacitats. Algunes de les idees apuntades des de Madrid eren que els alumnes d’ESO repetissin curs en suspendre tres o més matèries, que als tretze anys es fixés l’itinerari que havien de seguir els alumnes en funció del seu rendiment acadèmic i que els estudiants fessin un examen de revàlida al final del batxillerat. Totes aquestes iniciatives havien d’emmarcar-se dins d’una anomenada llei de qualitat de l’ensenyament, que, finalment, va ser aparcada fins al 2002 en donar-se prioritat a l’aprovació de la llei orgànica d’universitats.

Des del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i des d’amplis sectors de la comunitat educativa catalana, aquests projectes eren considerats regressius i es temia, també, que sota el pretext de la qualitat s’introduïssin criteris uniformitzadors i espanyolitzadors en els continguts curriculars.

L’ensenyament va ser també un dels cavalls de batalla entre el govern català i l’oposició en haver-se produït diferents mobilitzacions del professorat en demanda de millores en infraestructures i salaris i haver estat criticada la política de concertacions desenvolupada pel departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que dirigia Carme Laura Gil. El mes de maig, entre 25.000 i 40.000 professors de tot Catalunya, convocats per la Plataforma Unitària Sindical, que agrupava els principals sindicats del sector, es van mobilitzar per exigir millores salarials, canvis en el sistema de matriculació i fer una crida en defensa de l’ensenyament públic. En general, les reivindicacions van ser ateses i es van concretar els mesos de setembre, en haver enllestit la Generalitat 45 actuacions en escoles i instituts, amb una inversió de 21.854 milions de pessetes, la qual cosa permetia reduir les 780 aules prefabricades del curs anterior en 150 unitats i deixar en 10.000 el nombre d’alumnes instal.lats en barracons. També va introduir la novetat que els alumnes de segon cicle d’educació secundària obligatòria (14 a 16 anys) fessin una hora més de matemàtiques a la setmana, i els de batxillerat, una hora més de llengua i literatura catalana, castellana i estrangera. Per altra part, el mes de novembre el departament d’Ensenyament i els sindicats CCOO i UGT van signar un principi d’acord que preveia un increment salarial de 18.000 pessetes mensuals per als professors de centres públics d’infantil, primària i secundària de Catalunya, amb la qual cosa s’equiparava així els sous dels ensenyants catalans amb els que rebien els d’altres comunitats autònomes. El preacord incloïa també la flexibilitat horària a primària i l’aplicació d’un sistema d’accés amb millors condicions per al personal interí.

El mes de juliol, el departament d’Ensenyament va haver d’afrontar les crítiques rebudes de l’oposició pels ajuts atorgats a l’escola concertada, en una compareixença de la consellera Carme Laura Gil davant la diputació permanent del Parlament de Catalunya. Gil va al·legar que s’havien concedit les subvencions dels concerts sobre la base d’una disponibilitat pressupostària contractada i va defensar la necessitat de garantir el dret de les famílies a l’elecció de centres i l’existència de centres d’ensenyament privat d’orientació pedagògica específica i de pagament. En l’àmbit polític, va destacar durant l’any l’aprovació per unanimitat al Senat el mes de setembre d’una moció de l’Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC i IC-V), que va tenir el suport del PSOE i l’acceptació del PP i CiU, perquè el català, el gallec i l’euskera fossin assignatures optatives en el segon cicle de l’educació secundària obligatòria (ESO) i en l’ensenyament postobligatori a les comunitats on no eren llengües oficials, així com que s’incloguessin en l’oferta curricular de matèries optatives de les universitats.