Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Josep-Lluís Carod-Rovira va iniciar el seu tercer mandat al capdavant d'ERC

Articles dependents
Marc-Aureli Vila
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Nacionalisme català (247)
Noblesa, reialesa (185)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Política catalana (2179)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Artur Mas (828)
Francisco Umbral (4)
Heribert Barrera (35)
Joan Carles de Borbó (205)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Marc Aureli Vila (3)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Popular de Catalunya (319)
Premi Miguel de Cervantes (25)
59 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Tercer mandat de l’era Carod
ERC
Josep-Lluís Carod-Rovira va ser reelegit secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya en el XXIII congrés de la formació celebrat a Tarragona el 18 de març del 2001. El moment més emotiu del congrés va ser l’acte d’homenatge a Marc-Aureli Vila , l’únic fundador del partit que encara era viu i que moriria pocs mesos després.

Elegit per primer cop el 1996, aquest seria el tercer mandat de Carod-Rovira com a secretari general. Un mandat que hauria de ser decisiu per aconseguir el que des del primer moment Carod havia fixat com la màxima prioritat d’Esquerra: esdevenir partit de govern. Un objectiu que s’havia anat fent realitat en l’àmbit municipal i comarcal però que encara tenia el gran repte de fer-se realitat en l’àmbit nacional. Amb aquesta finalitat, ERC havia anat definint una política d’equidistància entre els dos grans partits catalans, CiU i PSC, que li permetés de governar amb els uns o els altres. En el congrés del 2001, ERC va apostar per transformar-se en una formació oberta a tots els sectors socials, fins i tot als que no compartissin les idees independentistes però que volguessin una Catalunya progressista i amb més autonomia.

Aquests principis van inspirar l’actuació d’ERC durant l’any. Pel que fa a la immigració, ERC va prendre una posició molt crítica entorn la nova llei aprovada pel PP i CIU i es va mostrar totalment favorable a la regularització de tots els immigrants presents al país, així com al reconeixement dels seus drets d’associació, manifestació i afiliació, tal com van demanar, a principis d’any, els col.lectius tancats a les esglésies de Barcelona. ERC, fins i tot va portar aquesta posició a distanciar-se de les manifestacions fetes en sentit contrari per un dels seus dirigents històrics, Heribert Barrera , durant el conflicte ciutadà de les tancades. De la mateixa manera, ERC va criticar durament el Pla Hidrològic Nacional proposat pel PP i el posterior suport parlamentari donat per CiU en la seva aprovació al Congrés dels Diputats. ERC va ser el partit que va fer les crítiques més dures al discurs fet pel rei Joan Carles durant el lliurament del premi Cervantes a Francisco Umbral, en què el monarca afirmava que el castellà mai no havia estat mai imposat a ningú. Carod-Rovira va titllar la monarquia d’“ignorant, analfabeta i inculta”.

El gran moment mediàtic de l’any per a la formació el va protagonitzar Josep-Lluís Carod-Rovira durant el debat de política general celebrat al Parlament de Catalunya el mes d’octubre, quan després d’escoltar les explicacions donades pel president Jordi Pujol sobre la feina feta pel govern de la Generalitat de Catalunya i sobre les perspectives d’acord amb el Partit Popular, va fer una crida directa al president de la Generalitat perquè abandonés el suport parlamentari del PPC i s’avingués a formar un front catalanista amb el seu partit, el PSC i IC-V que donés a Catalunya la possibilitat d’augmentar el seu sostre d’autogovern. La intervenció de Carod-Rovira va recordar la feta l’any anterior, en què havia demanat al president de la Generalitat la seva adscripció clara a una reforma de l’Estatut en profunditat. Igual que l’any anterior, Pujol va defugir l’oferiment d’ERC, però a diferència, va deixar la porta oberta a unes posteriors converses per tractar el tema de l’autogovern, que van tenir lloc a finals d’octubre, després que els socialistes haguessin presentat la seva moció de censura i que ERC hagués mantingut l’equidistància parlamentària en abstenir-se en les votacions que van tombar la iniciativa del PSC pels vots de CiU i PP.

Les converses, però, protagonitzades pel mateix Carod-Rovira i el conseller en cap, Artur Mas, van resultar infructuoses en no arribar-se a cap més acord que el de deixar oberta la possibilitat d’aliances parlamentàries puntuals. Davant d’aquest panorama, ERC va subscriure, després d’un llarg estira-i-arronsa, un document conjunt per millorar l’autogovern amb els grups parlamentaris Socialista-Ciutadans pel Canvi i Iniciativa per Catalunya-Verds, en una presa de posició rotunda que molts van considerar com el final de l’equidistància i l’aposta decidida per un front de les esquerres catalanes de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per a la tardor del 2003.