Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte basc (540)
Partits polítics i entitats (1853)
Pau i resolució de conflictes (406)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
Mario Onaindia Natxiondo (4)
Xabier Arzalluz (60)
Entitats Entitats
Euskal Herritarrok (92)
Eusko Alkartasuna (167)
Izquierda Unida - Ezker Batua (39)
Partit dels Socialistes Bascos (99)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Basc / Euskadi (267)
26 lectures d'aquest article
Entre Ermua i Estella



" ¿EI poble basc, cap o no cap dins la Constitució espanyola? ¿És suficient la via autonòmica per accedir a l'autogovern que destigem els bascos? ¿Cal buscar altres vies?"


Mario Onaindia
Parlamentari i dirigent del PSE-PSOE

Tothom tenia dret a pensar que, a les primeres eleccions basques sense la presència i el protagonisme del terrorisme, els temes I concrets dels ciutadans aflorarien i es posarien en primer terme, de manera que assistiríem a un debat electoral similar al de qualsevol país del nostre entorn: es parlaria sobre l'atur, la defensa o reforma de l'Estat de benestar. Però en aquestes eleccions s'han plantejat qüestions que a qualsevol altra comunitat autònoma (per exemple, a Catalunya) es van debatre i es van decidir al començament de la transició. ¿El poble basc, cap o no cap dins la Constitució espanyola? ¿És suficient la via autonòmica per accedir a l'autogovern que desitgem els bascos? ¿Cal buscar altres vies? No sembla que l'electorat hagi defugit aquests temes sinó que, al contrari, l'afluència a les urnes ha estat més nombrosa que a qualsevol elecció autonòmica, i ha superat fins i tot la participació de les últimes eleccions generals.

Tot plegat té la seva lògica. Els partits polítics bascos, sobretot els socialistes i els nacionalistes moderats, han mostrat la capacitat que tenen per muntar una Administració transparent al servei del ciutadà i de gestionar l'Estat de benestar millor fins i tot que qualsevol altra comunitat autònoma: no en va l'Administració basca es construeix des del recel i la desconfiança de dos partits bastant antagònics, i no des d'un que monopolitza el procés autonòmic. La qüestió és si aquests partits, i altres, som capaços de construir un únic país, conscient i orgullós de la seva pluralitat, capaç de ser conseqüent amb la base sobre la qual s'edifica l'autogovern basc, que no és sinó assumir que és basc tot aquell que viu a qualsevol dels municipis bascos, que és el que defineix l'Estatut de Gernika i que tant costa de comprendre a alguns nacionalistes, moderats o radicals. La persistència del terrorisme ha provocat que la política basca estigui plena de sobreenteses, llacunes i silencis, per por que alguns plantejaments s'identifiquin amb la defensa del terrorisme o la inclinació a certes idees amb la defensa del centralisme.

El poble basc tenia davant seu dues opcions clarament antagòniques: apostava (el verb més repetit durant la campanya) per continuar pel camí de la Constitució i l'Estatut de Gernika acceptats per una majoria en referèndum i, naturalment, oberts a les reformes que es preveuen en aquests textos; o, per contra, s'assumia que aquesta via ha resultat ineficaç (se'ns deia per part del nacionalisme moderat) en la mesura que ha estat incapaç d'eliminar el terrorisme, i es buscava una altra via, inspirada en el procés de pau irlandès, buscant en primer lloc l'aliança de tots els nacionalistes per a la defensa de la territorialitat (és a dir, la incorporació de Navarra i Euskadi Nord) i l'autodeterminació.

Les forces polítiques que van centrar la seva campanya en la defensa de la Constitució i l'Estatut (PP i PSE-EE) van ser clarament afavorides. El PP no tan sols va obtenir un diputat més a Biscaia i Guipúscoa sinó que ha absorbit pràcticament l'electorat d'Unitat Alabesa, una vella escissió d'aquest partit que havia aconseguit sobreviure una dècada, parodiant Arzallus i el nacionalisme basc, repetint per a Àlaba el que aquest demanava per a Euskadi. El PSE-EE ha recuperat dos diputats.

En canvi, dels partits que havien firmat la Declaració d'Estella, només n'ha resultat beneficiat Euskal Herritarrok, que aconsegueix un diputat més a cada una de les tres províncies, que resulta que és precisament el nombre de diputats que perd el nacionalisme moderat: un el PNB i dos EA. D'altra banda, Izquierda Unida, que també havia subscrit l'esmentat acord dins d'una estratègia d'intentar superar les reivindicacions nacionals "per l'esquerra", per exemple exigint el dret d'autodeterminació no només per als bascos sinó per als ciutadans de totes les comunitats autònomes, la República federal, etc., ha perdut quatre dels sis diputats que havia aconseguit a les anteriors conteses electorals.