Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Els negocis de l'alcalde

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Construcció, habitatge, especulació urbanística (262)
Corrupció, frau i suborn (505)
Crim, delinqüència, màfia (389)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Escàndols polítics (441)
Futbol (1129)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Jutges, fiscals, advocats (98)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Personatges Personatges
Adolfo Suárez (31)
Carlos Jiménez Villarejo (11)
Jesús Gil y Gil (31)
Luis Manuel Rubí Blanc (1)
Manuel García Castellón (12)
Mario Conde (51)
Pilar Ramírez (2)
Entitats Entitats
Ajuntament de Marbella (3)
Assemblea de Melilla (2)
Atlètic de Madrid CF - Atletico de Madrid (54)
Consell General del Poder Judicial (112)
Grupo Independiente Liberal (17)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
26 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Gil guanya a Ceuta i Melilla, però perd l'Atlètic
Escàndols
El polèmic president de l’Atlètic de Madrid i alcalde de Marbella, Jesús Gil, va batre el 1999 tot un rècord de causes judicials obertes i escàndols de tota mena. Tot just començar l’any, el 7 de gener, va ser empresonat, acusat de traspassar il•legalment, el 1991, 450 milions de pessetes de l’Ajuntament de Marbella a l’Atlètic de Madrid, com a pagament de la publicitat de la ciutat que el club duia a la samarreta. Gil va estar empresonat només cinc dies, ja que va al.legar problemes cardíacs per ser traslladat a l’hospital i aconseguir que se li concedís la llibertat sota una fiança de 100 milions de pessetes.

Mentre les investigacions judicials sobre Gil seguien el seu curs, aquest va organitzar una gran ofensiva política cara a les eleccions municipals del 13 de juny. El seu partit, el Grupo Independiente Liberal (GIL), va intentar estendre la seva àrea d’influència més enllà de la Costa del Sol i arribar fins a Ceuta i Melilla, dos dels punts més calents de la política espanyola. Ho va aconseguir, a més d’assegurar-se les alcaldies de Marbella, La Línea i Casares, el GIL va arribar a la presidència de Ceuta, gràcies al suport d’una trànsfuga socialista, i va formar part de l’equip de govern de Melilla, gràcies a dos regidors també socialistes, a qui el partit va obligar posteriorment a dimitir per no haver complert les ordres d’aïllar políticament el GIL.

Paral•lelament, el 23 de juny, el cap de la fiscalia anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, va denunciar davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) l’existència de relacions directes i interessos comercials entre Gil; la família de la jutge degana de Marbella, Pilar Ramírez; la màfia italiana; i el cartell de Medellín. Segons Anticorrupció, aquestes relacions explicarien que la jutge Ramírez hagués desestimat totes les causes obertes conta Gil a Marbella.

Davant d’aquesta nova ofensiva judicial, Gil, que en aquells moments tenia oberts contra ell més de 80 plets pendents a jutjats de tota Espanya i 10 expedients a les institucions esportives, va considerar la possibilitat de presentar-se a les properes eleccions generals com a manera de defensar-se. Si fos elegit, hauria de ser jutjat pel Tribunal Suprem, i, tant si ho era com si no, podria argumentar que les denúncies contra ell formaven part d’una maniobra política.

A finals d’octubre, la fiscalia va tornar a posar Jesús Gil al punt de mira i va obrir diligències sobre una malversació a gran escala per suposada apropiació de 4.442 milions de pessetes durant els seus cinc primers anys de mandat a l’alcaldia de Marbella. Setmanes més tard, quan Gil ja havia anunciat que no es presentaria a les eleccions generals per problemes de salut i a causa de la “persecució judicial” a la qual era sotmès, es va saber que la fiscalia tornava a investigar en els seus afers. En aquest cas, sobre la legalitat de 500 convenis d’urbanisme signats amb promotors de Marbella.

Però els problemes de Gil amb la justícia, encara serien més greus abans no acabés l’any. El 22 de desembre, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón va ordenar la destitució del president de l’Atlètic de Madrid i de tot el consell d’administració del club, i va procedir a l’“embargament, intervenció i segrest” de les accions del club, atenent una petició de la Fiscalia Anticorrupció que acusava Gil d’“apropiar-se indegudament, des del 1992, almenys de 9.427 milions de pessetes”. Un administrador judicial, Luis Manuel Rubí Blanc, es va fer càrrec del club amb l’objectiu d’estudiar-ne la viabilitat.

Com a resposta, Jesús Gil va tornar a plantejar la possibilitat de presentar-se a les eleccions generals de l’any 2.000. Si finalment es decidia a fer-ho, hauria de competir amb un altre insigne visitant dels tribunals: l’expresident de Banesto Mario Conde, que havia anunciat a finals de setembre que es presentaria a les eleccions generals com a cap de llista del Centre Democràtic i Social (CDS), l’històric partit d’Adolfo Suárez, que passava per hores baixes i acumulava importants deutes. Era molt possible que la campanya electoral de Conde coincidís amb la publicació de la sentència del Cas Banesto que havia quedat vist per a sentència el 3 de desembre, després de dos anys i dos dies de sessions i s’havia convertit en el més llarg de la història judicial espanyola. En les seves conclusions el fiscal va demanar per a Mario Conde un total de 49 anys de presó per dos delictes d’apropiació indeguda, tres d’estafa i un de falsedat documental. També reclamava que Conde i els altres 10 acusats paguessin una indemnització total de 204.266 milions de pessetes.