Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Manifestants trenquen la línia policial davant del Congrés de l'Equador, a Quito.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Personatges Personatges
Ana Lucía Armijos (1)
Antonio Vargas (2)
Gustavo Noboa (4)
Jamil Mahuad (10)
Susana González (1)
Entitats Entitats
Confederació Nacional dels Indígenes de l'Equador (2)
Govern d`Equador (1)
Partit Democristià (Equador) (1)
Tribunal Suprem de l'Equador (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Equador (32)
39 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Revolta contra la dolarització
Equador
A principi del 2000, els sindicats equatorians van convocar una mobilització general per demanar la dimissió del president Jamil Mahuad, que havia guanyat les eleccions d’agost del 1998 al capdavant del Partit Democristià, sense obtenir majoria a la Cambra. El 6 de gener, en mig d’un clima de revolta, el president va decretar l’estat d’excepció per aturar les manifestacions i els talls de carreteres a tot el país.

La greu situació que vivia l’Equador venia de lluny. El 1999, els índexs econòmics havien patit importants davallades: inflació de més del 60%, caiguda de l’activitat econòmica d’un 7%, pèrdua d’un 25% de les reserves internacionals i devaluació de la moneda d’un 97%, mentre que el deute extern, de 14.000 milions de dòlars, representava la totalitat del PIB; l’atur era de prop del 50% i un terç de la població vivia en la pobresa.

Entre l’1 i el 10 de gener del 2000 el valor del sucre, la moneda equatoriana, va baixar un 20%, cosa que va disparar els tipus d’interès i va agreujar la crisi, “la més gran de la història equatoriana”, segons el president. El dòlar, segons va explicar, havia passat de valer 5.000 sucres a valer-ne 25.000 en només un any.

En una intervenció televisada, Mahuad va proposar la dolarització de l’economia nacional com a única solució possible. Per fer efectiva la mesura, va destituir el Govern en ple i va anunciar la configuració d’un de nou que garantís l’adopció del dòlar com a moneda nacional. La resposta popular a la proposta de Mahuad va paralitzar el país el 13 de gener, mentre milers d’indígenes de les comunitats índies, encapçalats pel president de la Confederació de Nacionalitats Indígenes (Conaie), Antonio Vargas, avançaven cap a la capital, Quito, per exigir la renuncia del president.

Les manifestacions i talls de carreteres van donar pas, el 21 de gener, a la presa pacífica del Congrés Nacional i de la Cort Suprema de Justícia pels membres de la Conaie amb el suport d’un grup d’oficials de l’exèrcit. I d’allà cap al Palau del Govern on es va materialitzar un cop d’Estat civil i militar que va destituir el president. La destitució va comportar la formació d’una Junta de Salvación Nacional, que va proclamar el fins aleshores vicepresident, Gustavo Noboa, un home amb fama de seriós i honrat, com a nou president del país. Al ser nomenat, Noboa va anunciar que continuaria la política econòmica de Mahuad i va fer detenir els oficials simpatitzants de la revolta.

Per la seva banda, els indígenes, abandonats per l’exèrcit, no van voler reconèixer el nou president i van anar tornant cap a casa. L’ampli suport popular que tenia Vargas va impossibilitar la detenció decretada contra ell, a l’haver-se convertit en la màxima expressió de les reivindicacions, de caràcter econòmic, social i polític que representava la Conaie. En el seu plantejament, Vargas demanava quotes d’autogovern similars a les catalanes en matèria d’educació, salut, desenvolupament i justícia. El líder de la Conaie havia visitat Barcelona 10 anys enrere, experiència que deia que l’havia marcat, sobretot pel que fa a la recuperació de l’ús de la llengua després de quaranta anys de prohibicions similars a les que patia el quítxua al l’Equador.

Malgrat l’oposició popular, el 29 de febrer, el Congrés va aprovar una llei molt amplia per permetre la dolarització, i també reformes per obrir les empreses elèctriques, energètiques i de telecomunicacions als inversors estrangers. El Govern estava convençut que aquesta era l’única manera de restablir l’economia greument depauperada del país i la confiança dels organismes financers internacionals, que ja feia temps que recomanaven la posada en marxa de mesures econòmiques extraordinàries, si bé desconfiaven del potencial de la dolarització per obtenir una ràpida recuperació de l’economia equatoriana.

El 13 de juliol el Tribunal Suprem de Justícia va ordenar la detenció preventiva de l’expresident Mahuad i de la exministre de finances, Ana Lucía Armijos, acusats de perjudici a l’Estat per la incautació de comptes bancaris durant el seu mandat. Un mes més tard, el Tribunal Constitucional va desautoritzar la designació de Susana González com a presidenta del Parlament.

Tot feia suposar que es repetirien les mobilitzacions contra les privatitzacions, la dolarització i la inestabilitat política, com va passar. El 4 de setembre, la Conaie, tement una pèrdua generalitzada del poder adquisitiu de la població, va posar en marxa un nou alçament popular contra la política econòmica de Noboa i contra la desaparició del sucre prevista per al dia 9, però, tot i així, aquell dia la moneda equatoriana va ser enterrada definitivament enmig d’un escepticisme general i auncis de noves mobilitzacions.