Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Els presidents del Perú i l'Equador s'abracen després de firmar la pau

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Pau i resolució de conflictes (406)
Personatges Personatges
Abdalà Bucaram (3)
Alberto Fujimori (38)
Alexandra Vela (1)
Álvaro Noboa (4)
Jaime Nebot (2)
Jamil Mahuad (10)
León Febres Cordero (1)
Entitats Entitats
Democràcia Popular de l'Equador (2)
Organització d’Estats Americans (17)
Partit Roldosista Equatorià (2)
Partit Socialcristià (Equador) (1)
Tribunal Suprem Electoral (Equador) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Equador (32)
44 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Jamil Mahuad, la nova esperança
Equador
El 10 d’agost, el democratacristià de 49 anys Jamil Mahuad, d’ascendència libanesa i alemanya, va jurar el càrrec de president de l’Equador. En presència de la majoria de líders llatinoamericans i del príncep Felip de Borbó, Mahuad va anunciar una gran reforma educativa i es va comprometre a crear prop d’un milió de llocs de treball gràcies a l’impuls que pensava donar a les obres públiques i la reconstrucció nacional. Entre aquests projectes eren especialment importants la construcció d’un nou oleoducte per transportar el petroli fins als ports del Pacífic, el desenvolupament de nous projectes hidroelèctrics, l’explotació dels jaciments de gas del golf de Guayaquil i la reconstrucció del vial de la costa.

El nou president equatorià, també va assenyalar la importància de posar fi al contenciós fronterer amb Perú, que des del 1995 era en mans d’una comissió de garants integrada per representants de Brasil, Argentina, Xile i Estats Units, que segons Mahuad, un cop signada la pau invertirien més de 3.000 milions de dòlars en projectes d’infrastructures i escolarització.

L’acord va ser molt ràpid. El 26 d’octubre, el president d’Equador i el del Perú, Alberto Fujimori, van signar al palau d’Itamaraty l’Acta presidencial de Brasília, un acord de pau que posava fi a la disputa que des de feia 170 anys mantenien els dos països per la seva frontera amazònica. A l’acte de la signatura hi van ser el president brasiler Fernando Hernique Cardoso, que havia actuat de garant del procés, els reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, i els presidents d’Argentina, Carlos Menem, Xile, Eduardo Frei, Colòmbia, Andrés Pastrana, i Bolívia Hugo Bánzer. L’acord incloïa la posada en marxa d’importants projectes econòmics amb una inversió de més de 3.000 milions de dòlars que beneficiarien les poblacions frontereres de totes dues nacions.

L’any, però, havia començat d’una forma menys pacífica. El 6 de gener la Cort Suprema de Justícia d’Equador va condemnar a quatre anys de presó l’expresident Abdalà Bucaram, anomenat El Loco, en els processos que havien menat en contra seva per injúries i calumnies els polítics Alexandra Vela i Jaime Nebot. Bucaram havia estat escollit el mes d’agost del 1996 i va ser destituït el 6 de febrer del 1997 pel Parlament, que el va declarar “incapacitat mentalment per governar”, cosa que va motivar el seu exili al Panamà, des d’on controlava l’acció del seu partit, el Roldosista Equatorià (PRE), oficialment dirigit per Álvaro Noboa, considerat l’home més ric del país.

A les eleccions presidencials convocades pels dies 31 de maig i 12 de juliol Noboa era el principal rival de Mahuad, fins llavors alcalde de Quito, que es presentava per la Democràcia Popular. El mateix 31 de maig se celebraven també eleccions legislatives, provincials i municipals. En aquestes eleccions, el partit de Mahuad va ser el més votat (18%), després del Partit Socialcristià (24%) de l’expresident León Febres Cordero, que no presentava candidatura a les presidencials. Amb una abstenció superior al 30%, els resultats de les legislatives es van reflectir també en l’àmbit de les presidencials i Mahuad i Noboa van passar a la segona volta. El 12 de juliol Mahuad va obtenir el 51,16% dels vots enfront del 48,83% aconseguit per Noboa, que no va reconèixer la derrota i va fer una crida als seus partidaris per formar un Govern paral•lel. Finalment, la intervenció de l’Organització d’Estats Americans i la condemna de l’actitud de Noboa per part del Tribunal Suprem Electoral van permetre consolidar la victòria de Mahuad.

Una victòria que va dona els primers fruits amb la signatura de l’acord de pau amb el Perú, però que encara havia d’afrontar el repte decisiu: el redreçament dels greus problemes polítics, socials i econòmics que patia el país, amb una inflació del 38%, una taxa de creixement de l’1,5%, un dèficit públic del 7% del PIB i un deute extern de 13.400 milions de dòlars. El 60% dels 12 milions d’equatorians vivien en condicions de pobresa.