Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Erich Honecker

Article de referència:
La marató electoral
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Personatges Personatges
Dieter Vogel (1)
Eberhard Diepgen (2)
Egon Krenz (4)
Erich Honecker (4)
14 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Erich Honecker
El diumenge 29 de maig va morir a Santiago de Xile, on estava exiliat, Erich Honecker, que havia estat el màxim líder durant 18 anys de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA). Honecker va morir als 81 anys a causa d'un càncer de fetge contret feia temps.

Els últims anys de la vida de Honecker, que havia estat un dels més grans capitostos de l'Europa comunista, van ser molt durs, però no van malbaratar la seva fe en la causa del comunisme, en què sempre havia cregut. Així, en aquests anys havia arribat a declarar: "No recordo haver dubtat, en cap moment, de la nostra causa."

Tot va començar amb el procés encetat a l'Europa de l'Est que va culminar amb la caiguda del Mur de Berlín el 8 de novembre de 1989, com a primera manifestació de la desfeta integral del sistema comunista soviètic a Europa.

Honecker havia estat destituït del seu càrrec pel Politburó el 18 d'octubre de 1989 i posteriorment va ser detingut i reclòs a casa seva. L'any 1991, quan Alemanya ja era reunificada, Honecker va aconseguir d'anar a Moscou, on va assistir a la desfeta definitiva de l'ordre soviètic. Després del fracàs colpista de l'agost del 1991 a l'URSS, Honecker es va refugiar a l'ambaixada xilena, aprofitant que una filla seva tenia aquesta nacionalitat per haver-se casat amb un xilè.

A l'ambaixada hi va viure fins que Borís leltsin va autoritzar la seva extradició a Alemanya, on se l'acusava de crims contra la humanitat com a responsable de la repressió practicada a la RDA contra els desertors que fugien cap a la RFA.

A Berlín va començar el judici contra ell i altres responsables policials i polítics de la desapareguda RDA, però finalment el jutge va suspendre el procés, adduint l'avançada edat dels acusats i el seu precari estat de salut. Llavors, el gener del 1993, Honecker es va poder exiliar a Santiago de Xile, on ja residia la seva filla i també la seva dona, Margot.

La mort de Honecker no va merèixer gaires comentaris. Els informatius de la televisió alemanya li van dedicar un petit reportatge on se'l qualificava de "home que estimava la unitat, però no la unitat alemanya, sinó la del poble i el partit". El portaveu del govern federal alemany, Dieter Vogel, va dir: "Honecker va fracassar en els seus objectius i la seva política va provocar molts patiments a nombrosos alemanys." El successor de Honecker a l'ex-RDA, Egon Krenz, va demanar que "se li faci un judici històric just". L'alcalde de Berlín, Eberhard Diepgen, per la seva banda, va afirmar que "el nom de Honecker quedarà associat per sempre més a la construcció del Mur".

Erich Honecker va néixer a El Sarre l'any 1912. Els seus pares eren militants del Partit Comunista Alemany, i ell ja va participar en accions polítiques des de ben petit. Als 8 anys repartia fulls volants, i als 10 era membre de les Joventuts Spartakistes, una de les fraccions més radicals del PC alemany. Als 18 anys ja era membre de ple del Partit Comunista Alemany, i l'any 1929 va viatjar a Moscou per ampliar la seva formació i militància.

Quan Hitler va arribar al poder, Honecker va fugir a França, però va tornar poc després a Alemanya, on la seva oposició als nazis li va costar anar a la presó. L'any 1935 va ser detingut per la Gestapo i condemnat a 10 anys de presó, dels quals en va complir 8 a Branderburg-Gòrden, i es va salvar de l'execució que va posar fi a la vida d'alguns dels seus companys.

En acabar la Segona Guerra Mundial, Honecker va ser alliberat pels russos, i va iniciar una fulgurant carrera política a l'ombra de Walter Ulbricht un cop Alemanya dividida entre els aliats. Entre el 1955 i el 1956 va viure a l'URSS per rebre formació política.

L'any 1961, com a responsable de seguretat de la RDA, va dirigir la construcció del Mur, destinat a impedir el pas de la població cap a la RFA. El Mur va ser millorat, any rere any, per enfortir el seu paper i impedir qualsevol fuga de dissidents. La repressió d'aquestes fugues va costar un total de 192 vides entre el 1961 i el 1989, i també milers de detinguts, represaliats i empresonats.

L'any 1971, Honecker va ser nomenat cap d'Estat de la RDA. La política que va practicar no es va separar mai de l'ortodòxia imposada per Moscou, però tampoc va oblidar mai la necessitat d'enfortir l'economia de la RDA i de garantir una certa aproximació a la RFA. Sota el mandat de Honecker, sens dubte, la RDA es va convertir en el més pròsper dels països satèl•lits de l'URSS. Quant a les relacions amb la RFA, Honecker no es va perdre els anys de l'Ostpolitik de Brandt, i l'any 1981 va rebre en visita oficial el llavors canceller occidental, Helmut Schmidt; i va anar personalment a la RFA al cap d'uns anys, el juliol de 1987, per encetar converses per a la construcció d'un metro de grans proporcions que unís les dues bandes de Berlín.

La seva posició, però, no quadrava gaire bé amb la perestroikaimposada per Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS, la política del qual Honecker rebutjava per liberal. Als 77 anys, quan va caure el Mur, era juntament amb el dirigent búlgar Jivkov el degà dels dirigents comunistes de l'Europa de l'Est, i com tots aquests no es va saber avenir del que estava passant: ningú volia ser comunista mai més. A Europa ja n'hi havia prou, de gana, de misèria, de propaganda i de màfies de funcionaris decidint-ho tot.